by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS
En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d’elles, mitjançant la institució d’un o més hereus i la realització d’atribucions a títol particular.
Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de manera recíproca, o a favor de tercers.
Hom pot atorgar pactes successoris només amb les persones següents:
- El cònjuge o futur cònjuge.
- La persona amb qui conviu en parella estable.
- Els parents en línia directa sense limitació de grau, o en línia col·lateral dins del quart grau, en ambdós casos tant per consanguinitat com per afinitat.
- Els parents per consanguinitat en línia directa o en línia col·lateral, dins del segon grau, de l’altre cònjuge o convivent.
Els pactes successoris, perquè siguin vàlids, s’han d’atorgar en escriptura pública, que no cal que sigui de capítols matrimonials. L’escriptura de pacte successori pot contenir també estipulacions pròpies d’un protocol familiar i altres estipulacions no successòries, però no disposicions d’última voluntat.
En els pactes successoris atorgats amb caràcter preventiu o que contenen reserva per a disposar o donar, s’ha de fer constar l’hora de l’atorgament.
Els atorgants d’un pacte successori que no siguin causants de la successió futura poden delegar en poder especial la compareixença a l’acte de formalització del pacte, sempre que l’escriptura pública d’apoderament reculli el contingut complet de llur voluntat.
Josep Ferrer i Riba exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum II” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 1055: “Des del punt de vista tècnic, la delimitació de la legitimació per a atorgar pactes successoris amb criteris de família extensa en conjunció amb la llibertat per a afavorir-hi terceres persones (art. 432-3) pot propiciar usos espuris del sistema de pactes, particularment en casos en què el seu motiu impulsor sigui l’afavoriment d’un estrany i la relació entre els atorgants –que hauria de ser la relació causalment significativa en el contracte— compleixi només una funció validadora del pacte, sense que hi hagi entre ells un interès comú que hagi de ser satisfet per mitjà del contracte (cfr. EGEA, RJC, 2009, 18-19: <<per a què hi hagi un veritable conveni, les declaracions de voluntat de cadascun dels atorgants han de contribuir a configurar efectivament el concret negoci jurídic. D’aquí que tots ells hagin de tenir un interès directe en l’ordenació contractual de la successió>>).”[1]
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum II. Atelier.
by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS
El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari determinable per un esdeveniment futur i raonablement possible expressat pel causant. En ambdós casos s’entén que això enclou una condició suspensiva del llegat.
Antoni Mirambell i Abancó exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p.751: “consisteix a considerar que el llegat és, al mateix temps, una atribució patrimonial voluntària –per causa de mort, successòria o no respecte al causant– en virtut de la qual es crea un gravamen i s’atorga un títol d’adquisició particular, és a dir, una atribució patrimonial, un títol adquisitiu i un gravamen (Adaptem, doncs, el criteri de ROCA SASTRE, Estudios de Derecho civil especial de Cataluña, 588, encara que sigui parcialment, quan es refereix a la doble naturalesa del llegat: <<carga>> i <<adquisición>>. Un criteri descriptiu diferent ha estat també seguit per altres autors, ROCA TRIAS, Com. Edersa, 1984, 8 i Institucions, III, 6a. ed., 2004, 379).”[1]
Pot ésser objecte de llegat tot allò que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i no sigui contrari a la llei.
L’objecte del llegat ha d’ésser determinat o, almenys, s’ha de poder determinar en el moment en què s’ha de complir el llegat per mitjà de fets o circumstàncies que resultin de la mateixa disposició.
Si l’objecte del llegat són coses futures que puguin arribar a existir, s’entén que són llegades per al cas que existeixin en el moment en què s’ha de complir el llegat o en el temps en el qual raonablement s’esperaven.
El causant pot encomanar a l’arbitri d’equitat d’un tercer la determinació del llegat i de la seva subsistència, sempre que el causant expressi la finalitat del llegat. Per a complir aquest encàrrec, el tercer gaudeix del termini que estableix l’article 429-13 del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. El legatari pot demanar a l’autoritat judicial que decideixi, en cas que el tercer no compleixi l’encàrrec o actuï de manera evident contra l’equitat.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I. Atelier.
by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS
El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit.
El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si alguns d’ells moren abans de la revelació total o del compliment de la confiança, n’elegeixin d’altres que els substitueixin, sense que això impliqui una nova institució, sinó una mera subrogació en el càrrec.
Llevat de disposició testamentària en contra, els hereus o legataris de confiança actuen per majoria, però, si en queda un de sol, aquest pot actuar per ell mateix.
Sergio Cámara Lapuente exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 417: “En aquest sentit, caldria descriure l’herència de confiança com a <<una institució d’hereu feta per via confidencial>> (PUIG FERRIOL, RJC, 1963, 332; ID., Institucions, III, 7a. ed,. 2009, 281). Aquesta descripció, però, no té en compte aquells supòsits on no es pretén designar un hereu real el nom del qual el testador oculta en el testament, sinó complir determinades obligacions de consciència (deutes inconfessables, delictes impunes, etc.) o d’altres destins (v. gr., benèfics) que no suposen la transmissió de la qualitat d’hereu; per exemple, costejar les obres del temple de la Sagrada Família [en el cas de la SAPB 28.3.2006 (AC 1723)], o la creació de fundacions (com en els casos de les SSTS 7.11.1882 [JC 334, 270], 21.5.1890 [JC 168, 675], 22.5.1894 [JC 149, 669], 8.6. 1907 [JC 87, 577] i 6.4.1962 [JC 332, 190])” [1]
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I. Atelier.
by Joan Muntada | set. 15, 2022 | FAQS
Catalunya farà més fàcil desheretar fills i nets? L’avantprojecte de llei d’actualització, incorporació i modificació de determinats articles del Codi civil de Catalunya, que està tramitant el Departament de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya, actualment en fase de sol·licitud de dictàmens, pretén modificar la regulació de la llegítima i de l’acceptació de l’herència.
Pel que fa a la regulació de la llegítima, consideren convenient prosseguir amb la tendència legislativa de reduir progressivament el seu abast, així com també la de reforçar la posició de la persona hereva davant la de la legitimària.
Pel que fa a la regulació del desheretament, pretén introduir dues novetats. D’una banda, es precisa que el “maltractament greu” que el justifica inclogui el maltractament de caràcter psicològic. D’altra banda, pel que fa a la possibilitat d’impugnació del desheretament per la persona legitimària, s’inverteix la càrrega de la prova en el cas que la causa sigui l’absència de relació familiar entre la persona causant i la legitimària. D’aprovar-se la Llei, li correspondrà a la persona legitimària provar la inexistència de la causa manifestada pel testador, atès que a la pràctica s’ha posat de manifest la dificultat de l’hereu o hereva en demostrar l’absència de relació familiar exclusivament imputable a la persona legitimària que justifica el desheretament.
De reeixir l’avantprojecte del Departament de Justícia, el projecte del govern de la Generalitat serà presentat al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació.
És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, àmbit en la que el nostre despatx és una referència en l’àmbit de l’assessorament extrajudicial i en la defensa dels interessos davant dels Tribunals. Contacti amb nosaltres Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
També et pot interessar:
Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?
by Joan Muntada | jul. 13, 2022 | Dret de Successions, FAQS
Què és el marmessor?
És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les mesures necessàries perquè els béns de l’herència es conservin fins al seu repartiment d’acord amb el que ordeni el causant o s’infereixi del testament. Segons quines siguin les facultats conferides al marmessor, distingim els marmessors universals i els marmessors particulars.
El càrrec de marmessor és voluntari, renunciable– al·legant justa causa –, personalíssim, retribuït i temporal. És necessari que la persona designada accepti o rebutgi aquest càrrec. En el dret català l’encàrrec de marmessor en principi és retribuït i aquesta retribució tindrà la consideració de càrrega hereditària.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
També et pot interessar:
