Dubtes freqüents: Com puc saber si el difunt ha fet testament?

Dubtes freqüents: Com puc saber si el difunt ha fet testament?

Com puc saber si el difunt ha fet testament?

A través de la certificació d’actes d’últimes voluntats estès pel Registre General d’Actes d’Última Voluntat de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública depenent del Ministeri de Justícia del govern d’Espanya és el document que acredita si el causant ha atorgat testament o qualsevol altre acte d’última voluntat i davant de quin notari, data i lloc i la ressenya, en el seu cas, de la resolució judicial de transcendència successòria. Aquest Registre General d’Actes d’Última Voluntat va ser creat per Reial decret de 14 de novembre de 1885.

La certificació és necessària i obligatòria per a formalitzar l’acceptació i adjudicació d’herència, fins i tot, encara que els beneficiaris sàpiguen de l’últim testament, per manifestació del testador, i en posseeixin una còpia.

Per poder obtenir aquesta certificació és necessària la petició per qualsevol persona transcorreguts 15 dies hàbils des de la seva defunció. Es pot sol·licitar telemàticament –per internet–, presencialment al Registre General d’Actes d’Última Voluntat – a Madrid –, davant de les gerències del Ministeri de Justícia o per correu postal acreditant simultàniament el pagament de la taxa corresponent.

D’existir reclamació sobre algun error en la certificació l’interessat retornarà aquesta a la Direcció General a fi que procedeixi, si l’estima procedent, a la seva rectificació. La Direcció General si és necessari oficiarà al Degà del Col·legi Notarial sobre l’acte d’última voluntat afirmat en la reclamació i que no en tingui constància, a fi de contestar oportunament la reclamació promoguda i poder estendre nova certificació, en el seu cas, de rectificació.

És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, de l’àmbit successori, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

 

 

 

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Com es poden repartir els béns en el testament? 

Dubtes freqüents: Hi ha un sol tipus de testament?

Dubtes freqüents: Hi ha un sol tipus de testament?

Hi ha un sol tipus de testament?

Els tipus de testaments que es poden atorgar  segons el del dret català es redueixen a dos: el notarial, en les modalitats de testament obert i testament tancat, i l’hològraf. Continua vigent la prohibició dels testaments atorgats exclusivament davant de testimonis, sens perjudici dels casos en què se’ls pugui reconèixer validesa d’acord amb les normes del dret internacional privat.

1. El testament l’hològraf

És escrit a mà pel mateix testador i necessàriament hi ha de  constar el lloc i la data de l’atorgament escrit i signat de manera autògrafa –a mà– pel testador, si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, les ha de salvar amb la seva signatura. I perquè sigui vàlid s’ha de presentar davant el jutge o el funcionari competent en el termini de quatre anys des de la mort del testador a fi que sigui adverat i se n’ordeni la protocol·lització.

L’article 421-17 CCCat afegeix que només podran atorgar testament hològraf les persones majors d’edat i els menors emancipats.

2. El testament notarial obert.

Es pot atorgar a partir dels 14 anys i es realitza en un sol acte, el testador expressa la seva voluntat al notari de paraula o per escrit, i el mateix notari redacta el testament d’acord amb la voluntat del testador expressant-hi el lloc, la data i l’hora de l’atorgament. Un cop redactat, el testament és llegit al testador o pel testador i, tot seguit, és signat per ell, o per dos testimonis si declara que no sap o no pot signar, i autoritzat d’acord amb la legislació notarial. Aquest tipus de testament no necessitarà de cap tràmit posterior per a la seva validesa, l’Estat és propietari del document original signat, que el notari n’és custodi.

El testador té dret a l’obtenció de còpia autèntica del testament obert.

3. El testament notarial tancat.

Es pot fer a partir dels 14 anys, és escrit pel testador, en forma autògrafa –a mà– o per altres mitjans tècnics, o per una altra persona per encàrrec seu, amb l’expressió del lloc i la data. Si l’escriu una altra persona a prec del testador, s’ha de fer constar aquesta circumstància i s’ha d’identificar a aquesta persona, que ha de signar amb el testador al final del testament.   El testador ha de signar en tots els fulls i al final del testament, després d’haver salvat les paraules esmenades, ratllades, afegides o entre línies. Si el testament s’ha redactat en suport electrònic, s’ha de signar amb una signatura electrònica reconeguda.  Si el testador no sap o no pot signar, ho pot fer per encàrrec seu una altra persona, que ha de signar al final del testament i en tots els fulls, després d’haver fet constar la seva identitat i la causa de la impossibilitat que signi el testador. El document que conté el testament s’ha d’introduir en una coberta tancada de manera que no en pugui ésser extret sense esquinçar-la. No poden atorgar testament tancat ni els cecs ni els qui no saben o no poden llegir.

Per a l’autorització del testament tancat, el testador ha de presentar el sobre clos que el conté a un notari hàbil per a actuar al lloc de l’atorgament i li ha de manifestar que el sobre que li lliura conté el testament. El notari ha d’estendre sobre la mateixa coberta del testament una diligència breu, en la qual ha de fer constar el nom del testador, i que aquest ha estat escrit i signat pel propi testador, en forma autògrafa –a mà– per altres mitjans tècnics, o, per encàrrec seu, per una tercera persona, la identitat de la qual no cal fer constar.  El notari, després d’estendre la diligència, sense interrupció, ha de protocol·litzar el sobre clos, que s’ha d’incorporar a l’acta, d’acord amb el que estableix la legislació notarial i amb la indicació de l’hora de l’atorgament.  Si el testador declara que no sap o no pot signar, han de signar l’acta i la coberta dos testimonis.

Un cop acreditada la mort del testador, el notari que té el testament tancat, a instància de part interessada, ha d’obrir el sobre que el conté davant de dos testimonis idonis, l’ha de protocol·litzar i ha d’autoritzar amb aquesta finalitat una nova acta.

 

És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, de l’àmbit successori, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

 

 

 

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: És recomanable fer testament?

 

El programa Ens Patina L’Embrague, ens fa una entrevista on resolem preguntes d’àmbit successori i hereditari

El programa Ens Patina L’Embrague, ens fa una entrevista on resolem preguntes d’àmbit successori i hereditari

Aquí teniu el link per escoltar l’entrevista de ràdio amb col·laboració amb la Fundació Privada Drissa, que ens van fer des de el programa Ens Patina L’Embrague, on resolem preguntes d’àmbit successori i hereditari com: és necessari fer testament? què passa sinó el tenim fet? què és la llegítima? Què és l’impost de successions? I ens quins casos es paga?

El podeu escoltar: Ens Patina L’Embrague entrevista al Sr. Joan Muntada, Advocat. 

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.

 

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Testament

Qüestions transitòries, processals i internacionals del derogat article 28 de la Llei Hipotecària

Qüestions transitòries, processals i internacionals del derogat article 28 de la Llei Hipotecària

La Revista Jurídica del Col·legi Notarial de Madrid El Notario del Siglo XXI ha publicat el meu article de doctrina jurídica sobre les herències i el Registre de la Propietat. El tens disponible al web: “Cuestiones transitorias, procesales e internacionales del derogado artículo 28 de la Ley Hipotecaria“. 
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.
Notes sobre la protecció registral del dret de crèdit legitimari del Dret civil català: de l’anotació preventiva de demanda

Notes sobre la protecció registral del dret de crèdit legitimari del Dret civil català: de l’anotació preventiva de demanda

La Revista Jurídica Sepín Editorial Jurídica ha publicat el meu article per al seu número del mes de maig 2021, monogràfic dedicat a la protecció registral del dret de crèdit legitimari del Dret civil català: de l’anotació preventiva de demanda. Té rellevància en l’herència, especialment, en la llegítima i de la seva reclamació contra l’hereu amb independència de la existència de testament.

L’article analitza l’actual normativa, les seves deficiències i imprevisions, especialment, del mecanisme de la conversió de les mesures cautelars a executives en el procediment civil, i tracta d’aportar solució a la problemàtica que s’exposa que es concreta una proposta normativa de millora. El tens disponible al web: Notes sobre la protecció registral del dret de crèdit legitimari del Dret civil català: de l’anotació preventiva de demanda.

Per a llegir l’article complet fes clic aquí

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.

 

 

Protecció judicial i registral de la llegítima catalana segons la Direcció General dels Registres i del Notariat

Protecció judicial i registral de la llegítima catalana segons la Direcció General dels Registres i del Notariat

La resolució de 24 de gener de 2020 de la Direcció General dels Registres i del Notariat (actualment anomenada Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública) resol sobre la protecció registral del dret de crèdit legitimari de Catalunya, en concret, sobre la prioritat registral de l’embargament executiu quan existeix la mesura cautelar judicial d’anotació preventiva de demanda.

La direcció lletrada del recurs que exposem ha estat assumida per l’advocat Joan Muntada Artiles, del nostre despatx Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

Es tracta d’una resolució pionera, per quan no existia pronunciament registral de la Direcció General en la matèria plantejada, en termes de la prioritat registral de la mesura d’execució, d’embargament, vigent la mesura cautelar d’anotació de demanda, tot i que almenys fa 60 anys que aquesta mesura cautelar forma part de l’ordenament jurídic català.

La configuració actual del dret a la llegítima catalana és la d’un dret de crèdit pur, el pagament del qual es pot realitzar amb diners hereditaris o extrahereditaris, o amb béns hereditaris.

La resolució de la Direcció General té l’encert de vigoritzar a l’embargament la prioritat registral de la mesura d’anotació de la demanda adoptada judicialment i anotada en el Registre de la Propietat, conferint a l’anotació d’embargament executiu la prioritat pròpia de l’anotació de la demanda, adoptada com a mesura cautelar judicial, i que la qualificació registral recorreguda del Registre de la Propietat núm. 3 de Girona denegava. Igualment la resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat assumeix que la mesura cautelar d’anotació de demanda quan protegeix el dret creditici legitimari, “considerant que es tracta d’una mesura encaixable en l’apartat 10 de l’article 42 de la Llei hipotecària”, el qual conisdera legitimada per a sol·licitar l’anotació la persona que “en qualsevol altre cas tingués dret a exigir anotació preventiva conforme a allò disposat  en aquesta o en una altra llei”, és a dir, es tracta d’una anotació no prevista en cap dels números 1 a 9 del mateix article, que són els que contemplen les anotacions més típiques  i de regulació més acabada; en aquest cas, la llei especial que, per remissió de l’esmentat número 10, permet l’anotació és la Llei 10/2008, de 10 de juliol, que aprova el libre quart del Codo civil català, relatiu a les successions, que la contempla en el seu article 451-15.2.

És, de fet, com dèiem, la primera resolució de la Direcció General que decideix sobre la mesura d’anotació de la demanda del dret de crèdit de la llegítima catalana. Fins ara, les resolucions catalanes de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques no ho havien resolt perquè en les mesures judicials d’execució infringien el principi de legitimació registral, i la Direcció General dels Registres i del Notariat, únicament l’havia tractat de forma incidental per relació a altres temes plantejats que havia de resoldre. I en cap cas dites resolucions articulaven el canvi de fase judicial de la mesura cautelar a l’executiva i ni es pronunciaven sobre la prioritat registral.

La mesura cautelar d’anotació preventiva de demanda de protecció de la llegítima catalana, té decennis d’existència. La llegítima catalana és una institució del dret successori que ha evolucionat, canviat, influït pel criteri social del moment, conformat per múltiples factors, com s’exposava en el recurs governatiu interposat i que recull la resolució.

Potser, el que caldrà, més enllà de destacar la imprevisió normativa en la matèria, en especial de la Llei hipotecària, serà regular la figura de la conversió de les mesures cautelars en termes més amplis, i, en concret, de l’anotació de demanda quan protegeixen un dret de crèdit o les anotacions registrals d’afecció – les que garanteixen un dret de crèdit tributari o urbanístic, per exemple –  a mesures d’execució. Les afeccions fiscals, les afeccions urbanístiques i  les anotacions de demanda que protegeixen drets de crèdit haurien de tenir una cobertura prevista normativament per al supòsit d’impagament del crèdit garantit, de manera que la llei garantís:

  1. o bé que  es convertís l’afecció o anotació, automàticament, ex lege, en anotació d’embargament executiu;
  2. o bé que hi hagués una regla general expressa de comunicació de la prioritat registral de la mesura cautelar judicial, d’origen, a la mesura executiva.”

D’una atenta lectura de la resolució es conclou que la prioritat registral també es produeix en els embargaments derivats de crèdits protegits per les afeccions registrals anotades, com les abans expressades, si l’embargament executiu es produeix vigent l’afecció cautelar i consta la seva anotació registral.

Qui ha redactat el recurs que resol la resolució que adjunto ha estat l’advocat que subscriu la present nota que assumeix la direcció lletrada de l’assumpte litigiós. La resolució afavoreix als interessos de la recurrent -tot i no acordar la conversió- en conferir la prioritat registral a la mesura d’execució, l’embargament, de la pròpia mesura cautelar – de l’anotació de la demanda-, que era l’objecte principal del recurs governatiu. Així, preteníem una resolució definitiva per integració de normes, de les registrals processals civils subordinades a les processals civils, de la Llei d’Enjudiciament Civil.

En qualsevol cas, entenem que els recursos són una via adequada per posar en evidència els buits normatius, en ocasió del cas concret que necessàriament ha de ser resolt.

Aquesta imprevisió normativa registral, per si mateixa, no necessita d’una reforma completa de la Llei hipotecària, però si l’abrogació d’una regla bàsica registral, atès que no es pot mantenir actualment amb solvència i amb caràcter universal que tota conversió de mesures cautelars registrals ha de determinar indefectiblement un assentament definitiu d’inscripció o o com alternativa o complement normatiu a la conversió, s’haurà de regular quan i com esdevé o s’estructura la transferència o manteniment de la prioritat registral del dret objecte de la garantia cautelar a la fase executiva mantenint la prioritat registral pròpia de l’anotació de la mesura cautelar. No existeix actualment norma al respecte i el fenomen explicitat ha de tenir solució i dicció normativa.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.