El prellegat

El prellegat

El cohereu o l’hereu únic afavorit amb algun llegat l’adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d’hereu, encara que el causant l’hagi imposat determinadament a càrrec d’ell mateix, sens perjudici de la facultat que l’article 464-6.1 reconeix als cohereus.

Antoni Mirambell i Abancó exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 765: “Pel que fa a la presa de possessió, l’art. 427-22.4 CCCat permet que, sense consentiment de la persona gravada o, si escau, de la facultada per al lliurement, el legatari pot prendre possessió, per la seva pròpia autoritat, de la cosa o el dret llegats, si es tracta d’un prellegat. Tal com ha assenyalat algun autor, el prellegat en la seva regulació a partir de l’art. 219 CDCC no presenta cap diferència amb un llegat normal, llevat d’aquest cas de la presa de possessió per part del mateix legatari en els supòsits autoritzats per aquest precepte.”[1]

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat,  contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successionsVolum I. Atelier.

Els llegats

Els llegats

El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari determinable per un esdeveniment futur i raonablement possible expressat pel causant. En ambdós casos s’entén que això enclou una condició suspensiva del llegat.

Antoni Mirambell i Abancó exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.),  p.751: “consisteix a considerar que el llegat és, al mateix temps, una atribució patrimonial voluntària –per causa de mort, successòria o no respecte al causant– en virtut de la qual es crea un gravamen i s’atorga un títol d’adquisició particular, és a dir, una atribució patrimonial, un títol adquisitiu i un gravamen (Adaptem, doncs, el criteri de ROCA SASTRE, Estudios de Derecho civil especial de Cataluña, 588, encara que sigui parcialment, quan es refereix a la doble naturalesa del llegat: <<carga>> i <<adquisición>>. Un criteri descriptiu diferent ha estat també seguit per altres autors, ROCA TRIAS, Com. Edersa, 1984, 8 i Institucions, III, 6a. ed., 2004, 379).”[1]

Pot ésser objecte de llegat tot allò que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i no sigui contrari a la llei.

L’objecte del llegat ha d’ésser determinat o, almenys, s’ha de poder determinar en el moment en què s’ha de complir el llegat per mitjà de fets o circumstàncies que resultin de la mateixa disposició.

Si l’objecte del llegat són coses futures que puguin arribar a existir, s’entén que són llegades per al cas que existeixin en el moment en què s’ha de complir el llegat o en el temps en el qual raonablement s’esperaven.

El causant pot encomanar a l’arbitri d’equitat d’un tercer la determinació del llegat i de la seva subsistència, sempre que el causant expressi la finalitat del llegat. Per a complir aquest encàrrec, el tercer gaudeix del termini que estableix l’article 429-13 del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions.  El legatari pot demanar a l’autoritat judicial que decideixi, en cas que el tercer no compleixi l’encàrrec o actuï de manera evident contra l’equitat.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat,  contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

 

[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successionsVolum I. Atelier.

Dubtes freqüents: És recomanable fer testament?

Dubtes freqüents: És recomanable fer testament?

És aconsellable fer testament?

Sí, no només pel fet que evitem promoure una acta de declaració d’hereus abintestat, sempre més costosa econòmicament (aranzel notarial) i lenta.

També el testament, permet al testador ordenar a través de clàusules la seva voluntat, com vol que quedi regulada la seva successió i la seva futura herència, entesa aquest darrer com el patrimoni relicte. El testador disposa la seva futura herència i ordena la seva successió, contemplant la seva mort, del destí dels seus béns, drets i obligacions, com a futur causant de la seva pròpia successió.

Entre altres disposicions podrà configurar una comunitat hereditària (instituint varis hereus), ordenar l’atribució de certs béns a favor de certs beneficiaris (a través dels llegats), condonar deutes o establir obligacions personals o reals, establir substitucions o acreixements dels afavorits testamentaris davant de l’eventualitat de renúncies o premoriències (preveure si l’afavorit testamentari mor abans que el testador), entre d’altres supòsits. I podem establir càrregues, modes i altres disposicions sempre recollint la voluntat del testador degudament assessorada.

El testament permet evitar disputes entre hereus, o decidir qui s’ocuparà dels fills si falten tots dos progenitors, que precisa de la redacció de certes clàusules i un estudi normatiu acurat.

On no aparegui la claredat en la clàusula és el terreny abonat del conflicte, que hom sanament pretén evitar.

Per tant, resulta molt beneficiós i indispensable un bon assessorament per part d’advocat especialitzat, abans d’atorgar el testament. Al notari s’hi a d’acudir amb la feina feta, és a dir, assessorat amb les clàusules redactades. Si hom vetlla i protegeix el patrimoni en vida s’ha de procurar tenir la previsió de quin destí volem donar als nostres béns i drets adquirits per l’esforç, ja sigui per compra, o per altre títol (herència prèvia o donació, entre d’altres) i deixar arreglat tot el que es pugui en benefici dels teus afavorits.

En funció de les circumstàncies de cada cas resultarà necessari i convenient la redacció de clàusules especials per recollir, amb precisió, la voluntat del testador. Un bon testament exigeix d’advocat especialitzat, de l’àmbit successori i tributari, atès la transcendència econòmica dels béns i drets a heretar, de les càrregues pròpies de la successió i demés obligacions legals, com la llegítima.

Cal ressenyar el caràcter revocable del testament, sempre pot ser modificat a voluntat del testador.

És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, àmbit en la que el nostre despatx és una referència en l’àmbit de l’assessorament extrajudicial i en la defensa dels interessos en els Tribunals.  Contacti amb nosaltres Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?

Els pactes successoris (1)

Els pactes successoris (1)

El pacte successori: instrument legal d’utilitat per a una adequada planificació successòria familiar i per a la continuïtat de les empreses familiars. Regulat a Catalunya en la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions, en els articles d’431-1 a 431-30.

Què és?

El pacte successori ÉS UN CONTRACTE ENTRE DUES O MÉS PERSONES PER ACORDAR I ORDENAR LA SEVA SUCCESSIÓ AMB EFECTES VINCULANTS PER A TOTES ELLES. A través dels pacte successoris es poden fer heretaments (o pactes d’institució d’hereu), atribucions de béns o drets particulars (assimilables als llegats del testament), es poden imposar càrregues (com és la cura i atenció d’algun dels atorgants o de terceres persones), designar marmessors, administradors i partidors comptadors i també acordar a renunciar a drets successoris.

Amb caràcter general els pactes successoris són IRREVOCABLES (a diferència del testament). Només es podran modificar mitjançant un nou acord de tots i cadascun dels signataris. Aquesta regla comporta que s’hagi de preveure que quedi sense efecte l’acord o regular els efectes si s’esdevé la separació, divorci o nul·litat matrimonial o l’extinció d’unió estable de parella dels signataris, ja que d’altre manera el pacte successori es manté.

Conformement amb l’article 431-14 del Codi civil de Catalunya, únicament es podrà revocar l’acord de manera unilateral: per les causes pactades expressament, per incompliment de càrregues imposades a l’afavorit, per impossibilitat de compliment de la finalitat que va ésser determinant del pacte o d’alguna de les seves disposicions i per l’esdeveniment d’un canvi substancial, sobrevingut i imprevisible, de les circumstàncies que van constituir el fonament.

Qui pot formalitzar un pacte successori?

Els signataris que mantinguin un llaç familiar al dia de la signatura. La regulació actual dels pactes successoris a Catalunya es deslliga del seu context matrimonial, ampliant significativament l’àmbit subjectiu dels contractants, tot i mantenir-se en l’àmbit familiar. Les persones, que la llei possibilita l’establiment d’aquests pactes, són el cònjuge o futur cònjuge, la persona amb qui conviu en parella estable, els parents en línia directa sense limitació de grau, o en línia col·lateral dins del quart grau (cosins), en ambdós casos per consanguinitat com per afinitat, i els parents per consanguinitat en línia directa o en línia col·lateral, dins del segon grau (germans), de l’altre cònjuge o convivent.

Les persones no signataris de l’acord, però potencials afavorits per un pacte successori, no adquireixen cap dret a la successió fins al moment de la mort del signatari;  els signataris de l’acord poden variar la posició d’un afavorit no signatari de l’acord, deixant-lo sense l’assignació de cap bé.

Com es materialitza?

Previ un assessorament legal, la llei exigeix a les parts que assolits els acords, aquests s’instrumentin en una escriptura pública. Tota vegada formalitzat el pacte successori es comunicarà al Registre General d’Actes d’Última Voluntat.

És inexcusable per cadascuna de les parts, futures signatàries de l’acord, d’un adequat assessorament legal, la llei permet una gran amplitud de pactes, el seu caràcter irrevocable – amb algunes excepcions -, a més de la fiscalitat impositiva que comporta el pacte, pel que és imprescindible acudir a Advocats especialistes en la matèria de successions.

 

 

El testament i la llegítima

El testament i la llegítima

La mort és una certesa que molt sovint preferim ignorar; alguns per massa joves altres per què potser parlar-ne ens recorda que no la podrem esquivar.Arribat el moment una mala planificació de les conseqüències de la mateixa, fa que apareguin tot tipus de seriosos problemes. Alguns d’ells els podrem evitar amb un testament, amb ell podem determinar qui volem que sigui/n el/s nostres hereus. En cas que la persona difunta no deixi testament, serà la llei en vigor l’encarregada de disposar a qui corresponen les obligacions i els drets que atorga la condició d’hereu o hereva. Amb un testament podem determinar com es farà el repartiment dels nostres béns i entre qui, però amb algunes limitacions. La principal, sens dubte, la llegítima,  que és el dret d’algunes parents del causant a obtenir una part del valor patrimonial de la herència del difunt (a Catalunya, una quarta part; al Codi civil espanyol, una terç), al marge de que aquesta fos o no la seva voluntat. És, per tant, una limitació a la potestat de lliure disposició per causa de mort.
Si la persona que ha fet el testament vol privar els beneficiaris de la llegítima de qualsevol participació en el repartiment dels seus béns, haurà de provar l’existència d’una causa legal per poder fer-ho. És el que s’anomena en termes jurídics causa de just desheretament o indignitat successòria i inclou comportaments com ara la denegació d’aliments per part del llegitimari al testador, el maltractament greu, la suspensió o privació de la potestat parental o l’absència manifesta i continuada de relació familiar.
El repartiment d’una herència pot arribar a ser una font important de conflictes familiars. És per això que des de Joan Muntada Artiles – Advocats t’oferim assessorament legal en l’àmbit del Dret Successori i intervenim en la resolució d’aquests desagradables conflictes, ja sigui extrajudicialment o, si fos necessari, als tribunals.