by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS
El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari determinable per un esdeveniment futur i raonablement possible expressat pel causant. En ambdós casos s’entén que això enclou una condició suspensiva del llegat.
Antoni Mirambell i Abancó exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p.751: “consisteix a considerar que el llegat és, al mateix temps, una atribució patrimonial voluntària –per causa de mort, successòria o no respecte al causant– en virtut de la qual es crea un gravamen i s’atorga un títol d’adquisició particular, és a dir, una atribució patrimonial, un títol adquisitiu i un gravamen (Adaptem, doncs, el criteri de ROCA SASTRE, Estudios de Derecho civil especial de Cataluña, 588, encara que sigui parcialment, quan es refereix a la doble naturalesa del llegat: <<carga>> i <<adquisición>>. Un criteri descriptiu diferent ha estat també seguit per altres autors, ROCA TRIAS, Com. Edersa, 1984, 8 i Institucions, III, 6a. ed., 2004, 379).”[1]
Pot ésser objecte de llegat tot allò que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i no sigui contrari a la llei.
L’objecte del llegat ha d’ésser determinat o, almenys, s’ha de poder determinar en el moment en què s’ha de complir el llegat per mitjà de fets o circumstàncies que resultin de la mateixa disposició.
Si l’objecte del llegat són coses futures que puguin arribar a existir, s’entén que són llegades per al cas que existeixin en el moment en què s’ha de complir el llegat o en el temps en el qual raonablement s’esperaven.
El causant pot encomanar a l’arbitri d’equitat d’un tercer la determinació del llegat i de la seva subsistència, sempre que el causant expressi la finalitat del llegat. Per a complir aquest encàrrec, el tercer gaudeix del termini que estableix l’article 429-13 del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. El legatari pot demanar a l’autoritat judicial que decideixi, en cas que el tercer no compleixi l’encàrrec o actuï de manera evident contra l’equitat.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I. Atelier.
by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS
El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit.
El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si alguns d’ells moren abans de la revelació total o del compliment de la confiança, n’elegeixin d’altres que els substitueixin, sense que això impliqui una nova institució, sinó una mera subrogació en el càrrec.
Llevat de disposició testamentària en contra, els hereus o legataris de confiança actuen per majoria, però, si en queda un de sol, aquest pot actuar per ell mateix.
Sergio Cámara Lapuente exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 417: “En aquest sentit, caldria descriure l’herència de confiança com a <<una institució d’hereu feta per via confidencial>> (PUIG FERRIOL, RJC, 1963, 332; ID., Institucions, III, 7a. ed,. 2009, 281). Aquesta descripció, però, no té en compte aquells supòsits on no es pretén designar un hereu real el nom del qual el testador oculta en el testament, sinó complir determinades obligacions de consciència (deutes inconfessables, delictes impunes, etc.) o d’altres destins (v. gr., benèfics) que no suposen la transmissió de la qualitat d’hereu; per exemple, costejar les obres del temple de la Sagrada Família [en el cas de la SAPB 28.3.2006 (AC 1723)], o la creació de fundacions (com en els casos de les SSTS 7.11.1882 [JC 334, 270], 21.5.1890 [JC 168, 675], 22.5.1894 [JC 149, 669], 8.6. 1907 [JC 87, 577] i 6.4.1962 [JC 332, 190])” [1]
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I. Atelier.
by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS
La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d’acord amb la llei. En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d’un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de la seva mort.
El testament, pot contenir les voluntats digitals del causant i la designació d’una persona encarregada d’executar-les. A manca de designació, l’hereu, el marmessor o l’administrador de l’herència poden executar les voluntats digitals o encarregar-ne l’execució a una altra persona.
Sonia Ramos González exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 144: “El testament es caracteritza, a més, per ser un negoci essencialment formal. Així, qualsevol negoci jurídic que inclogui la voluntat expressa, autoritària i completa del causant de disposar dels seus béns per a després de la seva mort no és un testament vàlid, a no ser que s’hagi atorgat d’acord amb alguns dels tipus anunciats a l’art. 421-5 CCCat i respectant les diferents formalitats de redacció i atorgament exigibles per a cada tipus. L’omissió o la mera alteració de la forma del testament comportarà la nul·litat radical del mateix (art. 422-1.1. CCCat), tot i que la llei admet algun supòsit de conversió, com el del testament tancat nul per defecte de forma en testament hològraf (art. 422-6.2 CCCat).” [1]
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I. Atelier.
by Joan Muntada | jul. 13, 2022 | Dret de Successions, FAQS
Què és el marmessor?
És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les mesures necessàries perquè els béns de l’herència es conservin fins al seu repartiment d’acord amb el que ordeni el causant o s’infereixi del testament. Segons quines siguin les facultats conferides al marmessor, distingim els marmessors universals i els marmessors particulars.
El càrrec de marmessor és voluntari, renunciable– al·legant justa causa –, personalíssim, retribuït i temporal. És necessari que la persona designada accepti o rebutgi aquest càrrec. En el dret català l’encàrrec de marmessor en principi és retribuït i aquesta retribució tindrà la consideració de càrrega hereditària.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
També et pot interessar:
by Joan Muntada | jul. 12, 2022 | Dret de Successions, FAQS
Què és la quarta vidual?
És el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella, que amb el béns propis, els drets econòmics que li correspongui per la liquidació del règim econòmic matrimonial i les atribucions successòries ordenades pel causant, que resulten insuficients per a satisfer les seves necessitats, a obtenir en la successió fins a un màxim de la quarta part de l’actiu hereditari líquid, per a atendre-les. Per a determinar les necessitats del cònjuge o del convivent es tindrà en compte el nivell de vida que gaudia durant la convivència i el patrimoni relicte, també la seva edat, l’estat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altra circumstància rellevant del beneficiari.
La quarta vidual confereix acció personal contra els hereus i prescriu al cap de tres anys de la mort del causant –testador–. Per a fer el pagament els hereus poden optar per fer-ho en diners o en béns de l’herència, d’acord amb les normes sobre el pagament de la llegítima.
El dret a reclamar la quarta vidual s’extingeix:
- a) Per renúncia feta després de la mort del causant.
- b) Per matrimoni o convivència marital amb una altra persona, després de la mort del causant i abans d’haver-lo exercit.
- c) Per la mort del cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent sense haver-lo exercit.
- d) Per suspensió o privació de la potestat del cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella supervivent, per causa que li sigui imputable, sobre els fills comuns amb el causant.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
També et pot interessar:
by Joan Muntada | desembre 12, 2024 | Dret de Successions, FAQS, Notícies | 0 Comments
La recent resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de 30 de juny de 2022 té la utilitat de fer-nos recordatori d’un aspecte que és bàsic en el dret de successions, espanyol i català: que el requeriment notarial en virtut del qual un...
by Joan Muntada | novembre 5, 2024 | Dret de Successions, Notícies | 0 Comments
ELS “ALTRES” PARENTS COL·LATERALS AMB DRET A LA SUCCESSIÓ INTESTADA, RELACIONATS GENÈRICAMENT (SENSE ESPECIFICAR) A L’ARTICLE 442-11 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA Sorprèn que cap tractadista de Dret civil català, almenys dels més recents i contemporanis, no hagi...
by Joan Muntada | octubre 2, 2024 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
Què és la llegítima? La llegítima catalana és un dret de caràcter legal imperatiu de naturalesa mortis causa i contingut patrimonial a favor de determinades persones, anomenades legitimaris, en la successió del causant. La seva regulació legal s’ubica en el capítol I...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS, Immobiliari – contractes | 0 Comments
L'heretament o pacte successori d'institució d'hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l'heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21 CCCat. La...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d'elles, mitjançant la institució d'un o més hereus i la realització d'atribucions a títol particular. Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
El cohereu o l'hereu únic afavorit amb algun llegat l'adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d'hereu, encara que el causant l'hagi imposat determinadament a càrrec d'ell mateix, sens perjudici de la facultat que l'article 464-6.1 reconeix als cohereus. Antoni...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit. El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d'acord amb la llei. En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de...
by Joan Muntada | juliol 13, 2022 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
Què és el marmessor? És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les...
by Joan Muntada | jul. 8, 2022 | Dret de Successions, FAQS
Es pot desheretar a un fill?
Sí es pot desheretar a un fill, el Codi civil de Catalunya permet que el causant impedeixi, sancioni, a un legitimari negant el seu dret a la llegítima. Aquestes conductes causalitzades, que poden privar del dret a la llegítima, estan previstes en l’article 451-17 CCCat, i són:
- El qui ha estat condemnat per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i la indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el testador, la seva parella, fills o pares del testador.
- La denegació d’aliments o maltractament greu al testador o parella, fills o pares del testador en els casos en què hi ha l’obligació legal de prestar-los-en.
- La suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat
- L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.
El desheretament perquè sigui vàlid i efectiu s’ha de fer en testament, codicil o pacte successori i requereix l’expressió d’una de les causes descrites anteriorment i la designació nominal del legitimari desheretat.
El desheretament no pot ésser ni parcial ni condicional i és reversible; és a dir, la reconciliació del testador amb el legitimari que ha incorregut en causa de desheretament, sempre que sigui per actes indubtables, i el perdó concedit en escriptura pública deixen sense efecte el desheretament, tant si la reconciliació o el perdó són anteriors al desheretament com si són posteriors.
La reconciliació i el perdó són irrevocables.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
També et pot interessar:
by Joan Muntada | desembre 12, 2024 | Dret de Successions, FAQS, Notícies | 0 Comments
La recent resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de 30 de juny de 2022 té la utilitat de fer-nos recordatori d’un aspecte que és bàsic en el dret de successions, espanyol i català: que el requeriment notarial en virtut del qual un...
by Joan Muntada | novembre 5, 2024 | Dret de Successions, Notícies | 0 Comments
ELS “ALTRES” PARENTS COL·LATERALS AMB DRET A LA SUCCESSIÓ INTESTADA, RELACIONATS GENÈRICAMENT (SENSE ESPECIFICAR) A L’ARTICLE 442-11 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA Sorprèn que cap tractadista de Dret civil català, almenys dels més recents i contemporanis, no hagi...
by Joan Muntada | octubre 2, 2024 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
Què és la llegítima? La llegítima catalana és un dret de caràcter legal imperatiu de naturalesa mortis causa i contingut patrimonial a favor de determinades persones, anomenades legitimaris, en la successió del causant. La seva regulació legal s’ubica en el capítol I...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS, Immobiliari – contractes | 0 Comments
L'heretament o pacte successori d'institució d'hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l'heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21 CCCat. La...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d'elles, mitjançant la institució d'un o més hereus i la realització d'atribucions a títol particular. Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
El cohereu o l'hereu únic afavorit amb algun llegat l'adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d'hereu, encara que el causant l'hagi imposat determinadament a càrrec d'ell mateix, sens perjudici de la facultat que l'article 464-6.1 reconeix als cohereus. Antoni...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit. El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d'acord amb la llei. En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de...
by Joan Muntada | juliol 13, 2022 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
Què és el marmessor? És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les...