by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS
El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari determinable per un esdeveniment futur i raonablement possible expressat pel causant. En ambdós casos s’entén que això enclou una condició suspensiva del llegat.
Antoni Mirambell i Abancó exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p.751: “consisteix a considerar que el llegat és, al mateix temps, una atribució patrimonial voluntària –per causa de mort, successòria o no respecte al causant– en virtut de la qual es crea un gravamen i s’atorga un títol d’adquisició particular, és a dir, una atribució patrimonial, un títol adquisitiu i un gravamen (Adaptem, doncs, el criteri de ROCA SASTRE, Estudios de Derecho civil especial de Cataluña, 588, encara que sigui parcialment, quan es refereix a la doble naturalesa del llegat: <<carga>> i <<adquisición>>. Un criteri descriptiu diferent ha estat també seguit per altres autors, ROCA TRIAS, Com. Edersa, 1984, 8 i Institucions, III, 6a. ed., 2004, 379).”[1]
Pot ésser objecte de llegat tot allò que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i no sigui contrari a la llei.
L’objecte del llegat ha d’ésser determinat o, almenys, s’ha de poder determinar en el moment en què s’ha de complir el llegat per mitjà de fets o circumstàncies que resultin de la mateixa disposició.
Si l’objecte del llegat són coses futures que puguin arribar a existir, s’entén que són llegades per al cas que existeixin en el moment en què s’ha de complir el llegat o en el temps en el qual raonablement s’esperaven.
El causant pot encomanar a l’arbitri d’equitat d’un tercer la determinació del llegat i de la seva subsistència, sempre que el causant expressi la finalitat del llegat. Per a complir aquest encàrrec, el tercer gaudeix del termini que estableix l’article 429-13 del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. El legatari pot demanar a l’autoritat judicial que decideixi, en cas que el tercer no compleixi l’encàrrec o actuï de manera evident contra l’equitat.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I. Atelier.
by Joan Muntada | març 3, 2020 | Dret de Successions, Notícies
La resolució de 24 de gener de 2020 de la Direcció General dels Registres i del Notariat (actualment anomenada Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública) resol sobre la protecció registral del dret de crèdit legitimari de Catalunya, en concret, sobre la prioritat registral de l’embargament executiu quan existeix la mesura cautelar judicial d’anotació preventiva de demanda.
La direcció lletrada del recurs que exposem ha estat assumida per l’advocat Joan Muntada Artiles, del nostre despatx Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
Es tracta d’una resolució pionera, per quan no existia pronunciament registral de la Direcció General en la matèria plantejada, en termes de la prioritat registral de la mesura d’execució, d’embargament, vigent la mesura cautelar d’anotació de demanda, tot i que almenys fa 60 anys que aquesta mesura cautelar forma part de l’ordenament jurídic català.
La configuració actual del dret a la llegítima catalana és la d’un dret de crèdit pur, el pagament del qual es pot realitzar amb diners hereditaris o extrahereditaris, o amb béns hereditaris.
La resolució de la Direcció General té l’encert de vigoritzar a l’embargament la prioritat registral de la mesura d’anotació de la demanda adoptada judicialment i anotada en el Registre de la Propietat, conferint a l’anotació d’embargament executiu la prioritat pròpia de l’anotació de la demanda, adoptada com a mesura cautelar judicial, i que la qualificació registral recorreguda del Registre de la Propietat núm. 3 de Girona denegava. Igualment la resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat assumeix que la mesura cautelar d’anotació de demanda quan protegeix el dret creditici legitimari, “considerant que es tracta d’una mesura encaixable en l’apartat 10 de l’article 42 de la Llei hipotecària”, el qual conisdera legitimada per a sol·licitar l’anotació la persona que “en qualsevol altre cas tingués dret a exigir anotació preventiva conforme a allò disposat en aquesta o en una altra llei”, és a dir, es tracta d’una anotació no prevista en cap dels números 1 a 9 del mateix article, que són els que contemplen les anotacions més típiques i de regulació més acabada; en aquest cas, la llei especial que, per remissió de l’esmentat número 10, permet l’anotació és la Llei 10/2008, de 10 de juliol, que aprova el libre quart del Codo civil català, relatiu a les successions, que la contempla en el seu article 451-15.2.
És, de fet, com dèiem, la primera resolució de la Direcció General que decideix sobre la mesura d’anotació de la demanda del dret de crèdit de la llegítima catalana. Fins ara, les resolucions catalanes de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques no ho havien resolt perquè en les mesures judicials d’execució infringien el principi de legitimació registral, i la Direcció General dels Registres i del Notariat, únicament l’havia tractat de forma incidental per relació a altres temes plantejats que havia de resoldre. I en cap cas dites resolucions articulaven el canvi de fase judicial de la mesura cautelar a l’executiva i ni es pronunciaven sobre la prioritat registral.
La mesura cautelar d’anotació preventiva de demanda de protecció de la llegítima catalana, té decennis d’existència. La llegítima catalana és una institució del dret successori que ha evolucionat, canviat, influït pel criteri social del moment, conformat per múltiples factors, com s’exposava en el recurs governatiu interposat i que recull la resolució.
Potser, el que caldrà, més enllà de destacar la imprevisió normativa en la matèria, en especial de la Llei hipotecària, serà regular la figura de la conversió de les mesures cautelars en termes més amplis, i, en concret, de l’anotació de demanda quan protegeixen un dret de crèdit o les anotacions registrals d’afecció – les que garanteixen un dret de crèdit tributari o urbanístic, per exemple – a mesures d’execució. Les afeccions fiscals, les afeccions urbanístiques i les anotacions de demanda que protegeixen drets de crèdit haurien de tenir una cobertura prevista normativament per al supòsit d’impagament del crèdit garantit, de manera que la llei garantís:
- o bé que es convertís l’afecció o anotació, automàticament, ex lege, en anotació d’embargament executiu;
- o bé que hi hagués una regla general expressa de comunicació de la prioritat registral de la mesura cautelar judicial, d’origen, a la mesura executiva.”
D’una atenta lectura de la resolució es conclou que la prioritat registral també es produeix en els embargaments derivats de crèdits protegits per les afeccions registrals anotades, com les abans expressades, si l’embargament executiu es produeix vigent l’afecció cautelar i consta la seva anotació registral.
Qui ha redactat el recurs que resol la resolució que adjunto ha estat l’advocat que subscriu la present nota que assumeix la direcció lletrada de l’assumpte litigiós. La resolució afavoreix als interessos de la recurrent -tot i no acordar la conversió- en conferir la prioritat registral a la mesura d’execució, l’embargament, de la pròpia mesura cautelar – de l’anotació de la demanda-, que era l’objecte principal del recurs governatiu. Així, preteníem una resolució definitiva per integració de normes, de les registrals processals civils subordinades a les processals civils, de la Llei d’Enjudiciament Civil.
En qualsevol cas, entenem que els recursos són una via adequada per posar en evidència els buits normatius, en ocasió del cas concret que necessàriament ha de ser resolt.
Aquesta imprevisió normativa registral, per si mateixa, no necessita d’una reforma completa de la Llei hipotecària, però si l’abrogació d’una regla bàsica registral, atès que no es pot mantenir actualment amb solvència i amb caràcter universal que tota conversió de mesures cautelars registrals ha de determinar indefectiblement un assentament definitiu d’inscripció o o com alternativa o complement normatiu a la conversió, s’haurà de regular quan i com esdevé o s’estructura la transferència o manteniment de la prioritat registral del dret objecte de la garantia cautelar a la fase executiva mantenint la prioritat registral pròpia de l’anotació de la mesura cautelar. No existeix actualment norma al respecte i el fenomen explicitat ha de tenir solució i dicció normativa.
by Joan Muntada | març 9, 2016 | Dret de Successions, FAQS
La mort és una certesa que molt sovint preferim ignorar; alguns per massa joves altres per què potser parlar-ne ens recorda que no la podrem esquivar.Arribat el moment una mala planificació de les conseqüències de la mateixa, fa que apareguin tot tipus de seriosos problemes. Alguns d’ells els podrem evitar amb un testament, amb ell podem determinar qui volem que sigui/n el/s nostres hereus. En cas que la persona difunta no deixi testament, serà la llei en vigor l’encarregada de disposar a qui corresponen les obligacions i els drets que atorga la condició d’hereu o hereva. Amb un testament podem determinar com es farà el repartiment dels nostres béns i entre qui, però amb algunes limitacions. La principal, sens dubte, la llegítima, que és el dret d’algunes parents del causant a obtenir una part del valor patrimonial de la herència del difunt (a Catalunya, una quarta part; al Codi civil espanyol, una terç), al marge de que aquesta fos o no la seva voluntat. És, per tant, una limitació a la potestat de lliure disposició per causa de mort.
Si la persona que ha fet el testament vol privar els beneficiaris de la llegítima de qualsevol participació en el repartiment dels seus béns, haurà de provar l’existència d’una causa legal per poder fer-ho. És el que s’anomena en termes jurídics causa de just desheretament o indignitat successòria i inclou comportaments com ara la denegació d’aliments per part del llegitimari al testador, el maltractament greu, la suspensió o privació de la potestat parental o l’absència manifesta i continuada de relació familiar.
El repartiment d’una herència pot arribar a ser una font important de conflictes familiars. És per això que des de Joan Muntada Artiles – Advocats t’oferim assessorament legal en l’àmbit del Dret Successori i intervenim en la resolució d’aquests desagradables conflictes, ja sigui extrajudicialment o, si fos necessari, als tribunals.
by Joan Muntada | gen. 28, 2016 | Dret de Successions, FAQS
Quan una persona mor sense haver fet testament s’obre la successió intestada, segons la qual:
- Són cridats com a hereus del difunt els fills i si han mort, els fills o nets d’aquests. El vidu o el convivent supervivent en una parella estable adquireix l’usdefruit de tota l’herència, però pot optar per commutar-lo per una quarta part alíquota de l’herència, a més de l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar.
- Si no hi ha descendents, hereta el cònjuge vidu o el convivent supervivent en una parella estable.
- Si no hi ha ni descendents ni cònjuge o convivent en una parella estable, hereten els ascendents i a manca d’aquests, els col·laterals fins al quart grau, en els dos casos seguint l’ordre que estableix la llei.
- Si falten les persones esmentades succeeix la Generalitat de Catalunya.
