by Joan Muntada | juny 30, 2022 | Dret de Successions, FAQS
És aconsellable fer testament?
Sí, no només pel fet que evitem promoure una acta de declaració d’hereus abintestat, sempre més costosa econòmicament (aranzel notarial) i lenta.
També el testament, permet al testador ordenar a través de clàusules la seva voluntat, com vol que quedi regulada la seva successió i la seva futura herència, entesa aquest darrer com el patrimoni relicte. El testador disposa la seva futura herència i ordena la seva successió, contemplant la seva mort, del destí dels seus béns, drets i obligacions, com a futur causant de la seva pròpia successió.
Entre altres disposicions podrà configurar una comunitat hereditària (instituint varis hereus), ordenar l’atribució de certs béns a favor de certs beneficiaris (a través dels llegats), condonar deutes o establir obligacions personals o reals, establir substitucions o acreixements dels afavorits testamentaris davant de l’eventualitat de renúncies o premoriències (preveure si l’afavorit testamentari mor abans que el testador), entre d’altres supòsits. I podem establir càrregues, modes i altres disposicions sempre recollint la voluntat del testador degudament assessorada.
El testament permet evitar disputes entre hereus, o decidir qui s’ocuparà dels fills si falten tots dos progenitors, que precisa de la redacció de certes clàusules i un estudi normatiu acurat.
On no aparegui la claredat en la clàusula és el terreny abonat del conflicte, que hom sanament pretén evitar.
Per tant, resulta molt beneficiós i indispensable un bon assessorament per part d’advocat especialitzat, abans d’atorgar el testament. Al notari s’hi a d’acudir amb la feina feta, és a dir, assessorat amb les clàusules redactades. Si hom vetlla i protegeix el patrimoni en vida s’ha de procurar tenir la previsió de quin destí volem donar als nostres béns i drets adquirits per l’esforç, ja sigui per compra, o per altre títol (herència prèvia o donació, entre d’altres) i deixar arreglat tot el que es pugui en benefici dels teus afavorits.
En funció de les circumstàncies de cada cas resultarà necessari i convenient la redacció de clàusules especials per recollir, amb precisió, la voluntat del testador. Un bon testament exigeix d’advocat especialitzat, de l’àmbit successori i tributari, atès la transcendència econòmica dels béns i drets a heretar, de les càrregues pròpies de la successió i demés obligacions legals, com la llegítima.
Cal ressenyar el caràcter revocable del testament, sempre pot ser modificat a voluntat del testador.
És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, àmbit en la que el nostre despatx és una referència en l’àmbit de l’assessorament extrajudicial i en la defensa dels interessos en els Tribunals. Contacti amb nosaltres Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
També et pot interessar:
Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?
by Joan Muntada | juny 29, 2022 | Dret de Successions, FAQS
Qui pot testar?
L’article 421-4 del Codi civil de Catalunya disposa que són incapaços per a testar els menors de catorze anys i els qui no tenen capacitat natural en el moment de l’atorgament. Per tant no hi ha una edat màxima per atorgar testament, sí una edat mínima. El document serà vàlid encara que després de l’atorgament el testador esdevingui incapaç.
Article 421-4. Incapacitat per a testar
Són incapaços per a testar els menors de catorze anys i els qui no tenen capacitat natural en el moment de l’atorgament.
Existeix una presumpció legal favorable a la capacitat del testador, en virtut de l’article 421-3 del Codi civil de Catalunya, en conseqüència qui al·legui la incapacitat del testador en el moment de l’atorgament del testament té la càrrega processal de la prova, que consistirà principalment de pericial mèdica, documental i testifical.
Poden testar totes les persones que, d’acord amb la llei, no siguin incapaces per a fer-ho.
És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, de l’àmbit successori, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
També et pot interessar:
Dubtes freqüents: Què és la declaració d’hereus?
by Joan Muntada | juny 28, 2022 | Dret de Successions, FAQS
Què és el testament?
És un acte individual, voluntari i personalíssim en el qual una persona disposa, per a després de la seva mort, el destí dels seus béns i drets, del seu patrimoni. Altrament, si mor sense deixar hereu testamentari ni en heretament o quan els nomenats no arriben a ser-ho es coneix com a successió legal o intestada –abintestat–. L’article 421-2.1 del Codi civil de Catalunya disposa que en el testament, el causant –el testador– ordena la seva successió mitjançant la institució d’un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de la seva mort.
L’article 668 del Codi civil espanyol defineix el testament com a acte pel que una persona disposa per després de la seva mort de tots els seus béns o part d’ells.
És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, de l’àmbit successori, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
També et pot interessar:
Dubtes freqüents: I si no hi ha testament?
by Joan Muntada | juny 28, 2022 | Dret de Successions, FAQS
Com puc saber si el difunt ha fet testament?
A través de la certificació d’actes d’últimes voluntats estès pel Registre General d’Actes d’Última Voluntat de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública depenent del Ministeri de Justícia del govern d’Espanya és el document que acredita si el causant ha atorgat testament o qualsevol altre acte d’última voluntat i davant de quin notari, data i lloc i la ressenya, en el seu cas, de la resolució judicial de transcendència successòria. Aquest Registre General d’Actes d’Última Voluntat va ser creat per Reial decret de 14 de novembre de 1885.
La certificació és necessària i obligatòria per a formalitzar l’acceptació i adjudicació d’herència, fins i tot, encara que els beneficiaris sàpiguen de l’últim testament, per manifestació del testador, i en posseeixin una còpia.
Per poder obtenir aquesta certificació és necessària la petició per qualsevol persona transcorreguts 15 dies hàbils des de la seva defunció. Es pot sol·licitar telemàticament –per internet–, presencialment al Registre General d’Actes d’Última Voluntat – a Madrid –, davant de les gerències del Ministeri de Justícia o per correu postal acreditant simultàniament el pagament de la taxa corresponent.
D’existir reclamació sobre algun error en la certificació l’interessat retornarà aquesta a la Direcció General a fi que procedeixi, si l’estima procedent, a la seva rectificació. La Direcció General si és necessari oficiarà al Degà del Col·legi Notarial sobre l’acte d’última voluntat afirmat en la reclamació i que no en tingui constància, a fi de contestar oportunament la reclamació promoguda i poder estendre nova certificació, en el seu cas, de rectificació.
És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, de l’àmbit successori, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
També et pot interessar:
Dubtes freqüents: Com es poden repartir els béns en el testament?
by Joan Muntada | juny 28, 2022 | Dret de Successions, FAQS
Hi ha un sol tipus de testament?
Els tipus de testaments que es poden atorgar segons el del dret català es redueixen a dos: el notarial, en les modalitats de testament obert i testament tancat, i l’hològraf. Continua vigent la prohibició dels testaments atorgats exclusivament davant de testimonis, sens perjudici dels casos en què se’ls pugui reconèixer validesa d’acord amb les normes del dret internacional privat.
1. El testament l’hològraf
És escrit a mà pel mateix testador i necessàriament hi ha de constar el lloc i la data de l’atorgament escrit i signat de manera autògrafa –a mà– pel testador, si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, les ha de salvar amb la seva signatura. I perquè sigui vàlid s’ha de presentar davant el jutge o el funcionari competent en el termini de quatre anys des de la mort del testador a fi que sigui adverat i se n’ordeni la protocol·lització.
L’article 421-17 CCCat afegeix que només podran atorgar testament hològraf les persones majors d’edat i els menors emancipats.
2. El testament notarial obert.
Es pot atorgar a partir dels 14 anys i es realitza en un sol acte, el testador expressa la seva voluntat al notari de paraula o per escrit, i el mateix notari redacta el testament d’acord amb la voluntat del testador expressant-hi el lloc, la data i l’hora de l’atorgament. Un cop redactat, el testament és llegit al testador o pel testador i, tot seguit, és signat per ell, o per dos testimonis si declara que no sap o no pot signar, i autoritzat d’acord amb la legislació notarial. Aquest tipus de testament no necessitarà de cap tràmit posterior per a la seva validesa, l’Estat és propietari del document original signat, que el notari n’és custodi.
El testador té dret a l’obtenció de còpia autèntica del testament obert.
3. El testament notarial tancat.
Es pot fer a partir dels 14 anys, és escrit pel testador, en forma autògrafa –a mà– o per altres mitjans tècnics, o per una altra persona per encàrrec seu, amb l’expressió del lloc i la data. Si l’escriu una altra persona a prec del testador, s’ha de fer constar aquesta circumstància i s’ha d’identificar a aquesta persona, que ha de signar amb el testador al final del testament. El testador ha de signar en tots els fulls i al final del testament, després d’haver salvat les paraules esmenades, ratllades, afegides o entre línies. Si el testament s’ha redactat en suport electrònic, s’ha de signar amb una signatura electrònica reconeguda. Si el testador no sap o no pot signar, ho pot fer per encàrrec seu una altra persona, que ha de signar al final del testament i en tots els fulls, després d’haver fet constar la seva identitat i la causa de la impossibilitat que signi el testador. El document que conté el testament s’ha d’introduir en una coberta tancada de manera que no en pugui ésser extret sense esquinçar-la. No poden atorgar testament tancat ni els cecs ni els qui no saben o no poden llegir.
Per a l’autorització del testament tancat, el testador ha de presentar el sobre clos que el conté a un notari hàbil per a actuar al lloc de l’atorgament i li ha de manifestar que el sobre que li lliura conté el testament. El notari ha d’estendre sobre la mateixa coberta del testament una diligència breu, en la qual ha de fer constar el nom del testador, i que aquest ha estat escrit i signat pel propi testador, en forma autògrafa –a mà– per altres mitjans tècnics, o, per encàrrec seu, per una tercera persona, la identitat de la qual no cal fer constar. El notari, després d’estendre la diligència, sense interrupció, ha de protocol·litzar el sobre clos, que s’ha d’incorporar a l’acta, d’acord amb el que estableix la legislació notarial i amb la indicació de l’hora de l’atorgament. Si el testador declara que no sap o no pot signar, han de signar l’acta i la coberta dos testimonis.
Un cop acreditada la mort del testador, el notari que té el testament tancat, a instància de part interessada, ha d’obrir el sobre que el conté davant de dos testimonis idonis, l’ha de protocol·litzar i ha d’autoritzar amb aquesta finalitat una nova acta.
És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, de l’àmbit successori, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
També et pot interessar:
Dubtes freqüents: És recomanable fer testament?
