Dubtes freqüents: Hi ha un sol tipus de testament?

Dubtes freqüents: Hi ha un sol tipus de testament?

Dubtes freqüents: Hi ha un sol tipus de testament?

Els tipus de testaments que es poden atorgar  segons el del dret català es redueixen a dos: el notarial, en les modalitats de testament obert i testament tancat, i l’hològraf. Continua vigent la prohibició dels testaments atorgats exclusivament davant de testimonis, sens perjudici dels casos en què se’ls pugui reconèixer validesa d’acord amb les normes del dret internacional privat. El testament l’hològraf és escrit a mà pel mateix testador i necessàriament hi ha de  constar el lloc i la data de l’atorgament escrit i signat de manera autògrafa –a mà– pel testador, si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, les ha de salvar amb la seva signatura. I perquè sigui vàlid s’ha de presentar davant el jutge o el funcionari competent en el termini de quatre anys des de la mort del testador a fi que sigui adverat i se n’ordeni la protocol·lització.

L’article 421-17 CCCat afegeix que només podran atorgar testament hològraf les persones majors d’edat i els menors emancipats.

El testament notarial obert es pot atorgar a partir dels 14 anys i es realitza en un sol acte, el testador expressa la seva voluntat al notari de paraula o per escrit, i el mateix notari redacta el testament d’acord amb la voluntat del testador expressant-hi el lloc, la data i l’hora de l’atorgament. Un cop redactat, el testament és llegit al testador o pel testador i, tot seguit, és signat per ell, o per dos testimonis si declara que no sap o no pot signar, i autoritzat d’acord amb la legislació notarial. Aquest tipus de testament no necessitarà de cap tràmit posterior per a la seva validesa, l’Estat és propietari del document original signat, que el notari n’és custodi.

El testador té dret a l’obtenció de còpia autèntica del testament obert.

El testament notarial tancat es pot fer a partir dels 14 anys, és escrit pel testador, en forma autògrafa –a mà– o per altres mitjans tècnics, o per una altra persona per encàrrec seu, amb l’expressió del lloc i la data. Si l’escriu una altra persona a prec del testador, s’ha de fer constar aquesta circumstància i s’ha d’identificar a aquesta persona, que ha de signar amb el testador al final del testament.   El testador ha de signar en tots els fulls i al final del testament, després d’haver salvat les paraules esmenades, ratllades, afegides o entre línies. Si el testament s’ha redactat en suport electrònic, s’ha de signar amb una signatura electrònica reconeguda.  Si el testador no sap o no pot signar, ho pot fer per encàrrec seu una altra persona, que ha de signar al final del testament i en tots els fulls, després d’haver fet constar la seva identitat i la causa de la impossibilitat que signi el testador. El document que conté el testament s’ha d’introduir en una coberta tancada de manera que no en pugui ésser extret sense esquinçar-la. No poden atorgar testament tancat ni els cecs ni els qui no saben o no poden llegir.

Per a l’autorització del testament tancat, el testador ha de presentar el sobre clos que el conté a un notari hàbil per a actuar al lloc de l’atorgament i li ha de manifestar que el sobre que li lliura conté el testament. El notari ha d’estendre sobre la mateixa coberta del testament una diligència breu, en la qual ha de fer constar el nom del testador, i que aquest ha estat escrit i signat pel propi testador, en forma autògrafa –a mà– per altres mitjans tècnics, o, per encàrrec seu, per una tercera persona, la identitat de la qual no cal fer constar.  El notari, després d’estendre la diligència, sense interrupció, ha de protocol·litzar el sobre clos, que s’ha d’incorporar a l’acta, d’acord amb el que estableix la legislació notarial i amb la indicació de l’hora de l’atorgament.  Si el testador declara que no sap o no pot signar, han de signar l’acta i la coberta dos testimonis.

Un cop acreditada la mort del testador, el notari que té el testament tancat, a instància de part interessada, ha d’obrir el sobre que el conté davant de dos testimonis idonis, l’ha de protocol·litzar i ha d’autoritzar amb aquesta finalitat una nova acta.

 

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

 

 

 

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Com puc saber si el difunt ha fet testament?

 

Dubtes freqüents: Què és el testament?

Dubtes freqüents: Què és el testament?

Dubtes freqüents: Què és el testament?

El testament és un acte individual, voluntari i personal en el qual una persona decideix, per a després de la seva mort, què fer amb els seus béns i drets. Altrament, si mor sense deixar testament ni pacte successori es coneix com a successió legal o intestada –abintestat–.  L’article 421-2 del Codi civil de Catalunya disposa que en el testament, el causant –el testador– ordena la seva successió mitjançant la institució d’un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de la seva mort.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

 

 

 

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Com puc saber si el difunt ha fet testament?

 

Dubtes freqüents: Com puc saber si el difunt ha fet testament?

Dubtes freqüents: Com puc saber si el difunt ha fet testament?

Dubtes freqüents: Com puc saber si el difunt ha fet testament?

A través de la certificació d’actes d’últimes voluntats estès pel Registre General d’Actes d’Última Voluntat de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública depenent del Ministeri de Justícia del govern d’Espanya és el document que acredita si el causant ha atorgat testament o qualsevol altre acte d’última voluntat i davant de quin notari, data i lloc i la ressenya, en el seu cas, de la resolució judicial de transcendència successòria. Aquest Registre General d’Actes d’Última Voluntat va ser creat per Reial decret de 14 de novembre de 1885.

La certificació és necessària i obligatòria per a formalitzar l’acceptació i adjudicació d’herència, fins i tot, encara que els beneficiaris sàpiguen de l’últim testament, per manifestació del testador, i en posseeixin una còpia.

Per poder obtenir aquesta certificació és necessària la petició per qualsevol persona transcorreguts 15 dies hàbils des de la seva defunció. Es pot sol·licitar telemàticament –per internet–, presencialment al Registre General d’Actes d’Última Voluntat – a Madrid –, davant de les gerències del Ministeri de Justícia o per correu postal acreditant simultàniament el pagament de la taxa corresponent.

D’existir reclamació sobre algun error en la certificació l’interessat retornarà aquesta a la Direcció General a fi que procedeixi, si l’estima procedent, a la seva rectificació. La Direcció General si és necessari oficiarà al Degà del Col·legi Notarial sobre l’acte d’última voluntat afirmat en la reclamació i que no en tingui constància, a fi de contestar oportunament la reclamació promoguda i poder estendre nova certificació, en el seu cas, de rectificació.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

 

 

 

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Què és el testament?

El programa Ens Patina L’Embrague, ens fa una entrevista on resolem preguntes d’àmbit successori i hereditari

El programa Ens Patina L’Embrague, ens fa una entrevista on resolem preguntes d’àmbit successori i hereditari

Aquí teniu el link per escoltar l’entrevista de ràdio amb col·laboració amb la Fundació Privada Drissa, que ens van fer des de el programa Ens Patina L’Embrague, on resolem preguntes d’àmbit successori i hereditari com: és necessari fer testament? què passa sinó el tenim fet? què és la llegítima? Què és l’impost de successions? I ens quins casos es paga?

El podeu escoltar: Ens Patina L’Embrague entrevista al Sr. Joan Muntada, Advocat. 

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.

 

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Testament

Què fer amb les xarxes socials d’una persona difunta?

Què fer amb les xarxes socials d’una persona difunta?

Si veus un compte d’una xarxa social que pertany a algú que ha mort, pots sol·licitar que la converteixin en commemorativa, el contingut que va compartir la persona difunta estarà visible per al públic amb el que hagués compartit la publicació en el seu moment. I si l’usuari no va deixar instruccions sobre què fer amb els seus comptes, els familiars directes del difunt poden sol·licitar el tancament o l’accés a les dades.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

Té l’usdefruit d’un immoble? Qui en suporta les despeses i impostos?

Té l’usdefruit d’un immoble? Qui en suporta les despeses i impostos?

Té l’usdefruit d’un immoble? Qui en suporta les despeses i impostos?

D’acord amb la legislació vigent les despeses tals com: les de conservació, manteniment, reparacions ordinàries, i impostos, entre d’altres, hauran de ser assumides per l’usufructuari.

Si vol saber-ne més consulti als nostres especialistes.

 

 

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

 

Segueix-nos!     Twitter     Facebook     Instagram     LinkedIn