Dubtes freqüents: Què és la llegítima?
Què és la llegítima?
La llegítima catalana és un dret de caràcter legal imperatiu de naturalesa mortis causa i contingut patrimonial a favor de determinades persones, anomenades legitimaris, en la successió del causant.
La seva regulació legal s’ubica en el capítol I La llegítima del Títol V Altres atribucions successòries determinades per la llei de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (art. 451-1 a 451-27).
El dret a la llegítima neix a la mort del causant i fins a l’existència d’aquest esdeveniment, la mort, és inembargable per deutes dels presumptes legitimaris.
La configuració actual de la llegítima catalana és de naturalesa creditícia de responsabilitat de l’hereu-va.
La quantia de la llegítima ve determinada en l’article 451-5 del CCC, que disposa:
“Quantia i còmput de la llegítima
La quantia de la llegítima és la quarta part de la quantitat base que resulta d’aplicar les regles següents:
a) Es parteix del valor que els béns de l’herència tenen en el moment de la mort del causant, amb deducció dels deutes i les despeses de la darrera malaltia i de l’enterrament o la incineració.
b) Al valor líquid que resulta d’aplicar la regla de la lletra a, s’hi ha d’afegir el dels béns donats o alienats per un altre títol gratuït pel causant en els deu anys precedents a la seva mort, excloses les liberalitats d’ús. El valor dels béns que han estat objecte de donacions imputables a la llegítima s’ha de computar, en tot cas, amb independència de la data de la donació.
c) El valor dels béns objecte de les donacions o d’altres actes dispositius computables és el que tenien en el moment de morir el causant, amb la deducció de les despeses útils sobre els béns donats costejades pel donatari i de l’import de les despeses extraordinàries de conservació o reparació, no causades per culpa seva, que ell hagi sufragat. En canvi, s’ha d’afegir al valor d’aquests béns l’estimació dels deterioraments originats per culpa del donatari que en puguin haver minvat el valor.
d) Si el donatari ha alienat els béns donats o si els béns s’han perdut per culpa del donatari, s’afegeix, al valor líquid que resulta d’aplicar la regla de la lletra a, el valor que tenien els béns en el moment de l’alienació o destrucció.”
El dret a la llegítima pot existir i tot i no haver béns o drets a heretar o fins i tot en herències deficitàries. La regla de càlcul no únicament atén al cabal hereditari.
Són legitimaris els fills del causant per parts iguals, s’admet el dret de representació, per als supòsits de premoriència, desheretament just, els declarats indignes i absents, a excepció de renúncia a la llegítima efectuada després de la mort del causant.
A manca de descendents supervivents al causant resulten legitimaris els progenitors del causant. El cònjuge o convivent en parella estable no és legitimari.
L’atribució de la llegítima pot atribuir-se a títol d’institució hereditària, llegat, atribució particular o donació, o de qualsevol altre forma (art. 451-1 CCC). A manca de satisfacció o front la insuficiència la llei catalana preveu com a accions possibles: la de reclamació de llegítima, la de reclamació del suplement de llegítima, que prescriuen als 10 anys a comptar des de la mort del causant i, en el seu cas, i sotmès al termini de quatre anys de caducitat l’acció front al desheretament injust i l’acció d’inoficiositat legitimària.
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.
També et pot interessar: