by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS, Immobiliari – contractes
L’heretament o pacte successori d’institució d’hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l’heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21 CCCat.
La qualitat d’hereu conferida en heretament és inalienable i inembargable.
Laura Alascio Carrasco exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum II” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 1141: “l’heretament es caracteritza per conferir a la persona instituïda la qualitat d’hereva de l’heretant –qualitat que es projecta ja en vida del causant i, en alguns casos, és transmissible als descendents de l’hereu premort, segons preveu l’article 431-24—, la qual cosa no encaixa amb el que disposa l’art. 431-3 pel cas que l’instituït sigui un tercer. El tercer no adquireix cap dret fins la mort de l’heretant i, per tant, tampoc lo ha estat conferida la qualitat d’hereu contractual, si més no, amb el sentit que aquesta expressió té ens els heretaments on l’afavorit és un atorgant; de fet, ni tan sols té la delació fins la mort del causant.”[1]
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum II. Atelier.
by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS
El cohereu o l’hereu únic afavorit amb algun llegat l’adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d’hereu, encara que el causant l’hagi imposat determinadament a càrrec d’ell mateix, sens perjudici de la facultat que l’article 464-6.1 reconeix als cohereus.
Antoni Mirambell i Abancó exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 765: “Pel que fa a la presa de possessió, l’art. 427-22.4 CCCat permet que, sense consentiment de la persona gravada o, si escau, de la facultada per al lliurement, el legatari pot prendre possessió, per la seva pròpia autoritat, de la cosa o el dret llegats, si es tracta d’un prellegat. Tal com ha assenyalat algun autor, el prellegat en la seva regulació a partir de l’art. 219 CDCC no presenta cap diferència amb un llegat normal, llevat d’aquest cas de la presa de possessió per part del mateix legatari en els supòsits autoritzats per aquest precepte.”[1]
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I. Atelier.
by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS
El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari determinable per un esdeveniment futur i raonablement possible expressat pel causant. En ambdós casos s’entén que això enclou una condició suspensiva del llegat.
Antoni Mirambell i Abancó exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p.751: “consisteix a considerar que el llegat és, al mateix temps, una atribució patrimonial voluntària –per causa de mort, successòria o no respecte al causant– en virtut de la qual es crea un gravamen i s’atorga un títol d’adquisició particular, és a dir, una atribució patrimonial, un títol adquisitiu i un gravamen (Adaptem, doncs, el criteri de ROCA SASTRE, Estudios de Derecho civil especial de Cataluña, 588, encara que sigui parcialment, quan es refereix a la doble naturalesa del llegat: <<carga>> i <<adquisición>>. Un criteri descriptiu diferent ha estat també seguit per altres autors, ROCA TRIAS, Com. Edersa, 1984, 8 i Institucions, III, 6a. ed., 2004, 379).”[1]
Pot ésser objecte de llegat tot allò que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i no sigui contrari a la llei.
L’objecte del llegat ha d’ésser determinat o, almenys, s’ha de poder determinar en el moment en què s’ha de complir el llegat per mitjà de fets o circumstàncies que resultin de la mateixa disposició.
Si l’objecte del llegat són coses futures que puguin arribar a existir, s’entén que són llegades per al cas que existeixin en el moment en què s’ha de complir el llegat o en el temps en el qual raonablement s’esperaven.
El causant pot encomanar a l’arbitri d’equitat d’un tercer la determinació del llegat i de la seva subsistència, sempre que el causant expressi la finalitat del llegat. Per a complir aquest encàrrec, el tercer gaudeix del termini que estableix l’article 429-13 del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. El legatari pot demanar a l’autoritat judicial que decideixi, en cas que el tercer no compleixi l’encàrrec o actuï de manera evident contra l’equitat.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I. Atelier.
