by Joan Muntada | juny 28, 2022 | Dret de Successions, FAQS
Què és el testament?
És un acte individual, voluntari i personalíssim en el qual una persona disposa, per a després de la seva mort, el destí dels seus béns i drets, del seu patrimoni. Altrament, si mor sense deixar hereu testamentari ni en heretament o quan els nomenats no arriben a ser-ho es coneix com a successió legal o intestada –abintestat–. L’article 421-2.1 del Codi civil de Catalunya disposa que en el testament, el causant –el testador– ordena la seva successió mitjançant la institució d’un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de la seva mort.
L’article 668 del Codi civil espanyol defineix el testament com a acte pel que una persona disposa per després de la seva mort de tots els seus béns o part d’ells.
És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, de l’àmbit successori, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
També et pot interessar:
Dubtes freqüents: I si no hi ha testament?
by Joan Muntada | juny 28, 2022 | Dret de Successions, FAQS
Com puc saber si el difunt ha fet testament?
A través de la certificació d’actes d’últimes voluntats estès pel Registre General d’Actes d’Última Voluntat de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública depenent del Ministeri de Justícia del govern d’Espanya és el document que acredita si el causant ha atorgat testament o qualsevol altre acte d’última voluntat i davant de quin notari, data i lloc i la ressenya, en el seu cas, de la resolució judicial de transcendència successòria. Aquest Registre General d’Actes d’Última Voluntat va ser creat per Reial decret de 14 de novembre de 1885.
La certificació és necessària i obligatòria per a formalitzar l’acceptació i adjudicació d’herència, fins i tot, encara que els beneficiaris sàpiguen de l’últim testament, per manifestació del testador, i en posseeixin una còpia.
Per poder obtenir aquesta certificació és necessària la petició per qualsevol persona transcorreguts 15 dies hàbils des de la seva defunció. Es pot sol·licitar telemàticament –per internet–, presencialment al Registre General d’Actes d’Última Voluntat – a Madrid –, davant de les gerències del Ministeri de Justícia o per correu postal acreditant simultàniament el pagament de la taxa corresponent.
D’existir reclamació sobre algun error en la certificació l’interessat retornarà aquesta a la Direcció General a fi que procedeixi, si l’estima procedent, a la seva rectificació. La Direcció General si és necessari oficiarà al Degà del Col·legi Notarial sobre l’acte d’última voluntat afirmat en la reclamació i que no en tingui constància, a fi de contestar oportunament la reclamació promoguda i poder estendre nova certificació, en el seu cas, de rectificació.
És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, de l’àmbit successori, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
També et pot interessar:
Dubtes freqüents: Com es poden repartir els béns en el testament?
by Joan Muntada | juny 28, 2022 | Dret de Successions, FAQS
Hi ha un sol tipus de testament?
Els tipus de testaments que es poden atorgar segons el del dret català es redueixen a dos: el notarial, en les modalitats de testament obert i testament tancat, i l’hològraf. Continua vigent la prohibició dels testaments atorgats exclusivament davant de testimonis, sens perjudici dels casos en què se’ls pugui reconèixer validesa d’acord amb les normes del dret internacional privat.
1. El testament l’hològraf
És escrit a mà pel mateix testador i necessàriament hi ha de constar el lloc i la data de l’atorgament escrit i signat de manera autògrafa –a mà– pel testador, si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, les ha de salvar amb la seva signatura. I perquè sigui vàlid s’ha de presentar davant el jutge o el funcionari competent en el termini de quatre anys des de la mort del testador a fi que sigui adverat i se n’ordeni la protocol·lització.
L’article 421-17 CCCat afegeix que només podran atorgar testament hològraf les persones majors d’edat i els menors emancipats.
2. El testament notarial obert.
Es pot atorgar a partir dels 14 anys i es realitza en un sol acte, el testador expressa la seva voluntat al notari de paraula o per escrit, i el mateix notari redacta el testament d’acord amb la voluntat del testador expressant-hi el lloc, la data i l’hora de l’atorgament. Un cop redactat, el testament és llegit al testador o pel testador i, tot seguit, és signat per ell, o per dos testimonis si declara que no sap o no pot signar, i autoritzat d’acord amb la legislació notarial. Aquest tipus de testament no necessitarà de cap tràmit posterior per a la seva validesa, l’Estat és propietari del document original signat, que el notari n’és custodi.
El testador té dret a l’obtenció de còpia autèntica del testament obert.
3. El testament notarial tancat.
Es pot fer a partir dels 14 anys, és escrit pel testador, en forma autògrafa –a mà– o per altres mitjans tècnics, o per una altra persona per encàrrec seu, amb l’expressió del lloc i la data. Si l’escriu una altra persona a prec del testador, s’ha de fer constar aquesta circumstància i s’ha d’identificar a aquesta persona, que ha de signar amb el testador al final del testament. El testador ha de signar en tots els fulls i al final del testament, després d’haver salvat les paraules esmenades, ratllades, afegides o entre línies. Si el testament s’ha redactat en suport electrònic, s’ha de signar amb una signatura electrònica reconeguda. Si el testador no sap o no pot signar, ho pot fer per encàrrec seu una altra persona, que ha de signar al final del testament i en tots els fulls, després d’haver fet constar la seva identitat i la causa de la impossibilitat que signi el testador. El document que conté el testament s’ha d’introduir en una coberta tancada de manera que no en pugui ésser extret sense esquinçar-la. No poden atorgar testament tancat ni els cecs ni els qui no saben o no poden llegir.
Per a l’autorització del testament tancat, el testador ha de presentar el sobre clos que el conté a un notari hàbil per a actuar al lloc de l’atorgament i li ha de manifestar que el sobre que li lliura conté el testament. El notari ha d’estendre sobre la mateixa coberta del testament una diligència breu, en la qual ha de fer constar el nom del testador, i que aquest ha estat escrit i signat pel propi testador, en forma autògrafa –a mà– per altres mitjans tècnics, o, per encàrrec seu, per una tercera persona, la identitat de la qual no cal fer constar. El notari, després d’estendre la diligència, sense interrupció, ha de protocol·litzar el sobre clos, que s’ha d’incorporar a l’acta, d’acord amb el que estableix la legislació notarial i amb la indicació de l’hora de l’atorgament. Si el testador declara que no sap o no pot signar, han de signar l’acta i la coberta dos testimonis.
Un cop acreditada la mort del testador, el notari que té el testament tancat, a instància de part interessada, ha d’obrir el sobre que el conté davant de dos testimonis idonis, l’ha de protocol·litzar i ha d’autoritzar amb aquesta finalitat una nova acta.
És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, de l’àmbit successori, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
També et pot interessar:
Dubtes freqüents: És recomanable fer testament?
by Joan Muntada | juny 27, 2022 | Dret de Successions, FAQS
Aquí teniu el link per escoltar l’entrevista de ràdio amb col·laboració amb la Fundació Privada Drissa, que ens van fer des de el programa Ens Patina L’Embrague, on resolem preguntes d’àmbit successori i hereditari com: és necessari fer testament? què passa sinó el tenim fet? què és la llegítima? Què és l’impost de successions? I ens quins casos es paga?
El podeu escoltar: Ens Patina L’Embrague entrevista al Sr. Joan Muntada, Advocat.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.
També et pot interessar:
Dubtes freqüents: Testament
by Joan Muntada | juny 4, 2021 | Dret de Successions, Notícies
La Revista Jurídica Sepín Editorial Jurídica ha publicat el meu article monogràfic dedicat a la protecció registral del dret de crèdit legitimari del Dret civil català: de l’anotació preventiva de demanda. Té rellevància en l’herència, especialment, en la llegítima i de la seva reclamació contra l’hereu.
L’article analitza l’actual normativa, les seves deficiències i imprevisions, especialment, el mecanisme de la conversió de les mesures cautelars a executives en el procediment civil. Igualment, es pretén aportar una plausible solució a la problemàtica que s’exposa que es concreta en una proposta normativa de millora.
SP/DOCT/111900
Artículo Monográfico. Mayo 2021
Notas sobre la protección registral del derecho de crédito legitimario del Derecho civil catalán: de la anotación preventiva de demanda
Joan Muntada Artiles. Abogado
RESUMEN
“La diversa normativa reguladora de la garantía cautelar y registral inmobiliaria de “la anotación preventiva de demanda” del derecho de crédito legitimario de Cataluña precisa de una reforma para que pueda cumplir con su finalidad protectora. El presente trabajo analiza la importante resolución de 24 de enero de 2020 de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública, única en la materia hasta la fecha, y de otras resoluciones concomitantes. Se evalúa la actual normativa, sus desajustes e imprevisiones, especialmente, del mecanismo de la conversión de las medidas cautelares a ejecutivas en el procedimiento civil, que es un defecto no exclusivo de la garantía cautelar registral prevista para el crédito legitimario catalán. Y finalmente, con pretensión positiva, en aras a tratar de aportar solución a la problemática que se expone, se concreta una propuesta normativa de mejora.
ÍNDICE
I. Contexto de la institución de garantía o protectora
II. Objeto de estudio
III. Cuestiones preliminares
3.1.- El derecho de obtención de copias
3.2.- Comentario a resoluciones concomitantes de la Dirección General de Derecho y Entidades Jurídicas de Cataluña a la de la resolución de 24 de enero de 2020 de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública
IV. Posicionamiento de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública sobre la institución de la anotación preventiva de demanda
4.1.- Encuadre normativo registral cuando ordena medidas introducidas en otros ordenamientos sustantivos o procesales.
4.2.- Estructura de la medida cautelar de la anotación preventiva de la demanda.
4.3.- Importancia de la resolución de 24 de enero de 2020 de la DGSJFP
V.- Conclusiones
5.1.- De carácter general
5.2.- De carácter específico al crédito legitimario:
VI.- Propuesta de formulación normativa
6.1.- Del Decreto de 8 de febrero de 1946 por el que se aprueba la nueva redacción oficial de la Ley Hipotecaria
6.1.1.- Nueva redacción del artículo 24 de la Ley Hipotecaria
6.1.2.- Nueva redacción del artículo 42, Décimo, de la Ley Hipotecaria
6.1.3.- Nueva redacción del Título III
6.1.4.- Nueva redacción del artículo 77 de la Ley Hipotecaria
6.1.5.- Nueva redacción del artículo 84 de la Ley Hipotecaria
6.1.6.- Nueva redacción del primer párrafo del artículo 85 de la Ley Hipotecaria
6.2.- Propuesta de modificación de la normativa civil catalana
6.2.1.- Artículo 451-15
6.2.2.- Propuesta de redacción en el sentido de añadir el artículo 569-43 al Libro Quinto del CCC
6.3.- Propuesta de modificación del texto del artículo 727.5º la Ley de Enjuiciamiento Civil
I. Contexto de la institución de garantía o protectora
La norma sustantiva catalana prevé en el artículo 451-15.1 de la Ley 10/2008, de 10 de julio, del Libro Cuarto del Código civil de Cataluña, relativo a las sucesiones (en adelante, CCC) que la aceptación de herencia por el heredero determina su responsabilidad personal. La jurisprudencia unánimemente y parte de la doctrina autorizada interpretan, en función integradora de la norma, que la extensión de su responsabilidad patrimonial es ilimitada, que penetra en su patrimonio privativo no hereditario, por lo que constituye una responsabilidad ultra vires(…)”
Per a llegir l’article complet fes clic aquí
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres, Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.
