by Joan Muntada | nov. 5, 2024 | Dret de Successions, Notícies
ELS “ALTRES” PARENTS COL·LATERALS AMB DRET A LA SUCCESSIÓ INTESTADA, RELACIONATS GENÈRICAMENT (SENSE ESPECIFICAR) A L’ARTICLE 442-11 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA
Sorprèn que cap tractadista de Dret civil català, almenys dels més recents i contemporanis, no hagi procurat establir, en benefici de la correcta ubicació del lector i dels intèrprets de la llei, quins són els parents col·laterals del causant diferents dels germans i fills de germans.
L’article 442-11 de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, que aprova el llibre quart del Codi civil català, relatiu a les successions, amb la rúbrica “crida als altres col·laterals”, disposa que “si no existeixen germans ni fills de germans, l’herència es defereix als altres parents de grau més proper en línia col·lateral fins al quart grau, per caps i sense dret de representació ni distinció de línies”.
Els preceptes anteriors al que comentem, han fixat les delacions a favor dels fills (442-1), dels descendents de grau ulterior (442-2), del cònjuge vidu i del convivent en unió estable de parella supervivent (442-3 a 7), dels progenitors i ascendents (442-8) i, dintre de l’ordre dels col·laterals, dels germans i fills de germans (442-10).
Quins són els parents col·laterals diferents dels germans i nebots?
Són els següents, i en el grau que resulta de realitzar el còmput establert a l’article 441-4 (en la línia col·lateral es computen els graus sumant les generacions de cada branca que surten del tronc comú):
1.- els oncles i ties, germans i germanes del pare o de la mare de la persona causant de la successió, que són de tercer grau.
2.- els oncles avis (besoncles) o ties àvies (besties), germans de l’avi o àvia del causant, que són de quart grau.
3.- els besnebots o besnebodes, fills de nebot o neboda, que són de quart grau.
4.- els cosins germans, fills dels respectius germans, que són de quart grau.
Els del punt 1, oncles i ties, són preferents i exclouen els dels altres tres punts, perquè són de tercer grau.
Els dels punts 2, 3 i 4 concorren a parts iguals, per caps o individus, entre tots els drethavents, perquè tots són de quart grau.
Ací és oportú significar que és molt versemblant la concurrència de varis cosins germans, mentre que la coexistència de besoncles amb besnebots és excepcional, atès que suposa que hi hagi en vida persones de cinc generacions, la del germà de l’avi del causant amb la del fill del nebot d’aquest, que és la mateixa, per entendre’ns, que la de l’avi del causant amb la del net d’aquest; i la possibilitat de concurrència de besnebots amb cosins germans no té aquesta excepcionalitat, donat que entre uns i altres hi pot haver la mateixa distància cronològica que l’existent entre un avi i un net.
La declaració d’hereus intestada, en els diferents supòsits, s’haurà de documentar en una acta notarial de notorietat formalitzada de conformitat amb els articles 55 i 56 de la Llei del Notariat de 28 de maig de 1862, en la qual el notari podrà demanar totes les proves necessàries per a la demostració del parentiu, singularment certificats del Registre Civil, i és probable que no es puguin presentar totes les proves relatives a algun interessat, o que algun d’aquests desconegui la defunció del causant de la successió, o que desconegui el dret que pot tenir a la successió (per exemple, si concorren besnebots o cosins germans que han perdut contacte familiar amb el difunt).
L’article 56 preveu l’obligació del notari, “si no pot esbrinar la identitat o domicili d’algun interessat en la successió”, de donar publicitat a la tramitació mitjançant publicacions en el Butlletí Oficial de l’Estat, i la possibilitat d’exposició de l’anunci de l’acta en els taulons dels ajuntaments corresponents al darrer domicili del causant, al del lloc de defunció, si fos diferent, o al del lloc on hi hagi la major part dels béns immobles del causant.
Tot i la tramitació de l’acta de declaració d’hereus, i de la fermesa d’aquesta, es farà constar a l’acta la reserva del dret a exercitar la seva pretensió judicialment dels que no haguessin acreditat a judici del notari el dret a l’herència i dels no haguessin pogut ser localitzats. En aquest cas, els perjudicats, podran utilitzar l’acció de petició d’herència prevista a l’article 465-1, que és imprescriptible, llevat de la usucapió de béns singulars per part de tercers.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.
by Joan Muntada | oct. 2, 2024 | Dret de Successions, FAQS
Què és la llegítima?
La llegítima catalana és un dret de caràcter legal imperatiu de naturalesa mortis causa i contingut patrimonial a favor de determinades persones, anomenades legitimaris, en la successió del causant.
La seva regulació legal s’ubica en el capítol I La llegítima del Títol V Altres atribucions successòries determinades per la llei de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (art. 451-1 a 451-27).
El dret a la llegítima neix a la mort del causant i fins a l’existència d’aquest esdeveniment, la mort, és inembargable per deutes dels presumptes legitimaris.
La configuració actual de la llegítima catalana és de naturalesa creditícia de responsabilitat de l’hereu-va.
La quantia de la llegítima ve determinada en l’article 451-5 del CCC, que disposa:
“Quantia i còmput de la llegítima
La quantia de la llegítima és la quarta part de la quantitat base que resulta d’aplicar les regles següents:
a) Es parteix del valor que els béns de l’herència tenen en el moment de la mort del causant, amb deducció dels deutes i les despeses de la darrera malaltia i de l’enterrament o la incineració.
b) Al valor líquid que resulta d’aplicar la regla de la lletra a, s’hi ha d’afegir el dels béns donats o alienats per un altre títol gratuït pel causant en els deu anys precedents a la seva mort, excloses les liberalitats d’ús. El valor dels béns que han estat objecte de donacions imputables a la llegítima s’ha de computar, en tot cas, amb independència de la data de la donació.
c) El valor dels béns objecte de les donacions o d’altres actes dispositius computables és el que tenien en el moment de morir el causant, amb la deducció de les despeses útils sobre els béns donats costejades pel donatari i de l’import de les despeses extraordinàries de conservació o reparació, no causades per culpa seva, que ell hagi sufragat. En canvi, s’ha d’afegir al valor d’aquests béns l’estimació dels deterioraments originats per culpa del donatari que en puguin haver minvat el valor.
d) Si el donatari ha alienat els béns donats o si els béns s’han perdut per culpa del donatari, s’afegeix, al valor líquid que resulta d’aplicar la regla de la lletra a, el valor que tenien els béns en el moment de l’alienació o destrucció.”
El dret a la llegítima pot existir i tot i no haver béns o drets a heretar o fins i tot en herències deficitàries. La regla de càlcul no únicament atén al cabal hereditari.
Són legitimaris els fills del causant per parts iguals, s’admet el dret de representació, per als supòsits de premoriència, desheretament just, els declarats indignes i absents, a excepció de renúncia a la llegítima efectuada després de la mort del causant.
A manca de descendents supervivents al causant resulten legitimaris els progenitors del causant. El cònjuge o convivent en parella estable no és legitimari.
L’atribució de la llegítima pot atribuir-se a títol d’institució hereditària, llegat, atribució particular o donació, o de qualsevol altre forma (art. 451-1 CCC). A manca de satisfacció o front la insuficiència la llei catalana preveu com a accions possibles: la de reclamació de llegítima, la de reclamació del suplement de llegítima, que prescriuen als 10 anys a comptar des de la mort del causant i, en el seu cas, i sotmès al termini de quatre anys de caducitat l’acció front al desheretament injust i l’acció d’inoficiositat legitimària.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
També et pot interessar:
by Joan Muntada | novembre 5, 2024 | Dret de Successions, Notícies | 0 Comments
ELS “ALTRES” PARENTS COL·LATERALS AMB DRET A LA SUCCESSIÓ INTESTADA, RELACIONATS GENÈRICAMENT (SENSE ESPECIFICAR) A L’ARTICLE 442-11 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA Sorprèn que cap tractadista de Dret civil català, almenys dels més recents i contemporanis, no hagi...
by Joan Muntada | octubre 2, 2024 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
Què és la llegítima? La llegítima catalana és un dret de caràcter legal imperatiu de naturalesa mortis causa i contingut patrimonial a favor de determinades persones, anomenades legitimaris, en la successió del causant. La seva regulació legal s’ubica en el capítol I...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS, Immobiliari – contractes | 0 Comments
L'heretament o pacte successori d'institució d'hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l'heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21 CCCat. La...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d'elles, mitjançant la institució d'un o més hereus i la realització d'atribucions a títol particular. Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
El cohereu o l'hereu únic afavorit amb algun llegat l'adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d'hereu, encara que el causant l'hagi imposat determinadament a càrrec d'ell mateix, sens perjudici de la facultat que l'article 464-6.1 reconeix als cohereus. Antoni...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit. El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si...
by Joan Muntada | desembre 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d'acord amb la llei. En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de...
by Joan Muntada | juliol 13, 2022 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
Què és el marmessor? És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les...
by Joan Muntada | juliol 12, 2022 | Dret de Successions, FAQS | 0 Comments
Què és la quarta vidual? És el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella, que amb el béns propis, els drets econòmics que li correspongui per la liquidació del règim econòmic matrimonial i les atribucions successòries ordenades pel causant,...
by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS, Immobiliari – contractes
L’heretament o pacte successori d’institució d’hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l’heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21 CCCat.
La qualitat d’hereu conferida en heretament és inalienable i inembargable.
Laura Alascio Carrasco exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum II” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 1141: “l’heretament es caracteritza per conferir a la persona instituïda la qualitat d’hereva de l’heretant –qualitat que es projecta ja en vida del causant i, en alguns casos, és transmissible als descendents de l’hereu premort, segons preveu l’article 431-24—, la qual cosa no encaixa amb el que disposa l’art. 431-3 pel cas que l’instituït sigui un tercer. El tercer no adquireix cap dret fins la mort de l’heretant i, per tant, tampoc lo ha estat conferida la qualitat d’hereu contractual, si més no, amb el sentit que aquesta expressió té ens els heretaments on l’afavorit és un atorgant; de fet, ni tan sols té la delació fins la mort del causant.”[1]
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum II. Atelier.
by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS
En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d’elles, mitjançant la institució d’un o més hereus i la realització d’atribucions a títol particular.
Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de manera recíproca, o a favor de tercers.
Hom pot atorgar pactes successoris només amb les persones següents:
- El cònjuge o futur cònjuge.
- La persona amb qui conviu en parella estable.
- Els parents en línia directa sense limitació de grau, o en línia col·lateral dins del quart grau, en ambdós casos tant per consanguinitat com per afinitat.
- Els parents per consanguinitat en línia directa o en línia col·lateral, dins del segon grau, de l’altre cònjuge o convivent.
Els pactes successoris, perquè siguin vàlids, s’han d’atorgar en escriptura pública, que no cal que sigui de capítols matrimonials. L’escriptura de pacte successori pot contenir també estipulacions pròpies d’un protocol familiar i altres estipulacions no successòries, però no disposicions d’última voluntat.
En els pactes successoris atorgats amb caràcter preventiu o que contenen reserva per a disposar o donar, s’ha de fer constar l’hora de l’atorgament.
Els atorgants d’un pacte successori que no siguin causants de la successió futura poden delegar en poder especial la compareixença a l’acte de formalització del pacte, sempre que l’escriptura pública d’apoderament reculli el contingut complet de llur voluntat.
Josep Ferrer i Riba exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum II” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 1055: “Des del punt de vista tècnic, la delimitació de la legitimació per a atorgar pactes successoris amb criteris de família extensa en conjunció amb la llibertat per a afavorir-hi terceres persones (art. 432-3) pot propiciar usos espuris del sistema de pactes, particularment en casos en què el seu motiu impulsor sigui l’afavoriment d’un estrany i la relació entre els atorgants –que hauria de ser la relació causalment significativa en el contracte— compleixi només una funció validadora del pacte, sense que hi hagi entre ells un interès comú que hagi de ser satisfet per mitjà del contracte (cfr. EGEA, RJC, 2009, 18-19: <<per a què hi hagi un veritable conveni, les declaracions de voluntat de cadascun dels atorgants han de contribuir a configurar efectivament el concret negoci jurídic. D’aquí que tots ells hagin de tenir un interès directe en l’ordenació contractual de la successió>>).”[1]
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum II. Atelier.
by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS
El cohereu o l’hereu únic afavorit amb algun llegat l’adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d’hereu, encara que el causant l’hagi imposat determinadament a càrrec d’ell mateix, sens perjudici de la facultat que l’article 464-6.1 reconeix als cohereus.
Antoni Mirambell i Abancó exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p. 765: “Pel que fa a la presa de possessió, l’art. 427-22.4 CCCat permet que, sense consentiment de la persona gravada o, si escau, de la facultada per al lliurement, el legatari pot prendre possessió, per la seva pròpia autoritat, de la cosa o el dret llegats, si es tracta d’un prellegat. Tal com ha assenyalat algun autor, el prellegat en la seva regulació a partir de l’art. 219 CDCC no presenta cap diferència amb un llegat normal, llevat d’aquest cas de la presa de possessió per part del mateix legatari en els supòsits autoritzats per aquest precepte.”[1]
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I. Atelier.
by Joan Muntada | des. 5, 2023 | Dret de Successions, FAQS
El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari determinable per un esdeveniment futur i raonablement possible expressat pel causant. En ambdós casos s’entén que això enclou una condició suspensiva del llegat.
Antoni Mirambell i Abancó exposa en el llibre “Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I” de J. Egea Fernández, J. Ferrer Riba, (Dirs.) i L. Alascio Carrasco, (Coord.), p.751: “consisteix a considerar que el llegat és, al mateix temps, una atribució patrimonial voluntària –per causa de mort, successòria o no respecte al causant– en virtut de la qual es crea un gravamen i s’atorga un títol d’adquisició particular, és a dir, una atribució patrimonial, un títol adquisitiu i un gravamen (Adaptem, doncs, el criteri de ROCA SASTRE, Estudios de Derecho civil especial de Cataluña, 588, encara que sigui parcialment, quan es refereix a la doble naturalesa del llegat: <<carga>> i <<adquisición>>. Un criteri descriptiu diferent ha estat també seguit per altres autors, ROCA TRIAS, Com. Edersa, 1984, 8 i Institucions, III, 6a. ed., 2004, 379).”[1]
Pot ésser objecte de llegat tot allò que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i no sigui contrari a la llei.
L’objecte del llegat ha d’ésser determinat o, almenys, s’ha de poder determinar en el moment en què s’ha de complir el llegat per mitjà de fets o circumstàncies que resultin de la mateixa disposició.
Si l’objecte del llegat són coses futures que puguin arribar a existir, s’entén que són llegades per al cas que existeixin en el moment en què s’ha de complir el llegat o en el temps en el qual raonablement s’esperaven.
El causant pot encomanar a l’arbitri d’equitat d’un tercer la determinació del llegat i de la seva subsistència, sempre que el causant expressi la finalitat del llegat. Per a complir aquest encàrrec, el tercer gaudeix del termini que estableix l’article 429-13 del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. El legatari pot demanar a l’autoritat judicial que decideixi, en cas que el tercer no compleixi l’encàrrec o actuï de manera evident contra l’equitat.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
[1] Egea Fernández, J., Ferrer Riba, J., (Dirs.) i Alascio Carrasco, L. (Coord.) (2009). Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions: llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Volum I. Atelier.
