Les clàusules sòl ja podran ser reclamades en la seva totalitat a les entitats financeres a partir de la Sentencia del TJUE: CONSULTI‘NS SENSE COMPROMÍS.
La custodia dels fills ve determinada pel que estableixin els cònjugues en el pla de parentalitat, excepte si la decisió presa pot esdevenir perjudicial pels menors. Per el cas de que no existeixi acord entre els progenitors o bé quan un fa la petició de guarda exclusiva i l’altre de guarda compartida, o bé tots de guardes exclusives diferents, què és el que tindrà present el jutge?
En aquest casos el Jutjat prèvia audiència al Ministeri Fiscal, serà qui decidirà sobre el règim de custodia, atribuint de forma preferent la custodia compartida i sempre valorant l’interès del menor. A tal efecte, l’art. 233 – 11 del CC català ens determina quins elements ha de tenir presents el jutge:
1.-El primer element és la vinculació afectiva.
2.-Aptituds dels pares o mares (capacitats generals).
3.- Actituds (comportament que tenen els progenitors adreçats a garantir el benestar del menor).
4. – El criteri de permanència.
5- Opinió dels fills, tot i que no se’ls ha de fer triar.
6.-Acords previs a la ruptura.
7.- Ubicació dels habitatges, els horaris i les activitats.
8- Violència de gènere o domèstica.
9. – No separar els germans.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.
La mort és una certesa que molt sovint preferim ignorar; alguns per massa joves altres per què potser parlar-ne ens recorda que no la podrem esquivar.Arribat el moment una mala planificació de les conseqüències de la mateixa, fa que apareguin tot tipus de seriosos problemes. Alguns d’ells els podrem evitar amb un testament, amb ell podem determinar qui volem que sigui/n el/s nostres hereus. En cas que la persona difunta no deixi testament, serà la llei en vigor l’encarregada de disposar a qui corresponen les obligacions i els drets que atorga la condició d’hereu o hereva. Amb un testament podem determinar com es farà el repartiment dels nostres béns i entre qui, però amb algunes limitacions. La principal, sens dubte, la llegítima, que és el dret d’algunes parents del causant a obtenir una part del valor patrimonial de la herència del difunt (a Catalunya, una quarta part; al Codi civil espanyol, una terç), al marge de que aquesta fos o no la seva voluntat. És, per tant, una limitació a la potestat de lliure disposició per causa de mort.
Si la persona que ha fet el testament vol privar els beneficiaris de la llegítima de qualsevol participació en el repartiment dels seus béns, haurà de provar l’existència d’una causa legal per poder fer-ho. És el que s’anomena en termes jurídics causa de just desheretament o indignitat successòria i inclou comportaments com ara la denegació d’aliments per part del llegitimari al testador, el maltractament greu, la suspensió o privació de la potestat parental o l’absència manifesta i continuada de relació familiar.
El repartiment d’una herència pot arribar a ser una font important de conflictes familiars. És per això que des de Joan Muntada Artiles – Advocats t’oferim assessorament legal en l’àmbit del Dret Successori i intervenim en la resolució d’aquests desagradables conflictes, ja sigui extrajudicialment o, si fos necessari, als tribunals.
Quan una persona mor sense haver fet testament s’obre la successió intestada, segons la qual:
És l’instrument que concreta la manera com ambdós progenitors pensen exercir les responsabilitats parentals i en el qual es detallen els compromisos que assumeixen respecte de la guarda, la cura i l’educació dels fills. Sempre s’ha d’incorporar al conveni regulador
