by Joan Muntada | set. 30, 2021 | FAQS
Si veus un compte d’una xarxa social que pertany a algú que ha mort, pots sol·licitar que la converteixin en commemorativa, el contingut que va compartir la persona difunta estarà visible per al públic amb el que hagués compartit la publicació en el seu moment. I si l’usuari no va deixar instruccions sobre què fer amb els seus comptes, els familiars directes del difunt poden sol·licitar el tancament o l’accés a les dades.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
by Joan Muntada | juny 4, 2021 | Dret de Successions, Notícies
La Revista Jurídica Sepín Editorial Jurídica ha publicat el meu article monogràfic dedicat a la protecció registral del dret de crèdit legitimari del Dret civil català: de l’anotació preventiva de demanda. Té rellevància en l’herència, especialment, en la llegítima i de la seva reclamació contra l’hereu.
L’article analitza l’actual normativa, les seves deficiències i imprevisions, especialment, el mecanisme de la conversió de les mesures cautelars a executives en el procediment civil. Igualment, es pretén aportar una plausible solució a la problemàtica que s’exposa que es concreta en una proposta normativa de millora.
SP/DOCT/111900
Artículo Monográfico. Mayo 2021
Notas sobre la protección registral del derecho de crédito legitimario del Derecho civil catalán: de la anotación preventiva de demanda
Joan Muntada Artiles. Abogado
RESUMEN
“La diversa normativa reguladora de la garantía cautelar y registral inmobiliaria de “la anotación preventiva de demanda” del derecho de crédito legitimario de Cataluña precisa de una reforma para que pueda cumplir con su finalidad protectora. El presente trabajo analiza la importante resolución de 24 de enero de 2020 de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública, única en la materia hasta la fecha, y de otras resoluciones concomitantes. Se evalúa la actual normativa, sus desajustes e imprevisiones, especialmente, del mecanismo de la conversión de las medidas cautelares a ejecutivas en el procedimiento civil, que es un defecto no exclusivo de la garantía cautelar registral prevista para el crédito legitimario catalán. Y finalmente, con pretensión positiva, en aras a tratar de aportar solución a la problemática que se expone, se concreta una propuesta normativa de mejora.
ÍNDICE
I. Contexto de la institución de garantía o protectora
II. Objeto de estudio
III. Cuestiones preliminares
3.1.- El derecho de obtención de copias
3.2.- Comentario a resoluciones concomitantes de la Dirección General de Derecho y Entidades Jurídicas de Cataluña a la de la resolución de 24 de enero de 2020 de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública
IV. Posicionamiento de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública sobre la institución de la anotación preventiva de demanda
4.1.- Encuadre normativo registral cuando ordena medidas introducidas en otros ordenamientos sustantivos o procesales.
4.2.- Estructura de la medida cautelar de la anotación preventiva de la demanda.
4.3.- Importancia de la resolución de 24 de enero de 2020 de la DGSJFP
V.- Conclusiones
5.1.- De carácter general
5.2.- De carácter específico al crédito legitimario:
VI.- Propuesta de formulación normativa
6.1.- Del Decreto de 8 de febrero de 1946 por el que se aprueba la nueva redacción oficial de la Ley Hipotecaria
6.1.1.- Nueva redacción del artículo 24 de la Ley Hipotecaria
6.1.2.- Nueva redacción del artículo 42, Décimo, de la Ley Hipotecaria
6.1.3.- Nueva redacción del Título III
6.1.4.- Nueva redacción del artículo 77 de la Ley Hipotecaria
6.1.5.- Nueva redacción del artículo 84 de la Ley Hipotecaria
6.1.6.- Nueva redacción del primer párrafo del artículo 85 de la Ley Hipotecaria
6.2.- Propuesta de modificación de la normativa civil catalana
6.2.1.- Artículo 451-15
6.2.2.- Propuesta de redacción en el sentido de añadir el artículo 569-43 al Libro Quinto del CCC
6.3.- Propuesta de modificación del texto del artículo 727.5º la Ley de Enjuiciamiento Civil
I. Contexto de la institución de garantía o protectora
La norma sustantiva catalana prevé en el artículo 451-15.1 de la Ley 10/2008, de 10 de julio, del Libro Cuarto del Código civil de Cataluña, relativo a las sucesiones (en adelante, CCC) que la aceptación de herencia por el heredero determina su responsabilidad personal. La jurisprudencia unánimemente y parte de la doctrina autorizada interpretan, en función integradora de la norma, que la extensión de su responsabilidad patrimonial es ilimitada, que penetra en su patrimonio privativo no hereditario, por lo que constituye una responsabilidad ultra vires(…)”
Per a llegir l’article complet fes clic aquí
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres, Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.
by Joan Muntada | març 21, 2017 | Dret de Successions, Notícies
La Llei 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè, que entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2018, introdueix importants novetats. En aquest article volem significar alguns aspectes innovadors referents al pacte de condició resolutòria explícita en les compravendes d’immobles, regulat a l’article 621-54. La regulació estatal bàsica es troba compresa en els articles 1504 del codi civil espanyol i 59 del Reglament hipotecari,
Tradicionalment, s’entenia que en cas d’impagament de tot o part del preu pel comprador, el venedor podia reinscriure l’immoble a favor seu si acreditava haver fet un requeriment al comprador amb concessió d’un nou termini de 15 dies per a verificar el pagament. Si no es produïa el pagament, la reinscripció era efectiva, sense perjudici que si el comprador reclamava posteriorment, i judicialment, la devolució del preu pagat al venedor, el Jutjat podia establir la devolució de part del preu, en base a la facultat moderadora ex article 1154 del mateix Codi civil espanyol.
Posteriorment, a partir de final dels anys setanta, principi dels vuitanta del segle passat, per a la reinscripció s’exigia al comprador una actitud de no oposició davant del requeriment resolutori, i una consignació de les quantitats ja rebudes per part del venedor, a disposició del comprador, o dels titulars de càrregues posteriors a la inscripció de la condició resolutòria. Tot plegat, sense perjudici de la facultat del venedor de demanar judicialment la possibilitat de retenció de part del preu a retornar, com a compensació de la possessió de la finca en el comprador durant el termini en què ha estat propietari i no ha pagat el preu ajornat, també en base a la facultat moderadora judicial ex article 1154 del Codi civil espanyol.
La nova llei estableix les següents singularitats bàsiques:
1.- És necessari, per a la resolució, que s’hagi pactat que la part impagada de preu ajornat superi el 15 per cent del preu total íntegre, més els interessos.
2.- El venedor només pot retenir un màxim de la meitat de la quantitat total que hagi hagut de percebre fins a la data de la resolució.
3.- El requeriment per al pagament s’ha de fer necessàriament en acta notarial, limitada a la possibilitat de pagament, amb concessió d’un termini de vint dies, i amb l’advertiment que, de no pagar, es resoldrà la compravenda.
4.- El procediment de resolució també és notarial, mitjançant una acta separada, diferent de la del punt anterior, en la que el comprador pot formular oposició. Si no hi ha oposició, o si aquesta es limita a la liquidació quantitativa practicada pel venedor, és possible la reinscripció de la finca a favor del venedor.
5.- La readquisició del venedor comporta l’afectació de la finca, amb caràcter real, en benefici del comprador i dels titulars d’assentaments posteriors, com a garantia de la quantitat que s’hagi de retornar al comprador.
6.- Aquesta afectació caduca als cent vuitanta dies des de la data de la reinscripció a favor del venedor, llevat que hi hagi una anotació anterior de demanda d’oposició a la resolució o a la liquidació (interposada pel comprador).
by Joan Muntada | març 9, 2016 | Dret de Successions, FAQS
La mort és una certesa que molt sovint preferim ignorar; alguns per massa joves altres per què potser parlar-ne ens recorda que no la podrem esquivar.Arribat el moment una mala planificació de les conseqüències de la mateixa, fa que apareguin tot tipus de seriosos problemes. Alguns d’ells els podrem evitar amb un testament, amb ell podem determinar qui volem que sigui/n el/s nostres hereus. En cas que la persona difunta no deixi testament, serà la llei en vigor l’encarregada de disposar a qui corresponen les obligacions i els drets que atorga la condició d’hereu o hereva. Amb un testament podem determinar com es farà el repartiment dels nostres béns i entre qui, però amb algunes limitacions. La principal, sens dubte, la llegítima, que és el dret d’algunes parents del causant a obtenir una part del valor patrimonial de la herència del difunt (a Catalunya, una quarta part; al Codi civil espanyol, una terç), al marge de que aquesta fos o no la seva voluntat. És, per tant, una limitació a la potestat de lliure disposició per causa de mort.
Si la persona que ha fet el testament vol privar els beneficiaris de la llegítima de qualsevol participació en el repartiment dels seus béns, haurà de provar l’existència d’una causa legal per poder fer-ho. És el que s’anomena en termes jurídics causa de just desheretament o indignitat successòria i inclou comportaments com ara la denegació d’aliments per part del llegitimari al testador, el maltractament greu, la suspensió o privació de la potestat parental o l’absència manifesta i continuada de relació familiar.
El repartiment d’una herència pot arribar a ser una font important de conflictes familiars. És per això que des de Joan Muntada Artiles – Advocats t’oferim assessorament legal en l’àmbit del Dret Successori i intervenim en la resolució d’aquests desagradables conflictes, ja sigui extrajudicialment o, si fos necessari, als tribunals.
by Joan Muntada | gen. 28, 2016 | Dret de Successions, FAQS
Quan una persona mor sense haver fet testament s’obre la successió intestada, segons la qual:
- Són cridats com a hereus del difunt els fills i si han mort, els fills o nets d’aquests. El vidu o el convivent supervivent en una parella estable adquireix l’usdefruit de tota l’herència, però pot optar per commutar-lo per una quarta part alíquota de l’herència, a més de l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar.
- Si no hi ha descendents, hereta el cònjuge vidu o el convivent supervivent en una parella estable.
- Si no hi ha ni descendents ni cònjuge o convivent en una parella estable, hereten els ascendents i a manca d’aquests, els col·laterals fins al quart grau, en els dos casos seguint l’ordre que estableix la llei.
- Si falten les persones esmentades succeeix la Generalitat de Catalunya.
