Dubtes freqüents: Què és la declaració d’hereus?

La declaració d’hereus és un expedient notarial que, a través d’una acta de notorietat, determina qui són els hereus del causant de l’herència, davant la manca de testament ni heretament o del declarat nul o ineficaç.

Aquest expedient  es coneix com de successió legal o intestada –abintestat– perquè és la llei qui determini qui seran els hereu, determina les crides legals, i conseqüentment els hereus titulars de la delació. L’article 442-1 CCCat disposa que són cridats a heretar: en primer lloc, els fills per dret propi i llurs descendents per dret de representació, sense perjudici dels drets del cònjuge vidu o del convivent en parella estable supervivent.

Si el cònjuge vidu o el convivent estable supervivent concorre a la successió amb fills del causant o descendents d’aquests, té dret a l’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança. Si el causant mor sense fills ni altres  descendents, l’herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. Si el causant mor sense descendents ni cònjuge ni  convivent en unió estable de parella són cridats como a hereus efectius els ascendents a parts iguals.

En defecte dels anteriorment anomenats succeeixen els colaterals, és a dir, els germans, i els fills de germans –per dret de representació–. A manca d’aquests, l’herència es defereix als altres parents de grau més pròxim en línia col·lateral dins del quart grau –cosins–.Si finalment manquen les persones que hem mencionat, succeeix la Generalitat de Catalunya.

Per aquet expedient, acta, és necessari la presència de dos testimonis, han de ser idonis, majors d’edat i capaços, que coneguessin la família, no resulta impediment que els testimonis siguin familiars, però cal tenir en compte que cap d’ells poden tenir interès en la successió.

En la declaració d’hereus no es realitza el repartiment dels béns del difunt, sinó que determina qui és l’hereu o hereus d’acord amb l’ordre de prelació descrit anteriorment. Iniciada la declaració d’hereus, és necessari tancar l’acta, protocol·litzar-la i estendre la còpia autèntica, transcorregut el termini de 20 dies hàbils a comptar, generalment, des del requeriment inicial, a fi de constatar la veracitat dels fets afirmats pel promotor de l’acta i testimonis, que si s’entenen acreditats finalitza per la declaració notarial dels hereus ab intestat per notorietat amb expressió de la seva fermesa.

És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, de l’àmbit successori, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

 

 

També et pot interessar:

 

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Què és el marmessor? És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les...

Dubtes freqüents: Què és la quarta vidual?

Què és la quarta vidual? És el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella, que amb el béns propis, els drets econòmics que li correspongui per la liquidació del règim econòmic matrimonial i les atribucions successòries ordenades pel causant,...

Dubtes freqüents: Què és la llegítima?

 Què és la llegítima? Com dèiem, la llegítima és un valor patrimonial a favor, primerament, dels fills, d’una quarta part de la quantitat de l'herència amb deducció dels deutes i les despeses de darrera malaltia i de l’enterrament o la incineració incrementat pel...

Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?

Es pot desheretar a un fill? Sí es pot desheretar a un fill, el Codi civil de Catalunya permet que el causant impedeixi, sancioni, a un legitimari negant el seu dret  a la llegítima. Aquestes conductes causalitzades, que poden privar del dret a la llegítima, estan...

Dubtes freqüents: I si no hi ha testament?

Dubtes freqüents: I si no hi ha testament? Si una persona mor sense atorgar testament, es succeeix d’acord amb el que estableix la llei, es coneix com a successió legal o intestada –abintestat– regulat als articles 441-1 i seguents del CCCat. Els hereus titulars de la...

Dubtes freqüents: Com es poden repartir els béns en el testament? 

Dubtes freqüents: Com es poden repartir els béns en el testament?  El testador pot fer el repartiment de tots els béns que formin part del seu patrimoni al moment de la seva mort, únicament limitat per la llegítima. A Catalunya la llegítima és pars valoris, un dret de...

Dubtes freqüents: Els cònjuges poden fer un testament conjunt?

 Els cònjuges poden fer un testament conjunt? No, els cònjuges no poden fer un testament conjunt, com hem dit anteriorment, el testament, quan és d’aplicació el règim civil català, és un acte individual i personal, independentment de si estan casats o no, han de fer...

Dubtes freqüents: El testament es pot canviar?

Dubtes freqüents: El testament es pot canviar? Sí, sempre pots canviar el teu testament, doncs l’article 422-9 CCCat disposa que les disposicions testamentàries són essencialment revocables. L’atorgament d’un nou testament vàlid i eficaç revoca de ple dret el...

Dubtes freqüents: És recomanable fer testament?

És aconsellable fer testament? Sí, no només pel fet que evitem promoure una acta de declaració d'hereus abintestat (que té notes comunes a l’expedient de jurisdicció voluntària), també permet donar solució a disputes entre hereus, o decidir qui s'ocuparà dels fills si...

Dubtes freqüents: Qui pot testar?

Qui pot testar? L’article 421-4 del Codi civil de Catalunya disposa que són incapaços per a testar els menors de catorze anys i els qui no tenen capacitat natural  en el moment de l’atorgament. Per tant no hi ha una edat màxima per atorgar testament, sí una edat...