ELS “ALTRES” PARENTS COL·LATERALS AMB DRET A LA SUCCESSIÓ INTESTADA, RELACIONATS GENÈRICAMENT (SENSE ESPECIFICAR) A L’ARTICLE 442-11 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA
Sorprèn que cap tractadista de Dret civil català, almenys dels més recents i contemporanis, no hagi procurat establir, en benefici de la correcta ubicació del lector i dels intèrprets de la llei, quins són els parents col·laterals del causant diferents dels germans i fills de germans.
L’article 442-11 de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, que aprova el llibre quart del Codi civil català, relatiu a les successions, amb la rúbrica “crida als altres col·laterals”, disposa que “si no existeixen germans ni fills de germans, l’herència es defereix als altres parents de grau més proper en línia col·lateral fins al quart grau, per caps i sense dret de representació ni distinció de línies”.
Els preceptes anteriors al que comentem, han fixat les delacions a favor dels fills (442-1), dels descendents de grau ulterior (442-2), del cònjuge vidu i del convivent en unió estable de parella supervivent (442-3 a 7), dels progenitors i ascendents (442-8) i, dintre de l’ordre dels col·laterals, dels germans i fills de germans (442-10).
Quins són els parents col·laterals diferents dels germans i nebots?
Són els següents, i en el grau que resulta de realitzar el còmput establert a l’article 441-4 (en la línia col·lateral es computen els graus sumant les generacions de cada branca que surten del tronc comú):
1.- els oncles i ties, germans i germanes del pare o de la mare de la persona causant de la successió, que són de tercer grau.
2.- els oncles avis (besoncles) o ties àvies (besties), germans de l’avi o àvia del causant, que són de quart grau.
3.- els besnebots o besnebodes, fills de nebot o neboda, que són de quart grau.
4.- els cosins germans, fills dels respectius germans, que són de quart grau.
Els del punt 1, oncles i ties, són preferents i exclouen els dels altres tres punts, perquè són de tercer grau.
Els dels punts 2, 3 i 4 concorren a parts iguals, per caps o individus, entre tots els drethavents, perquè tots són de quart grau.
Ací és oportú significar que és molt versemblant la concurrència de varis cosins germans, mentre que la coexistència de besoncles amb besnebots és excepcional, atès que suposa que hi hagi en vida persones de cinc generacions, la del germà de l’avi del causant amb la del fill del nebot d’aquest, que és la mateixa, per entendre’ns, que la de l’avi del causant amb la del net d’aquest; i la possibilitat de concurrència de besnebots amb cosins germans no té aquesta excepcionalitat, donat que entre uns i altres hi pot haver la mateixa distància cronològica que l’existent entre un avi i un net.
La declaració d’hereus intestada, en els diferents supòsits, s’haurà de documentar en una acta notarial de notorietat formalitzada de conformitat amb els articles 55 i 56 de la Llei del Notariat de 28 de maig de 1862, en la qual el notari podrà demanar totes les proves necessàries per a la demostració del parentiu, singularment certificats del Registre Civil, i és probable que no es puguin presentar totes les proves relatives a algun interessat, o que algun d’aquests desconegui la defunció del causant de la successió, o que desconegui el dret que pot tenir a la successió (per exemple, si concorren besnebots o cosins germans que han perdut contacte familiar amb el difunt).
L’article 56 preveu l’obligació del notari, “si no pot esbrinar la identitat o domicili d’algun interessat en la successió”, de donar publicitat a la tramitació mitjançant publicacions en el Butlletí Oficial de l’Estat, i la possibilitat d’exposició de l’anunci de l’acta en els taulons dels ajuntaments corresponents al darrer domicili del causant, al del lloc de defunció, si fos diferent, o al del lloc on hi hagi la major part dels béns immobles del causant.
Tot i la tramitació de l’acta de declaració d’hereus, i de la fermesa d’aquesta, es farà constar a l’acta la reserva del dret a exercitar la seva pretensió judicialment dels que no haguessin acreditat a judici del notari el dret a l’herència i dels no haguessin pogut ser localitzats. En aquest cas, els perjudicats, podran utilitzar l’acció de petició d’herència prevista a l’article 465-1, que és imprescriptible, llevat de la usucapió de béns singulars per part de tercers.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.