El testament

El testament

La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d’acord amb la llei. En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d’un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de la seva mort.

El testament, pot contenir les voluntats digitals del causant i la designació d’una persona encarregada d’executar-les. A manca de designació, l’hereu, el marmessor o l’administrador de l’herència poden executar les voluntats digitals o encarregar-ne l’execució a una altra persona.

Sonia Ramos González exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 144: “El testament es caracteritza, a més, per ser un negoci essencialment formal. Així, qualsevol negoci jurídic que inclogui la voluntat expressa, autoritària i completa del causant de disposar dels seus béns per a després de la seva mort no és un testament vàlid, a no ser que s’hagi atorgat d’acord amb alguns dels tipus anunciats a l’art. 421-5 CCCat i respectant les diferents formalitats de redacció i atorgament exigibles per a cada tipus. L’omissió o la mera alteració de la forma del testament comportarà la nul·litat radical del mateix (art. 422-1.1. CCCat), tot i que la llei admet algun supòsit de conversió, com el del testament tancat nul per defecte de forma en testament hològraf (art. 422-6.2 CCCat).” [1]

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat,  contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona

 

[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successionsVolum I. Atelier.

Catalunya farà més fàcil desheretar fills i nets?

Catalunya farà més fàcil desheretar fills i nets?

Catalunya farà més fàcil desheretar fills i nets? L’avantprojecte de llei d’actualització, incorporació i modificació de determinats articles del Codi civil de Catalunya, que està tramitant el Departament de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya, actualment en fase de sol·licitud de dictàmens, pretén modificar la regulació de la llegítima i de l’acceptació de l’herència.

Pel que fa a la regulació de la llegítima, consideren convenient prosseguir amb la tendència legislativa de reduir progressivament el seu abast, així com també la de reforçar la posició de la persona hereva davant la de la legitimària.

Pel que fa a la regulació del desheretament, pretén introduir dues novetats. D’una banda, es precisa que el “maltractament greu” que el justifica inclogui el maltractament de caràcter psicològic. D’altra banda, pel que fa a la possibilitat d’impugnació del desheretament per la persona legitimària, s’inverteix la càrrega de la prova en el cas que la causa sigui l’absència de relació familiar entre la persona causant i la legitimària. D’aprovar-se la Llei, li correspondrà a la persona legitimària provar la inexistència de la causa manifestada pel testador, atès que a la pràctica s’ha posat de manifest la dificultat de l’hereu o hereva en demostrar l’absència de relació familiar exclusivament imputable a la persona legitimària que justifica el desheretament.

De reeixir l’avantprojecte del Departament de Justícia, el projecte del govern de la Generalitat serà presentat al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació.

És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, àmbit en la que el nostre despatx és una referència en l’àmbit de l’assessorament extrajudicial i en la defensa dels interessos davant dels Tribunals.  Contacti amb nosaltres Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?

 

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Què és el marmessor?

És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les mesures necessàries perquè els béns de l’herència es conservin fins al seu repartiment d’acord amb el que ordeni el causant o s’infereixi del testament. Segons quines siguin les facultats conferides al marmessor, distingim els marmessors universals i els marmessors particulars.

El càrrec de marmessor és voluntari, renunciable– al·legant justa causa –, personalíssim, retribuït i temporal. És necessari que la persona designada accepti o rebutgi aquest càrrec. En el dret català l’encàrrec de marmessor en principi és retribuït i aquesta retribució tindrà la consideració de càrrega hereditària.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Què és la quarta vidual?

Dubtes freqüents: Què és la quarta vidual?

Què és la quarta vidual?

És el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella, que amb el béns propis, els drets econòmics que li correspongui per la liquidació del règim econòmic matrimonial i les atribucions successòries ordenades pel causant, que resulten insuficients per a satisfer les seves necessitats, a obtenir en la successió fins a un màxim de la quarta part de l’actiu hereditari líquid, per a atendre-les. Per a determinar les necessitats del cònjuge o del convivent es tindrà en compte el nivell de vida que gaudia durant la convivència i el patrimoni relicte, també la seva edat, l’estat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altra circumstància rellevant del beneficiari.

 

La quarta vidual confereix acció personal contra els hereus i prescriu al cap de tres anys de la mort del causant –testador–. Per a fer el pagament els hereus poden optar per fer-ho en diners o en béns de l’herència, d’acord amb les normes sobre el pagament de la llegítima.

 

El dret a reclamar la quarta vidual s’extingeix:

  1. a) Per renúncia feta després de la mort del causant.
  2. b) Per matrimoni o convivència marital amb una altra persona, després de la mort del causant i abans d’haver-lo exercit.
  3. c) Per la mort del cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent sense haver-lo exercit.
  4. d) Per suspensió o privació de la potestat del cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella supervivent, per causa que li sigui imputable, sobre els fills comuns amb el causant.

 

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

 

 

També et pot interessar:

Els “altres” parents col·laterals amb dret a la successió intestada, relacionats genèricament (sense especificar) a l’article 442-11 del Codi civil de Catalunya

ELS “ALTRES” PARENTS COL·LATERALS AMB DRET A LA SUCCESSIÓ INTESTADA, RELACIONATS GENÈRICAMENT (SENSE ESPECIFICAR)  A L’ARTICLE 442-11 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA   Sorprèn que cap tractadista de Dret civil català, almenys dels més recents i contemporanis, no hagi...

Dubtes freqüents: Què és la llegítima?

 Què és la llegítima? La llegítima catalana és un dret de caràcter legal imperatiu de naturalesa mortis causa i contingut patrimonial a favor de determinades persones, anomenades legitimaris, en la successió del causant. La seva regulació legal s’ubica en el capítol I...

Heretament

L'heretament o pacte successori d'institució d'hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l'heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21 CCCat. La...

Els pactes successoris

En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d'elles, mitjançant la institució d'un o més hereus i la realització d'atribucions a títol particular. Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de...

El prellegat

El cohereu o l'hereu únic afavorit amb algun llegat l'adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d'hereu, encara que el causant l'hagi imposat determinadament a càrrec d'ell mateix, sens perjudici de la facultat que l'article 464-6.1 reconeix als cohereus. Antoni...

Els llegats

El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari...

Institució d’hereu o legatari de confiança

El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit. El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si...

El testament

La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d'acord amb la llei. En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de...

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Què és el marmessor? És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les...

Dubtes freqüents: Què és la quarta vidual?

Què és la quarta vidual? És el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella, que amb el béns propis, els drets econòmics que li correspongui per la liquidació del règim econòmic matrimonial i les atribucions successòries ordenades pel causant,...
Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?

Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?

Es pot desheretar a un fill?

Sí es pot desheretar a un fill, el Codi civil de Catalunya permet que el causant impedeixi, sancioni, a un legitimari negant el seu dret  a la llegítima. Aquestes conductes causalitzades, que poden privar del dret a la llegítima, estan previstes en l’article 451-17 CCCat, i són:

  • El qui ha estat condemnat per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i la indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el testador, la seva parella, fills o pares del testador.
  • La denegació d’aliments o maltractament greu al testador o parella, fills o pares del testador en els casos en què hi ha l’obligació legal de prestar-los-en.
  • La suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat
  • L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.

El desheretament perquè sigui vàlid i efectiu s’ha de fer en testament, codicil o pacte successori i requereix l’expressió d’una de les causes descrites anteriorment i la designació nominal del legitimari desheretat.

El desheretament no pot ésser ni parcial ni condicional i és reversible; és a dir, la reconciliació del testador amb el legitimari que ha incorregut en causa de desheretament, sempre que sigui per actes indubtables, i el perdó concedit en escriptura pública deixen sense efecte el desheretament, tant si la reconciliació o el perdó són anteriors al desheretament com si són posteriors.

La reconciliació i el perdó són irrevocables.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar:

 

Els “altres” parents col·laterals amb dret a la successió intestada, relacionats genèricament (sense especificar) a l’article 442-11 del Codi civil de Catalunya

ELS “ALTRES” PARENTS COL·LATERALS AMB DRET A LA SUCCESSIÓ INTESTADA, RELACIONATS GENÈRICAMENT (SENSE ESPECIFICAR)  A L’ARTICLE 442-11 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA   Sorprèn que cap tractadista de Dret civil català, almenys dels més recents i contemporanis, no hagi...

Dubtes freqüents: Què és la llegítima?

 Què és la llegítima? La llegítima catalana és un dret de caràcter legal imperatiu de naturalesa mortis causa i contingut patrimonial a favor de determinades persones, anomenades legitimaris, en la successió del causant. La seva regulació legal s’ubica en el capítol I...

Heretament

L'heretament o pacte successori d'institució d'hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l'heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21 CCCat. La...

Els pactes successoris

En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d'elles, mitjançant la institució d'un o més hereus i la realització d'atribucions a títol particular. Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de...

El prellegat

El cohereu o l'hereu únic afavorit amb algun llegat l'adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d'hereu, encara que el causant l'hagi imposat determinadament a càrrec d'ell mateix, sens perjudici de la facultat que l'article 464-6.1 reconeix als cohereus. Antoni...

Els llegats

El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari...

Institució d’hereu o legatari de confiança

El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit. El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si...

El testament

La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d'acord amb la llei. En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de...

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Què és el marmessor? És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les...

Dubtes freqüents: Què és la quarta vidual?

Què és la quarta vidual? És el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella, que amb el béns propis, els drets econòmics que li correspongui per la liquidació del règim econòmic matrimonial i les atribucions successòries ordenades pel causant,...
Dubtes freqüents: Què és la declaració d’hereus?

Dubtes freqüents: Què és la declaració d’hereus?

Dubtes freqüents: Què és la declaració d’hereus?

La declaració d’hereus és un expedient notarial que, a través d’una acta de notorietat, determina qui són els hereus del causant de l’herència, davant la manca de testament ni heretament o del declarat nul o ineficaç.

Aquest expedient  es coneix com de successió legal o intestada –abintestat– perquè és la llei qui determini qui seran els hereu, determina les crides legals, i conseqüentment els hereus titulars de la delació. L’article 442-1 CCCat disposa que són cridats a heretar: en primer lloc, els fills per dret propi i llurs descendents per dret de representació, sense perjudici dels drets del cònjuge vidu o del convivent en parella estable supervivent.

Si el cònjuge vidu o el convivent estable supervivent concorre a la successió amb fills del causant o descendents d’aquests, té dret a l’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança. Si el causant mor sense fills ni altres  descendents, l’herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. Si el causant mor sense descendents ni cònjuge ni  convivent en unió estable de parella són cridats como a hereus efectius els ascendents a parts iguals.

En defecte dels anteriorment anomenats succeeixen els colaterals, és a dir, els germans, i els fills de germans –per dret de representació–. A manca d’aquests, l’herència es defereix als altres parents de grau més pròxim en línia col·lateral dins del quart grau –cosins–.Si finalment manquen les persones que hem mencionat, succeeix la Generalitat de Catalunya.

Per aquet expedient, acta, és necessari la presència de dos testimonis, han de ser idonis, majors d’edat i capaços, que coneguessin la família, no resulta impediment que els testimonis siguin familiars, però cal tenir en compte que cap d’ells poden tenir interès en la successió.

En la declaració d’hereus no es realitza el repartiment dels béns del difunt, sinó que determina qui és l’hereu o hereus d’acord amb l’ordre de prelació descrit anteriorment. Iniciada la declaració d’hereus, és necessari tancar l’acta, protocol·litzar-la i estendre la còpia autèntica, transcorregut el termini de 20 dies hàbils a comptar, generalment, des del requeriment inicial, a fi de constatar la veracitat dels fets afirmats pel promotor de l’acta i testimonis, que si s’entenen acreditats finalitza per la declaració notarial dels hereus ab intestat per notorietat amb expressió de la seva fermesa.

És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, de l’àmbit successori, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

 

 

També et pot interessar:

 

Els “altres” parents col·laterals amb dret a la successió intestada, relacionats genèricament (sense especificar) a l’article 442-11 del Codi civil de Catalunya

ELS “ALTRES” PARENTS COL·LATERALS AMB DRET A LA SUCCESSIÓ INTESTADA, RELACIONATS GENÈRICAMENT (SENSE ESPECIFICAR)  A L’ARTICLE 442-11 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA   Sorprèn que cap tractadista de Dret civil català, almenys dels més recents i contemporanis, no hagi...

Dubtes freqüents: Què és la llegítima?

 Què és la llegítima? La llegítima catalana és un dret de caràcter legal imperatiu de naturalesa mortis causa i contingut patrimonial a favor de determinades persones, anomenades legitimaris, en la successió del causant. La seva regulació legal s’ubica en el capítol I...

Heretament

L'heretament o pacte successori d'institució d'hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l'heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21 CCCat. La...

Els pactes successoris

En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d'elles, mitjançant la institució d'un o més hereus i la realització d'atribucions a títol particular. Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de...

El prellegat

El cohereu o l'hereu únic afavorit amb algun llegat l'adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d'hereu, encara que el causant l'hagi imposat determinadament a càrrec d'ell mateix, sens perjudici de la facultat que l'article 464-6.1 reconeix als cohereus. Antoni...

Els llegats

El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari...

Institució d’hereu o legatari de confiança

El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit. El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si...

El testament

La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d'acord amb la llei. En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de...

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Què és el marmessor? És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les...

Dubtes freqüents: Què és la quarta vidual?

Què és la quarta vidual? És el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella, que amb el béns propis, els drets econòmics que li correspongui per la liquidació del règim econòmic matrimonial i les atribucions successòries ordenades pel causant,...