Notes sobre la protecció registral del dret de crèdit legitimari del Dret civil català: de l’anotació preventiva de demanda

Notes sobre la protecció registral del dret de crèdit legitimari del Dret civil català: de l’anotació preventiva de demanda

La Revista Jurídica Sepín Editorial Jurídica ha publicat el meu article monogràfic dedicat a la protecció registral del dret de crèdit legitimari del Dret civil català: de l’anotació preventiva de demanda. Té rellevància en l’herència, especialment, en la llegítima i de la seva reclamació contra l’hereu.

L’article analitza l’actual normativa, les seves deficiències i imprevisions, especialment, el mecanisme de la conversió de les mesures cautelars a executives en el procediment civil. Igualment, es pretén aportar una plausible solució a la problemàtica que s’exposa que es concreta en una proposta normativa de millora.

SP/DOCT/111900

Artículo Monográfico. Mayo 2021

 

Notas sobre la protección registral del derecho de crédito legitimario del Derecho civil catalán: de la anotación preventiva de demanda

 Joan Muntada Artiles. Abogado

 

RESUMEN

“La diversa normativa reguladora de la garantía cautelar y registral inmobiliaria de “la anotación preventiva de demanda” del derecho de crédito legitimario de Cataluña precisa de una reforma para que pueda cumplir con su finalidad protectora. El presente trabajo analiza la importante resolución de 24 de enero de 2020 de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública, única en la materia hasta la fecha, y de otras resoluciones concomitantes. Se evalúa la actual normativa, sus desajustes e imprevisiones, especialmente, del mecanismo de la conversión de las medidas cautelares a ejecutivas en el procedimiento civil, que es un defecto no exclusivo de la garantía cautelar registral prevista para el crédito legitimario catalán. Y finalmente, con pretensión positiva, en aras a tratar de aportar solución a la problemática que se expone, se concreta una propuesta normativa de mejora.

 

ÍNDICE 

I. Contexto de la institución de garantía o protectora

II. Objeto de estudio 

III. Cuestiones preliminares 

3.1.- El derecho de obtención de copias 

3.2.- Comentario a resoluciones concomitantes de la Dirección General de Derecho y Entidades Jurídicas de Cataluña a la de la resolución de 24 de enero de 2020 de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública

IV. Posicionamiento de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública sobre la institución de la anotación preventiva de demanda 

4.1.- Encuadre normativo registral cuando ordena medidas introducidas en otros ordenamientos sustantivos o procesales. 

4.2.- Estructura de la medida cautelar de la anotación preventiva de la demanda. 

4.3.- Importancia de la resolución de 24 de enero de 2020 de la DGSJFP 

V.- Conclusiones 

5.1.- De carácter general 

5.2.- De carácter específico al crédito legitimario: 

VI.- Propuesta de formulación normativa 

6.1.- Del Decreto de 8 de febrero de 1946 por el que se aprueba la nueva redacción oficial de la Ley Hipotecaria 

6.1.1.- Nueva redacción del artículo 24 de la Ley Hipotecaria 

6.1.2.- Nueva redacción del artículo 42, Décimo, de la Ley Hipotecaria 

6.1.3.- Nueva redacción del Título III 

6.1.4.- Nueva redacción del artículo 77 de la Ley Hipotecaria 

6.1.5.- Nueva redacción del artículo 84 de la Ley Hipotecaria 

6.1.6.- Nueva redacción del primer párrafo del artículo 85 de la Ley Hipotecaria 

6.2.- Propuesta de modificación de la normativa civil catalana 

6.2.1.- Artículo 451-15 

6.2.2.- Propuesta de redacción en el sentido de añadir el artículo 569-43 al Libro Quinto del CCC 

6.3.- Propuesta de modificación del texto del artículo 727.5º la Ley de Enjuiciamiento Civil

 

I. Contexto de la institución de garantía o protectora

La norma sustantiva catalana prevé en el artículo 451-15.1 de la Ley 10/2008, de 10 de julio, del Libro Cuarto del Código civil de Cataluña, relativo a las sucesiones (en adelante, CCC) que la aceptación de herencia por el heredero determina su responsabilidad personal. La jurisprudencia unánimemente y parte de la doctrina autorizada interpretan, en función integradora de la norma, que la extensión de su responsabilidad patrimonial es ilimitada, que penetra en su patrimonio privativo no hereditario, por lo que constituye una responsabilidad ultra vires(…)”

Per a llegir l’article complet fes clic aquí

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres, Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.

Els pactes successoris (1)

Els pactes successoris (1)

El pacte successori: instrument legal d’utilitat per a una adequada planificació successòria familiar i per a la continuïtat de les empreses familiars. Regulat a Catalunya en la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions, en els articles d’431-1 a 431-30.

Què és?

El pacte successori ÉS UN CONTRACTE ENTRE DUES O MÉS PERSONES PER ACORDAR I ORDENAR LA SEVA SUCCESSIÓ AMB EFECTES VINCULANTS PER A TOTES ELLES. A través dels pacte successoris es poden fer heretaments (o pactes d’institució d’hereu), atribucions de béns o drets particulars (assimilables als llegats del testament), es poden imposar càrregues (com és la cura i atenció d’algun dels atorgants o de terceres persones), designar marmessors, administradors i partidors comptadors i també acordar a renunciar a drets successoris.

Amb caràcter general els pactes successoris són IRREVOCABLES (a diferència del testament). Només es podran modificar mitjançant un nou acord de tots i cadascun dels signataris. Aquesta regla comporta que s’hagi de preveure que quedi sense efecte l’acord o regular els efectes si s’esdevé la separació, divorci o nul·litat matrimonial o l’extinció d’unió estable de parella dels signataris, ja que d’altre manera el pacte successori es manté.

Conformement amb l’article 431-14 del Codi civil de Catalunya, únicament es podrà revocar l’acord de manera unilateral: per les causes pactades expressament, per incompliment de càrregues imposades a l’afavorit, per impossibilitat de compliment de la finalitat que va ésser determinant del pacte o d’alguna de les seves disposicions i per l’esdeveniment d’un canvi substancial, sobrevingut i imprevisible, de les circumstàncies que van constituir el fonament.

Qui pot formalitzar un pacte successori?

Els signataris que mantinguin un llaç familiar al dia de la signatura. La regulació actual dels pactes successoris a Catalunya es deslliga del seu context matrimonial, ampliant significativament l’àmbit subjectiu dels contractants, tot i mantenir-se en l’àmbit familiar. Les persones, que la llei possibilita l’establiment d’aquests pactes, són el cònjuge o futur cònjuge, la persona amb qui conviu en parella estable, els parents en línia directa sense limitació de grau, o en línia col·lateral dins del quart grau (cosins), en ambdós casos per consanguinitat com per afinitat, i els parents per consanguinitat en línia directa o en línia col·lateral, dins del segon grau (germans), de l’altre cònjuge o convivent.

Les persones no signataris de l’acord, però potencials afavorits per un pacte successori, no adquireixen cap dret a la successió fins al moment de la mort del signatari;  els signataris de l’acord poden variar la posició d’un afavorit no signatari de l’acord, deixant-lo sense l’assignació de cap bé.

Com es materialitza?

Previ un assessorament legal, la llei exigeix a les parts que assolits els acords, aquests s’instrumentin en una escriptura pública. Tota vegada formalitzat el pacte successori es comunicarà al Registre General d’Actes d’Última Voluntat.

És inexcusable per cadascuna de les parts, futures signatàries de l’acord, d’un adequat assessorament legal, la llei permet una gran amplitud de pactes, el seu caràcter irrevocable – amb algunes excepcions -, a més de la fiscalitat impositiva que comporta el pacte, pel que és imprescindible acudir a Advocats especialistes en la matèria de successions.

 

 

El pacte de condició resolutòria en el Llibre sisè del Codi civil de Catalunya

El pacte de condició resolutòria en el Llibre sisè del Codi civil de Catalunya

La Llei 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè, que entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2018,  introdueix importants novetats. En aquest article volem significar alguns aspectes innovadors referents al pacte de condició resolutòria explícita en les compravendes d’immobles, regulat a l’article 621-54. La regulació estatal bàsica es troba compresa en els articles 1504 del codi civil espanyol i 59 del Reglament hipotecari,

Tradicionalment, s’entenia que en cas d’impagament de tot o part del preu pel comprador, el venedor podia reinscriure l’immoble a favor seu si acreditava haver fet un requeriment al comprador amb concessió d’un nou termini de 15 dies per a verificar el pagament. Si no es produïa el pagament, la reinscripció era efectiva, sense perjudici que si el comprador reclamava posteriorment, i judicialment, la devolució del preu pagat al venedor, el Jutjat podia establir la devolució de part del preu, en base a la facultat moderadora ex article 1154 del mateix Codi civil espanyol.

Posteriorment, a partir de final dels anys setanta, principi dels vuitanta del segle passat,  per a la reinscripció s’exigia al comprador una actitud de no oposició davant del requeriment resolutori,  i una consignació de les quantitats ja rebudes per part del venedor, a disposició del comprador, o dels titulars de càrregues posteriors a la inscripció de la condició resolutòria. Tot plegat, sense perjudici de la facultat del venedor de demanar judicialment la possibilitat de retenció de part del preu a retornar, com a compensació de la possessió de la finca en el comprador durant el termini en què ha estat propietari i no ha pagat el preu ajornat, també en base a la facultat moderadora judicial ex article 1154 del Codi civil espanyol.

 

La nova llei estableix les següents singularitats bàsiques:

 

1.-  És necessari, per a la resolució, que s’hagi pactat que la part impagada de preu ajornat superi el 15 per cent del preu total íntegre, més els interessos.

2.- El venedor només pot retenir un màxim de la meitat de la quantitat total que hagi hagut de percebre fins a la data de la resolució.

3.- El requeriment per al pagament s’ha de fer necessàriament en acta notarial, limitada a la possibilitat de pagament, amb concessió d’un termini de vint dies, i amb l’advertiment que, de no pagar, es resoldrà la compravenda.

4.- El procediment de resolució també és notarial, mitjançant una acta separada, diferent de la del punt anterior, en la que el comprador pot formular oposició. Si no hi ha oposició, o si aquesta es limita a la liquidació quantitativa practicada pel venedor, és possible la reinscripció de la finca a favor del venedor.

5.- La readquisició del venedor comporta l’afectació de la finca, amb caràcter real, en benefici del comprador i dels titulars d’assentaments posteriors, com a garantia de la quantitat que s’hagi de retornar al comprador.

6.- Aquesta afectació caduca als cent vuitanta dies des de la data de la reinscripció a favor del venedor, llevat que hi hagi una anotació anterior de demanda d’oposició a la resolució o a la liquidació (interposada pel comprador).

 

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.

 

El protocol familiar-empresarial: La correcta combinació de les disposicions successòries i les clàusules estatutàries de les societats familiars – disseny, imaginació i coneixement de l’advocat

El protocol familiar-empresarial: La correcta combinació de les disposicions successòries i les clàusules estatutàries de les societats familiars – disseny, imaginació i coneixement de l’advocat

La successió en la titularitat de les accions i participacions socials, i en els òrgans de gestió i adminsitració de les empreses familiars, en un entorn, com el català, farcit de petites i mitjanes empreses, requereix dels instruments jurídics adients, que es troben en l’àmbit dels drets mercantil i civil-successori.

No és un tema de comptabilitat ni tampoc laboral.

No és una qüestió de la rutina predisposada, sense assessorament previ, que a vegades s’observa en els documents notarials.

És un tema de disseny, imaginació i coneixement que només podem proporcionar els juristes realment preparats en els àmbits civil (i singularment en el dret de successions o hereditari) i mercantil (societari).

Cal saber combinar les clàusules dels estatus de les societats anònimes i limitades amb les disposicions successòries, fetes en testament o en contracte, heretament o pacte successori.

En l’àmbit estatutari, clàusules de preferent adquisció a favor de determinades persones, valoracions raonables, limitacions de disposar durant un termini a favor de tercer, organització del Consell d’Administració….

En l’àmbit successori, testament amb institució d’hereu condicionat, clàusules de preferent adqusisicó entre fills i/o germans, limitacions de disposar de determinats béns durant un termini, drets d’usdefruit de títols socials….

Tot un conglomerat de possiblitats, com a resposta a la veritable voluntat de qui vol organitzar dignament la successió de la seva empresa.

CONSULTI’NS. És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.