by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS
En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d’elles, mitjançant la institució d’un o més hereus i la realització d’atribucions a títol particular.
Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de manera recíproca, o a favor de tercers.
Hom pot atorgar pactes successoris només amb les persones següents:
- El cònjuge o futur cònjuge.
- La persona amb qui conviu en parella estable.
- Els parents en línia directa sense limitació de grau, o en línia col·lateral dins del quart grau, en ambdós casos tant per consanguinitat com per afinitat.
- Els parents per consanguinitat en línia directa o en línia col·lateral, dins del segon grau, de l’altre cònjuge o convivent.
Els pactes successoris, perquè siguin vàlids, s’han d’atorgar en escriptura pública, que no cal que sigui de capítols matrimonials. L’escriptura de pacte successori pot contenir també estipulacions pròpies d’un protocol familiar i altres estipulacions no successòries, però no disposicions d’última voluntat.
En els pactes successoris atorgats amb caràcter preventiu o que contenen reserva per a disposar o donar, s’ha de fer constar l’hora de l’atorgament.
Els atorgants d’un pacte successori que no siguin causants de la successió futura poden delegar en poder especial la compareixença a l’acte de formalització del pacte, sempre que l’escriptura pública d’apoderament reculli el contingut complet de llur voluntat.
Josep Ferrer i Riba exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum II” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 1055: “Des del punt de vista tècnic, la delimitació de la legitimació per a atorgar pactes successoris amb criteris de família extensa en conjunció amb la llibertat per a afavorir-hi terceres persones (art. 432-3) pot propiciar usos espuris del sistema de pactes, particularment en casos en què el seu motiu impulsor sigui l’afavoriment d’un estrany i la relació entre els atorgants –que hauria de ser la relació causalment significativa en el contracte— compleixi només una funció validadora del pacte, sense que hi hagi entre ells un interès comú que hagi de ser satisfet per mitjà del contracte (cfr. EGEA, RJC, 2009, 18-19: <<per a què hi hagi un veritable conveni, les declaracions de voluntat de cadascun dels atorgants han de contribuir a configurar efectivament el concret negoci jurídic. D’aquí que tots ells hagin de tenir un interès directe en l’ordenació contractual de la successió>>).”[1]
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum II. Atelier.
by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS
El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari determinable per un esdeveniment futur i raonablement possible expressat pel causant. En ambdós casos s’entén que això enclou una condició suspensiva del llegat.
Antoni Mirambell i Abancó exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p.751: “consisteix a considerar que el llegat és, al mateix temps, una atribució patrimonial voluntària –per causa de mort, successòria o no respecte al causant– en virtut de la qual es crea un gravamen i s’atorga un títol d’adquisició particular, és a dir, una atribució patrimonial, un títol adquisitiu i un gravamen (Adaptem, doncs, el criteri de ROCA SASTRE, Estudios de Derecho civil especial de Cataluña, 588, encara que sigui parcialment, quan es refereix a la doble naturalesa del llegat: <<carga>> i <<adquisición>>. Un criteri descriptiu diferent ha estat també seguit per altres autors, ROCA TRIAS, Com. Edersa, 1984, 8 i Institucions, III, 6a. ed., 2004, 379).”[1]
Pot ésser objecte de llegat tot allò que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i no sigui contrari a la llei.
L’objecte del llegat ha d’ésser determinat o, almenys, s’ha de poder determinar en el moment en què s’ha de complir el llegat per mitjà de fets o circumstàncies que resultin de la mateixa disposició.
Si l’objecte del llegat són coses futures que puguin arribar a existir, s’entén que són llegades per al cas que existeixin en el moment en què s’ha de complir el llegat o en el temps en el qual raonablement s’esperaven.
El causant pot encomanar a l’arbitri d’equitat d’un tercer la determinació del llegat i de la seva subsistència, sempre que el causant expressi la finalitat del llegat. Per a complir aquest encàrrec, el tercer gaudeix del termini que estableix l’article 429-13 del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. El legatari pot demanar a l’autoritat judicial que decideixi, en cas que el tercer no compleixi l’encàrrec o actuï de manera evident contra l’equitat.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I. Atelier.
by Joan Muntada | set. 30, 2021 | FAQS
Si veus un compte d’una xarxa social que pertany a algú que ha mort, pots sol·licitar que la converteixin en commemorativa, el contingut que va compartir la persona difunta estarà visible per al públic amb el que hagués compartit la publicació en el seu moment. I si l’usuari no va deixar instruccions sobre què fer amb els seus comptes, els familiars directes del difunt poden sol·licitar el tancament o l’accés a les dades.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
by Joan Muntada | set. 22, 2021 | Dret Civil, FAQS
Té l’usdefruit d’un immoble? Qui en suporta les despeses i impostos?
D’acord amb la legislació vigent les despeses tals com: les de conservació, manteniment, reparacions ordinàries, i impostos, entre d’altres, hauran de ser assumides per l’usufructuari.
Si vol saber-ne més consulti als nostres especialistes.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
Segueix-nos! Twitter Facebook Instagram LinkedIn
by Joan Muntada | gen. 8, 2019 | Immobiliari – contractes, Notícies
NOVETATS: El Govern no ha aconseguit tirar endavant el decret sobre lloguers en ser rebutjat en el Congrés per 243 diputats (PP, Ciutadans, Podemos, Fòrum, UPN, ERC i Bildu), mentre que només els van donar suport 103 parlamentaris (PSOE, Coalició Canària, Compromís, PDeCAT i PNB).
S’ha aprovat recentment el Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer que pretén superar els canvis normatius que s’havien introduït recentment en matèria de lloguer, l’any 2013, i que han resultat negatius en l’esfera social.
El dret a l’habitatge, com els instruments d’ordenació urbanística i territorial, ha estat i serà objecte de reformes legals permanents i constants, des de l’àmbit civil, urbanístic, administratiu i fiscal al ser un dret socialment bàsic que conforma la pròpia dignitat com a persona, i que el situa com a objectiu-tendència. Aquest dret s’afirma quan s’aconsegueix, podem afirmar que assolim plenament el dret a l’habitatge quan el tenim.
El Reial decret llei mencionat, recentment aprovat, ens situa un pòrtic, en el seu preàmbul, en el que analitza la problemàtica de l’accés a l’habitatge en règim de lloguer i ens descriu una sèrie d’indicadors o símptomes que fan necessària les mesures introduïdes amb caràcter d’urgència, entre ells: la greu situació de vulnerabilitat econòmica i social d’un gran nombre de famílies i llars, l’increment del preu dels lloguers, en més d’un 15% els últims tres anys en algunes localitats, el fet que més del 42% de les llars destinaven més del 40% dels seus ingressos al pagament del lloguer (segons les dades de l’Eurostat de l’any 2017), el fenomen del lloguer d’apartaments turístics, la tendència marcada de la preferència dels ciutadans vers la fórmula d’accés a l’habitatge en règim de lloguer en detriment de la compra, la manca de parc d’habitatge social, els anys transcorreguts en la profunda crisis econòmica per una intensa destrucció i precarietat del mercat laboral, la necessitat de resposta en termes d’accessibilitat a la problemàtica que pateixen diàriament les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda, en un context demogràfic d’envelliment de la població.
Per tal de fer front a la realitat descrita en el paràgraf anterior, s’aprova el Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, introduint un seguit de mesures reformant vàries lleis, entre elles, la llei d’arrendaments urbans, la Llei de propietat horitzontal, la Llei d’enjudiciament civil, la Llei d’hisendes locals i la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. (més…)
