Institució d’hereu o legatari de confiança

Institució d’hereu o legatari de confiança

El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit.

El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si alguns d’ells moren abans de la revelació total o del compliment de la confiança, n’elegeixin d’altres que els substitueixin, sense que això impliqui una nova institució, sinó una mera subrogació en el càrrec.

Llevat de disposició testamentària en contra, els hereus o legataris de confiança actuen per majoria, però, si en queda un de sol, aquest pot actuar per ell mateix.

Sergio Cámara Lapuente exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 417: “En aquest sentit, caldria descriure l’herència de confiança com a <<una institució d’hereu feta per via confidencial>> (PUIG FERRIOL, RJC, 1963, 332; ID., Institucions, III, 7a. ed,. 2009, 281). Aquesta descripció, però, no té en compte aquells supòsits on no es pretén designar un hereu real el nom del qual el testador oculta en el testament, sinó complir determinades obligacions de consciència (deutes inconfessables, delictes impunes, etc.) o d’altres destins (v. gr., benèfics) que no suposen la transmissió de la qualitat d’hereu; per exemple, costejar les obres del temple de la Sagrada Família [en el cas de la SAPB 28.3.2006 (AC 1723)], o la creació de fundacions (com en els casos de les SSTS 7.11.1882 [JC 334, 270], 21.5.1890 [JC 168, 675], 22.5.1894 [JC 149, 669], 8.6. 1907 [JC 87, 577] i 6.4.1962 [JC 332, 190])” [1]

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat,  contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

 

 

 

[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successionsVolum I. Atelier.

 

El testament

El testament

La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d’acord amb la llei. En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d’un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de la seva mort.

El testament, pot contenir les voluntats digitals del causant i la designació d’una persona encarregada d’executar-les. A manca de designació, l’hereu, el marmessor o l’administrador de l’herència poden executar les voluntats digitals o encarregar-ne l’execució a una altra persona.

Sonia Ramos González exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 144: “El testament es caracteritza, a més, per ser un negoci essencialment formal. Així, qualsevol negoci jurídic que inclogui la voluntat expressa, autoritària i completa del causant de disposar dels seus béns per a després de la seva mort no és un testament vàlid, a no ser que s’hagi atorgat d’acord amb alguns dels tipus anunciats a l’art. 421-5 CCCat i respectant les diferents formalitats de redacció i atorgament exigibles per a cada tipus. L’omissió o la mera alteració de la forma del testament comportarà la nul·litat radical del mateix (art. 422-1.1. CCCat), tot i que la llei admet algun supòsit de conversió, com el del testament tancat nul per defecte de forma en testament hològraf (art. 422-6.2 CCCat).” [1]

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat,  contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona

 

[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successionsVolum I. Atelier.

Consideracions civils i tributàries sobre el dret de transmissió hereditària

Consideracions civils i tributàries sobre el dret de transmissió hereditària

Us comparteixo el meu últim article publicat en la reconeguda Revista Jurídica de Catalunya, editada per l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, titulat Consideracions civils i tributàries sobre el dret de transmissió hereditària.

PUBLICAT A LA «REVISTA JURÍDICA DE CATALUNYA»

NÚM. 1, 2023

 

CONSIDERACIONS CIVILS I TRIBUTÀRIES SOBRE EL DRET DE TRANSMISSIÓ HEREDITÀRIA

 

JOAN MUNTADA ARTILES Advocat
RJC, núm. 1-2023, pgs. 141-168

 

RESUM

“Aquest treball analitza les dues teories existents sobre el ius transmissionis, la clàssica que defensa l’existència de dues transmissions, i la moderna (a partir de la sentència TS 11.09.2013), que defensa una única transmissió, del causant al transmissari. Així mateix, conté una crítica a les resolucions fiscals de la Generalitat de Catalunya (2018 i 2019) que, en aplicació de la teoria moderna, vulneren, a judici de l’autor, els principis de reserva de llei tributària en relació amb les institucions de la meritació i de la prescripció de l’impost de successions.”

 

SUMARI

I. INTRODUCCIÓ.

II. ASPECTE CIVIL DEL IUS TRANSMISSIONIS.

    1. Subjectes intervinents en la successió.
    2. Evolució del dret de transmissió.
    3. Una o dues transmissions.
    4. Sentències del Tribunal Suprem.
    5. Resolucions de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública.
    6. Estat de la qüestió a Catalunya: 6.1 Sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 6.2 Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya.

III. TRIBUTACIÓ EN L’IMPOST SOBRE SUCCESSIONS.

    1. Aspectes en l’àmbit tributari.
    2. Normativa tributària aplicable.
    3. Sentències del Tribunal Suprem.
    4. Sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

IV. RESOLUCIONS 2/2018 I 1/2019 DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE TRIBUTS I JOC DEL DEPARTAMENT DE LA VICEPRESIDÈNCIA I D’ECONOMIA I HISENDA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. LA QÜESTIÓ: DEFERIR O DIFERIR.

    1. Antecedents.
    2. Exposició de les Resolucions de la Direcció General de Tributs i Joc.
    3. Crítica a les Resolucions.

V. CONCLUSIONS.

VI. PROPOSTA.

    1. Necessitat d’emissió d’una nova Resolució a dictar per l’Administració Tributària de Catalunya.
    2. Tractament tributari unitari dels mecanismes de substitució, de competència estatal.

 

 

I. INTRODUCCIÓ

“El dret, al llarg de la seva història, ha hagut de donar resposta a l’esfera de les relacions jurídiques derivades de la mort, o de la declaració formal de mort, del causant. Entre els drets transmissibles en la successió del causant cal considerar la possible existència del ius delationis. Quan l’hereu amb crida efectiva a una successió, el transmitent, mor sense haver acceptat ni repudiat l’herència, apareix, a manca de substitució front aquesta eventualitat, el supòsit de fet del dret de transmissió a favor dels hereus de l’esmentat primer cridat, delat, és a dir, a favor dels transmissaris, que no tenen vocació a la primera herència. El dret de transmissió es defineix com el dret (…)”

 

Per a llegir l’article complet fes clic aquí

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres, Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.

Catalunya farà més fàcil desheretar fills i nets?

Catalunya farà més fàcil desheretar fills i nets?

Catalunya farà més fàcil desheretar fills i nets? L’avantprojecte de llei d’actualització, incorporació i modificació de determinats articles del Codi civil de Catalunya, que està tramitant el Departament de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya, actualment en fase de sol·licitud de dictàmens, pretén modificar la regulació de la llegítima i de l’acceptació de l’herència.

Pel que fa a la regulació de la llegítima, consideren convenient prosseguir amb la tendència legislativa de reduir progressivament el seu abast, així com també la de reforçar la posició de la persona hereva davant la de la legitimària.

Pel que fa a la regulació del desheretament, pretén introduir dues novetats. D’una banda, es precisa que el “maltractament greu” que el justifica inclogui el maltractament de caràcter psicològic. D’altra banda, pel que fa a la possibilitat d’impugnació del desheretament per la persona legitimària, s’inverteix la càrrega de la prova en el cas que la causa sigui l’absència de relació familiar entre la persona causant i la legitimària. D’aprovar-se la Llei, li correspondrà a la persona legitimària provar la inexistència de la causa manifestada pel testador, atès que a la pràctica s’ha posat de manifest la dificultat de l’hereu o hereva en demostrar l’absència de relació familiar exclusivament imputable a la persona legitimària que justifica el desheretament.

De reeixir l’avantprojecte del Departament de Justícia, el projecte del govern de la Generalitat serà presentat al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació.

És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, àmbit en la que el nostre despatx és una referència en l’àmbit de l’assessorament extrajudicial i en la defensa dels interessos davant dels Tribunals.  Contacti amb nosaltres Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?

 

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Què és el marmessor?

És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les mesures necessàries perquè els béns de l’herència es conservin fins al seu repartiment d’acord amb el que ordeni el causant o s’infereixi del testament. Segons quines siguin les facultats conferides al marmessor, distingim els marmessors universals i els marmessors particulars.

El càrrec de marmessor és voluntari, renunciable– al·legant justa causa –, personalíssim, retribuït i temporal. És necessari que la persona designada accepti o rebutgi aquest càrrec. En el dret català l’encàrrec de marmessor en principi és retribuït i aquesta retribució tindrà la consideració de càrrega hereditària.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar: