Què és la quarta vidual?

És el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella, que amb el béns propis, els drets econòmics que li correspongui per la liquidació del règim econòmic matrimonial i les atribucions successòries ordenades pel causant, que resulten insuficients per a satisfer les seves necessitats, a obtenir en la successió fins a un màxim de la quarta part de l’actiu hereditari líquid, per a atendre-les. Per a determinar les necessitats del cònjuge o del convivent es tindrà en compte el nivell de vida que gaudia durant la convivència i el patrimoni relicte, també la seva edat, l’estat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altra circumstància rellevant del beneficiari.

La quarta vidual confereix acció personal contra els hereus i prescriu al cap de tres anys de la mort del causant –testador–. Per a fer el pagament els hereus poden optar per fer-ho en diners o en béns de l’herència, d’acord amb les normes sobre el pagament de la llegítima.

El dret a reclamar la quarta vidual s’extingeix:

1. a) Per renúncia feta després de la mort del causant.
2. b) Per matrimoni o convivència marital amb una altra persona, després de la mort del causant i abans d’haver-lo exercit.
3. c) Per la mort del cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent sense haver-lo exercit.
4. d) Per suspensió o privació de la potestat del cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella supervivent, per causa que li sigui imputable, sobre els fills comuns amb el causant.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar:

 Què és la llegítima?

Com dèiem, la llegítima és un valor patrimonial a favor, primerament, dels fills, d’una quarta part de la quantitat de l’herència amb deducció dels deutes i les despeses de darrera malaltia i de l’enterrament o la incineració incrementat pel valor dels béns donats o alienats a títol gratuït en els darrers deu anys precedents a la seva mort, independentment de si existeix o no testament, regulat en els articles 451-1 i següents del CCCat. Aquesta quantia global legitimària es divideix entre els legitimaris i determina el dret econòmic de cadascun dels que en té dret, que s’anomena llegítima individual.

 El dret a llegítima neix en el moment de la mort del causant i es presumeix acceptada mentre no s’hi renuncia d’una manera expressa, pura i simple.

Són legitimaris tots els fills del causant per parts iguals i, els fills premorts, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents són representats per llurs respectius descendents per estirps. Si el causant –el difunt– no té descendents que l’hagin sobreviscut, són legitimaris els progenitors –els pares– per meitat.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar:

Es pot desheretar a un fill?

Sí es pot desheretar a un fill, el Codi civil de Catalunya permet que el causant impedeixi, sancioni, a un legitimari negant el seu dret  a la llegítima. Aquestes conductes causalitzades, que poden privar del dret a la llegítima, estan previstes en l’article 451-17 CCCat, i són:

• El qui ha estat condemnat per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i la indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el testador, la seva parella, fills o pares del testador.
• La denegació d’aliments o maltractament greu al testador o parella, fills o pares del testador en els casos en què hi ha l’obligació legal de prestar-los-en.
• La suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat
• L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.

El desheretament perquè sigui vàlid i efectiu s’ha de fer en testament, codicil o pacte successori i requereix l’expressió d’una de les causes descrites anteriorment i la designació nominal del legitimari desheretat.

El desheretament no pot ésser ni parcial ni condicional i és reversible; és a dir, la reconciliació del testador amb el legitimari que ha incorregut en causa de desheretament, sempre que sigui per actes indubtables, i el perdó concedit en escriptura pública deixen sense efecte el desheretament, tant si la reconciliació o el perdó són anteriors al desheretament com si són posteriors.

La reconciliació i el perdó són irrevocables.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Què és la declaració d’hereus?

La declaració d’hereus és un expedient notarial que, a través d’una acta de notorietat, determina qui són els hereus del causant de l’herència, davant la manca de testament ni heretament o del declarat nul o ineficaç.

Aquest expedient  es coneix com de successió legal o intestada –abintestat– perquè és la llei qui determini qui seran els hereu, determina les crides legals, i conseqüentment els hereus titulars de la delació. L’article 442-1 CCCat disposa que són cridats a heretar: en primer lloc, els fills per dret propi i llurs descendents per dret de representació, sense perjudici dels drets del cònjuge vidu o del convivent en parella estable supervivent.

Si el cònjuge vidu o el convivent estable supervivent concorre a la successió amb fills del causant o descendents d’aquests, té dret a l’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança. Si el causant mor sense fills ni altres  descendents, l’herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. Si el causant mor sense descendents ni cònjuge ni  convivent en unió estable de parella són cridats como a hereus efectius els ascendents a parts iguals.

En defecte dels anteriorment anomenats succeeixen els colaterals, és a dir, els germans, i els fills de germans –per dret de representació–. A manca d’aquests, l’herència es defereix als altres parents de grau més pròxim en línia col·lateral dins del quart grau –cosins–.Si finalment manquen les persones que hem mencionat, succeeix la Generalitat de Catalunya.

Per aquet expedient, acta, és necessari la presència de dos testimonis, han de ser idonis, majors d’edat i capaços, que coneguessin la família, no resulta impediment que els testimonis siguin familiars, però cal tenir en compte que cap d’ells poden tenir interès en la successió.

En la declaració d’hereus no es realitza el repartiment dels béns del difunt, sinó que determina qui és l’hereu o hereus d’acord amb l’ordre de prelació descrit anteriorment. Iniciada la declaració d’hereus, és necessari tancar l’acta, protocol·litzar-la i estendre la còpia autèntica, transcorregut el termini de 20 dies hàbils a comptar, generalment, des del requeriment inicial, a fi de constatar la veracitat dels fets afirmats pel promotor de l’acta i testimonis, que si s’entenen acreditats finalitza per la declaració notarial dels hereus ab intestat per notorietat amb expressió de la seva fermesa.

És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, de l’àmbit successori, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar: