by Joan Muntada | juny 27, 2022 | Dret de Successions, FAQS
Aquí teniu el link per escoltar l’entrevista de ràdio amb col·laboració amb la Fundació Privada Drissa, que ens van fer des de el programa Ens Patina L’Embrague, on resolem preguntes d’àmbit successori i hereditari com: és necessari fer testament? què passa sinó el tenim fet? què és la llegítima? Què és l’impost de successions? I ens quins casos es paga?
El podeu escoltar: Ens Patina L’Embrague entrevista al Sr. Joan Muntada, Advocat.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.
També et pot interessar:
Dubtes freqüents: Testament
by Joan Muntada | set. 22, 2021 | Dret Civil, FAQS
Té l’usdefruit d’un immoble? Qui en suporta les despeses i impostos?
D’acord amb la legislació vigent les despeses tals com: les de conservació, manteniment, reparacions ordinàries, i impostos, entre d’altres, hauran de ser assumides per l’usufructuari.
Si vol saber-ne més consulti als nostres especialistes.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
Segueix-nos! Twitter Facebook Instagram LinkedIn
by Joan Muntada | juny 4, 2021 | Dret de Successions, Notícies
La Revista Jurídica Sepín Editorial Jurídica ha publicat el meu article monogràfic dedicat a la protecció registral del dret de crèdit legitimari del Dret civil català: de l’anotació preventiva de demanda. Té rellevància en l’herència, especialment, en la llegítima i de la seva reclamació contra l’hereu.
L’article analitza l’actual normativa, les seves deficiències i imprevisions, especialment, el mecanisme de la conversió de les mesures cautelars a executives en el procediment civil. Igualment, es pretén aportar una plausible solució a la problemàtica que s’exposa que es concreta en una proposta normativa de millora.
SP/DOCT/111900
Artículo Monográfico. Mayo 2021
Notas sobre la protección registral del derecho de crédito legitimario del Derecho civil catalán: de la anotación preventiva de demanda
Joan Muntada Artiles. Abogado
RESUMEN
“La diversa normativa reguladora de la garantía cautelar y registral inmobiliaria de “la anotación preventiva de demanda” del derecho de crédito legitimario de Cataluña precisa de una reforma para que pueda cumplir con su finalidad protectora. El presente trabajo analiza la importante resolución de 24 de enero de 2020 de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública, única en la materia hasta la fecha, y de otras resoluciones concomitantes. Se evalúa la actual normativa, sus desajustes e imprevisiones, especialmente, del mecanismo de la conversión de las medidas cautelares a ejecutivas en el procedimiento civil, que es un defecto no exclusivo de la garantía cautelar registral prevista para el crédito legitimario catalán. Y finalmente, con pretensión positiva, en aras a tratar de aportar solución a la problemática que se expone, se concreta una propuesta normativa de mejora.
ÍNDICE
I. Contexto de la institución de garantía o protectora
II. Objeto de estudio
III. Cuestiones preliminares
3.1.- El derecho de obtención de copias
3.2.- Comentario a resoluciones concomitantes de la Dirección General de Derecho y Entidades Jurídicas de Cataluña a la de la resolución de 24 de enero de 2020 de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública
IV. Posicionamiento de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública sobre la institución de la anotación preventiva de demanda
4.1.- Encuadre normativo registral cuando ordena medidas introducidas en otros ordenamientos sustantivos o procesales.
4.2.- Estructura de la medida cautelar de la anotación preventiva de la demanda.
4.3.- Importancia de la resolución de 24 de enero de 2020 de la DGSJFP
V.- Conclusiones
5.1.- De carácter general
5.2.- De carácter específico al crédito legitimario:
VI.- Propuesta de formulación normativa
6.1.- Del Decreto de 8 de febrero de 1946 por el que se aprueba la nueva redacción oficial de la Ley Hipotecaria
6.1.1.- Nueva redacción del artículo 24 de la Ley Hipotecaria
6.1.2.- Nueva redacción del artículo 42, Décimo, de la Ley Hipotecaria
6.1.3.- Nueva redacción del Título III
6.1.4.- Nueva redacción del artículo 77 de la Ley Hipotecaria
6.1.5.- Nueva redacción del artículo 84 de la Ley Hipotecaria
6.1.6.- Nueva redacción del primer párrafo del artículo 85 de la Ley Hipotecaria
6.2.- Propuesta de modificación de la normativa civil catalana
6.2.1.- Artículo 451-15
6.2.2.- Propuesta de redacción en el sentido de añadir el artículo 569-43 al Libro Quinto del CCC
6.3.- Propuesta de modificación del texto del artículo 727.5º la Ley de Enjuiciamiento Civil
I. Contexto de la institución de garantía o protectora
La norma sustantiva catalana prevé en el artículo 451-15.1 de la Ley 10/2008, de 10 de julio, del Libro Cuarto del Código civil de Cataluña, relativo a las sucesiones (en adelante, CCC) que la aceptación de herencia por el heredero determina su responsabilidad personal. La jurisprudencia unánimemente y parte de la doctrina autorizada interpretan, en función integradora de la norma, que la extensión de su responsabilidad patrimonial es ilimitada, que penetra en su patrimonio privativo no hereditario, por lo que constituye una responsabilidad ultra vires(…)”
Per a llegir l’article complet fes clic aquí
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres, Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.
by Joan Muntada | des. 12, 2018 | Dret Civil, Immobiliari – contractes, Notícies
El recent Reial decret llei 17/2018, de 8 de novembre, pel qual es modifica el text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, introdueix una alteració en la determinació del subjecte passiu de l’impost sobre actes jurídics documentats en les escriptures de préstecs amb garantia hipotecària, motivat per les també recents sentències contradictòries dictades pel Tribunal Suprem que haguessin produït, com efecte, una inseguretat jurídica en el mercat hipotecari.
En l’àmbit tributari, i com a qüestió prèvia, des d’una perspectiva sociològica ens trobem davant de la contradicció d’una voluntat individual existent de no assumpció de la condició de subjecte passiu i alhora la d’una consciència col·lectiva de la imperiosa necessitat en la seva exigència atenent al finançament necessari dels serveis públics.
La nova normativa, com a principal novetat, introdueix un nou apartat en l’article 29 del citat cos normatiu, que disposa: “Quan es tracti d’escriptures de préstec amb garantia hipotecària, es considera subjecte passiu el prestador”; és a dir, en la concessió d’un préstec amb garantia hipotecària quan el prestador és un banc, serà aquest qui ha d’assumir el cost de l’impost d’Actes Jurídics Documentats, mentre que els préstecs entre particulars mantenen l’exempció en el pagament de l’impost i les subrogacions hipotecàries per canvi de deutor no tributen en l’impost analitzat.
Cal tenir en compte que la normativa del subjecte passiu atent amb respecte als préstecs o crèdits hipotecaris que es constitueixin a partir de la seva entrada en vigor, 10 de novembre de 2018. El nou règim normatiu no té efectes respecte als préstecs concedits amb anterioritat al Reial decret llei.
Es percep, de forma generalitzada, la certesa que està per veure com els bancs repercutiran al prestatari el cost de l’impost, via comissions o augments de tipus d’interès, a través de “l’obligació”, amb premis o rebaixes en el tipus d’interès, per la contractació de productes associats (assegurances, per exemple) al que ens apropa a afirmar que el futur d’aquest impost sembla condemnat a desaparèixer atenent, també, al criteri que es manté en la Unió Europea de liberalització impositiva de les operacions financeres.
Altrament, és imminent, i s’espera que entri en vigor el proper any 2019, la nova Llei hipotecària, per transposició de normativa europea d’obligat compliment, amb major mecanismes legals de protecció pels prestataris, i que entre altres mesures, farà pagar a la banca totes les despeses derivades d’un crèdit hipotecari (notari, registre de la propietat, gestoria i impost sobre actes jurídics documentats), menys la taxació; per tal que el banc pugui iniciar una execució hipotecària s’amplia el nombre de les quotes que el client haurà de tenir impagades; s’eliminaran les clàusules sòl; s’introduiran màxims en les comissions d’amortització anticipada; es possibilitarà que el client contracti amb una entitat diferent a l’entitat prestadora les pòlisses o assegurances de llar, vida o de protecció del crèdit; el client serà lliure de subrogar l’hipoteca sense cost pel client; el banc haurà de facilitar al client la informació precontractual dels préstecs 10 dies abans de signar-los havent de facilitar una fitxa estandarditzada perquè el client pugui comparar les condicions hipotecàries que li ofereix cada entitat; baixada de tipus d’interès de demora; les taxadores seran independents i podran ser persones físiques, no únicament les societats de taxació. Els propers canvis normatius anunciats, a resultes de la transposició de la normativa europea, en la configuració o conformació del mercat hipotecari són importants.
by Joan Muntada | febr. 7, 2017 | Dret Civil, FAQS
Un dels preceptes urbanístics la transcendència del qual freqüentment és oblidada és l’article 27 del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, que aprova el Text refós de la llei de sòl i rehabilitació urbana, el qual estableix, en els seus tres primers apartats:
“Artículo 27.- Transmisión de fincas y deberes urbanísticos
- La transmisión de fincas no modifica la situación del titular respecto de los deberes del propietario conforme a esta ley y los establecidos por la legislación de la ordenación territorial y urbanística aplicable o exigibles por los actos de ejecución de la misma. El nuevo titular queda subrogado en los derechos y deberes del anterior propietario, así como en las obligaciones por éste asumidas frente a la Administración competente y que hayan sido objeto de inscripción registral, siempre que tales obligaciones se refieran a un posible efecto de mutación jurídico-real.
- En las enajenaciones de terrenos, debe hacerse constar en el correspondiente título:
- a) La situación urbanística de los terrenos, cuando no sean susceptibles de uso privado o edificación, cuenten con edificaciones fuera de ordenación o estén destinados a la construcción de viviendas sujetas a algún régimen de protección pública que permita tasar su precio máximo de venta, alquiler u otras formas de acceso a la vivienda.
- b) Los deberes legales y las obligaciones pendientes de cumplir, cuando los terrenos estén sujetos a una de las actuaciones a que se refiere el apartado 1 del artículo 7 (actuacions de transformació urbanística).
- La infracción de cualquiera de las disposiciones del apartado anterior faculta al adquirente para rescindir el contrato en el plazo de cuatro años y exigir la indemnización que proceda conforme a la legislación civil.”
Per la seva part, per entendre bé la remissió a l’article 7, en reproduïm l’apartat pertinent:
“Artículo 7 Actuaciones de transformación urbanística y actuaciones edificatorias
- A efectos de esta ley, se entiende por actuaciones de transformación urbanística:
- a) Las actuaciones de urbanización, que incluyen:
- 1) Las de nueva urbanización, que suponen el paso de un ámbito de suelo de la situación de suelo rural a la de urbanizado para crear, junto con las correspondientes infraestructuras y dotaciones públicas, una o más parcelas aptas para la edificación o uso independiente y conectadas funcionalmente con la red de los servicios exigidos por la ordenación territorial y urbanística.
- 2) Las que tengan por objeto reformar o renovar la urbanización de un ámbito de suelo urbanizado, en los mismos términos establecidos en el párrafo anterior.
- b) Las actuaciones de dotación, considerando como tales las que tengan por objeto incrementar las dotaciones públicas de un ámbito de suelo urbanizado para reajustar su proporción con la mayor edificabilidad o densidad o con los nuevos usos asignados en la ordenación urbanística a una o más parcelas del ámbito y no requieran la reforma o renovación de la urbanización de éste.”
La claredat d’aquesta normativa permet concloure que és de vital importància, si hom vol evitar el perill d’una devastadora acció de rescissió, durant el termini de quatre anys, expressar completament en el contracte de compravenda, sigui pública o privada, la situació urbanística del terreny, l’abast de les obligacions que tinguin aquest caràcter i la concreció de les obligacions de transformació. En aquest sentit, atès que no hi ha un “registre urbanístic” equiparable al Registre de la Propietat o al Cadastre, sinó que l’estat urbanístic dels terrenys resulta bàsicament del planejament local, és obligada la consulta a l’ajuntament corresponent i la “infomació assistida” que l’advocat, en una tasca de depuració, interpretació i clarificació, ha de traslladar a les persones interessades. Ès veritat que l’apartat 4 de l’article 27 contempla, en les escriptures públiques, la possibilitat d’adjuntar a l’escriptura aquesta informació, però es tracta només d’una posssibilitat que, a la pràctica, s’exerceix molt poc.
La tasca profilàctica del lletrat, una vegada més, ineludible.
