Heretament

Heretament

L’heretament o pacte successori d’institució d’hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l’heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21 CCCat.
La qualitat d’hereu conferida en heretament és inalienable i inembargable.

Laura Alascio Carrasco exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum II” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 1141: “l’heretament es caracteritza per conferir a la persona instituïda la qualitat d’hereva de l’heretant –qualitat que es projecta ja en vida del causant i, en alguns casos, és transmissible als descendents de l’hereu premort, segons preveu l’article 431-24—, la qual cosa no encaixa amb el que disposa l’art. 431-3 pel cas que l’instituït sigui un tercer. El tercer no adquireix cap dret fins la mort de l’heretant i, per tant, tampoc lo ha estat conferida la qualitat d’hereu contractual, si més no, amb el sentit que aquesta expressió té ens els heretaments on l’afavorit és un atorgant; de fet, ni tan sols té la delació fins la mort del causant.”[1]

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat,  contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successionsVolum II. Atelier.

Els pactes successoris

Els pactes successoris

En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d’elles, mitjançant la institució d’un o més hereus i la realització d’atribucions a títol particular.

Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de manera recíproca, o a favor de tercers.

Hom pot atorgar pactes successoris només amb les persones següents:

  1. El cònjuge o futur cònjuge.
  2. La persona amb qui conviu en parella estable.
  3. Els parents en línia directa sense limitació de grau, o en línia col·lateral dins del quart grau, en ambdós casos tant per consanguinitat com per afinitat.
  4. Els parents per consanguinitat en línia directa o en línia col·lateral, dins del segon grau, de l’altre cònjuge o convivent.

 

Els pactes successoris, perquè siguin vàlids, s’han d’atorgar en escriptura pública, que no cal que sigui de capítols matrimonials. L’escriptura de pacte successori pot contenir també estipulacions pròpies d’un protocol familiar i altres estipulacions no successòries, però no disposicions d’última voluntat.

En els pactes successoris atorgats amb caràcter preventiu o que contenen reserva per a disposar o donar, s’ha de fer constar l’hora de l’atorgament.

Els atorgants d’un pacte successori que no siguin causants de la successió futura poden delegar en poder especial la compareixença a l’acte de formalització del pacte, sempre que l’escriptura pública d’apoderament reculli el contingut complet de llur voluntat.

Josep Ferrer i Riba exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum II” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 1055: “Des del punt de vista tècnic, la delimitació de la legitimació per a atorgar pactes successoris amb criteris de família extensa en conjunció amb la llibertat per a afavorir-hi terceres persones (art. 432-3) pot propiciar usos espuris del sistema de pactes, particularment en casos en què el seu motiu impulsor sigui l’afavoriment d’un estrany i la relació entre els atorgants –que hauria de ser la relació causalment significativa en el contracte— compleixi només una funció validadora del pacte, sense que hi hagi entre ells un interès comú que hagi de ser satisfet per mitjà del contracte (cfr. EGEA, RJC, 2009, 18-19: <<per a què hi hagi un veritable conveni, les declaracions de voluntat de cadascun dels atorgants han de contribuir a configurar efectivament el concret negoci jurídic. D’aquí que tots ells hagin de tenir un interès directe en l’ordenació contractual de la successió>>).”[1]

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat,  contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successionsVolum II. Atelier.

El prellegat

El prellegat

El cohereu o l’hereu únic afavorit amb algun llegat l’adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d’hereu, encara que el causant l’hagi imposat determinadament a càrrec d’ell mateix, sens perjudici de la facultat que l’article 464-6.1 reconeix als cohereus.

Antoni Mirambell i Abancó exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 765: “Pel que fa a la presa de possessió, l’art. 427-22.4 CCCat permet que, sense consentiment de la persona gravada o, si escau, de la facultada per al lliurement, el legatari pot prendre possessió, per la seva pròpia autoritat, de la cosa o el dret llegats, si es tracta d’un prellegat. Tal com ha assenyalat algun autor, el prellegat en la seva regulació a partir de l’art. 219 CDCC no presenta cap diferència amb un llegat normal, llevat d’aquest cas de la presa de possessió per part del mateix legatari en els supòsits autoritzats per aquest precepte.”[1]

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat,  contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successionsVolum I. Atelier.

Els llegats

Els llegats

El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari determinable per un esdeveniment futur i raonablement possible expressat pel causant. En ambdós casos s’entén que això enclou una condició suspensiva del llegat.

Antoni Mirambell i Abancó exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.),  p.751: “consisteix a considerar que el llegat és, al mateix temps, una atribució patrimonial voluntària –per causa de mort, successòria o no respecte al causant– en virtut de la qual es crea un gravamen i s’atorga un títol d’adquisició particular, és a dir, una atribució patrimonial, un títol adquisitiu i un gravamen (Adaptem, doncs, el criteri de ROCA SASTRE, Estudios de Derecho civil especial de Cataluña, 588, encara que sigui parcialment, quan es refereix a la doble naturalesa del llegat: <<carga>> i <<adquisición>>. Un criteri descriptiu diferent ha estat també seguit per altres autors, ROCA TRIAS, Com. Edersa, 1984, 8 i Institucions, III, 6a. ed., 2004, 379).”[1]

Pot ésser objecte de llegat tot allò que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i no sigui contrari a la llei.

L’objecte del llegat ha d’ésser determinat o, almenys, s’ha de poder determinar en el moment en què s’ha de complir el llegat per mitjà de fets o circumstàncies que resultin de la mateixa disposició.

Si l’objecte del llegat són coses futures que puguin arribar a existir, s’entén que són llegades per al cas que existeixin en el moment en què s’ha de complir el llegat o en el temps en el qual raonablement s’esperaven.

El causant pot encomanar a l’arbitri d’equitat d’un tercer la determinació del llegat i de la seva subsistència, sempre que el causant expressi la finalitat del llegat. Per a complir aquest encàrrec, el tercer gaudeix del termini que estableix l’article 429-13 del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions.  El legatari pot demanar a l’autoritat judicial que decideixi, en cas que el tercer no compleixi l’encàrrec o actuï de manera evident contra l’equitat.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat,  contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

 

[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successionsVolum I. Atelier.

Institució d’hereu o legatari de confiança

Institució d’hereu o legatari de confiança

El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit.

El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si alguns d’ells moren abans de la revelació total o del compliment de la confiança, n’elegeixin d’altres que els substitueixin, sense que això impliqui una nova institució, sinó una mera subrogació en el càrrec.

Llevat de disposició testamentària en contra, els hereus o legataris de confiança actuen per majoria, però, si en queda un de sol, aquest pot actuar per ell mateix.

Sergio Cámara Lapuente exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 417: “En aquest sentit, caldria descriure l’herència de confiança com a <<una institució d’hereu feta per via confidencial>> (PUIG FERRIOL, RJC, 1963, 332; ID., Institucions, III, 7a. ed,. 2009, 281). Aquesta descripció, però, no té en compte aquells supòsits on no es pretén designar un hereu real el nom del qual el testador oculta en el testament, sinó complir determinades obligacions de consciència (deutes inconfessables, delictes impunes, etc.) o d’altres destins (v. gr., benèfics) que no suposen la transmissió de la qualitat d’hereu; per exemple, costejar les obres del temple de la Sagrada Família [en el cas de la SAPB 28.3.2006 (AC 1723)], o la creació de fundacions (com en els casos de les SSTS 7.11.1882 [JC 334, 270], 21.5.1890 [JC 168, 675], 22.5.1894 [JC 149, 669], 8.6. 1907 [JC 87, 577] i 6.4.1962 [JC 332, 190])” [1]

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat,  contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

 

 

 

[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successionsVolum I. Atelier.