En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d’elles, mitjançant la institució d’un o més hereus i la realització d’atribucions a títol particular.
Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de manera recíproca, o a favor de tercers.
Hom pot atorgar pactes successoris només amb les persones següents:
- El cònjuge o futur cònjuge.
- La persona amb qui conviu en parella estable.
- Els parents en línia directa sense limitació de grau, o en línia col·lateral dins del quart grau, en ambdós casos tant per consanguinitat com per afinitat.
- Els parents per consanguinitat en línia directa o en línia col·lateral, dins del segon grau, de l’altre cònjuge o convivent.
Els pactes successoris, perquè siguin vàlids, s’han d’atorgar en escriptura pública, que no cal que sigui de capítols matrimonials. L’escriptura de pacte successori pot contenir també estipulacions pròpies d’un protocol familiar i altres estipulacions no successòries, però no disposicions d’última voluntat.
En els pactes successoris atorgats amb caràcter preventiu o que contenen reserva per a disposar o donar, s’ha de fer constar l’hora de l’atorgament.
Els atorgants d’un pacte successori que no siguin causants de la successió futura poden delegar en poder especial la compareixença a l’acte de formalització del pacte, sempre que l’escriptura pública d’apoderament reculli el contingut complet de llur voluntat.
Josep Ferrer i Riba exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum II” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 1055: “Des del punt de vista tècnic, la delimitació de la legitimació per a atorgar pactes successoris amb criteris de família extensa en conjunció amb la llibertat per a afavorir-hi terceres persones (art. 432-3) pot propiciar usos espuris del sistema de pactes, particularment en casos en què el seu motiu impulsor sigui l’afavoriment d’un estrany i la relació entre els atorgants –que hauria de ser la relació causalment significativa en el contracte— compleixi només una funció validadora del pacte, sense que hi hagi entre ells un interès comú que hagi de ser satisfet per mitjà del contracte (cfr. EGEA, RJC, 2009, 18-19: <<per a què hi hagi un veritable conveni, les declaracions de voluntat de cadascun dels atorgants han de contribuir a configurar efectivament el concret negoci jurídic. D’aquí que tots ells hagin de tenir un interès directe en l’ordenació contractual de la successió>>).”[1]
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum II. Atelier.