La recent resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de 30 de juny de 2022 té la utilitat de fer-nos recordatori d’un aspecte que és bàsic en el dret de successions, espanyol i català: que el requeriment notarial en virtut del qual un interessat en l’herència sol·licita, a la persona cridada com a hereva en la successió del causant, que expressi la seva acceptació, es pot referir només a la decisió d’acceptar-la o repudiar-la, sense que es pugui estendre, una vegada acceptada, a la decisió d’acceptar o repudiar la partició, sigui aquesta originària, sigui posterior, és a dir, en aquest darrer cas, emmarcada dintre d’un procediment d’addició hereditària.
Si un hereu repudia, no hi ha òbviament qüestió posterior d’acceptació d’operacions particionals. Si un hereu accepta, passa a formar part de la comunitat hereditària i pot intervenir en la partició per a fixació de les adjudicacions en proporció a la seva quota d’herència, però aquest hereu que ha acceptat no pot ser compel·lit novament a decidir si accepta o repudia la partició, perquè, havent acceptat, la seva intervenció no és d’acceptació o repudiació de la partició sinó de participació efectiva en el desenvolupament d’aquesta, mitjançant la prestació del seu consentiment en l’inventari, valoració i adjudicació del cabal relicte.
Per altra part, és oportú recordar les dues importants diferències existents entre el dret espanyol i el català en relació amb els efectes de la interpel·latio per acceptar o repudiar l’herència:
1) Segons l’article 1005 del Codi civil espanyol, el termini per acceptar o repudiar és de 30 dies naturals, i en cas de no manifestació l’herència s’entén acceptada purament i simple.
2) Segons l’article 461-12.2 de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, el termini és de dos mesos, i en cas de no manifestació l’herència s’entén renunciada.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.