Dubtes freqüents: Què és la llegítima?

Dubtes freqüents: Què és la llegítima?

 Què és la llegítima?

La llegítima catalana és un dret de caràcter legal imperatiu de naturalesa mortis causa i contingut patrimonial a favor de determinades persones, anomenades legitimaris, en la successió del causant.

La seva regulació legal s’ubica en el capítol I La llegítima del Títol V Altres atribucions successòries determinades per la llei de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (art. 451-1 a 451-27).

El dret a la llegítima neix a la mort del causant i fins a l’existència d’aquest esdeveniment, la mort, és inembargable per deutes dels presumptes legitimaris.

La configuració actual de la llegítima catalana és de naturalesa creditícia de responsabilitat de l’hereu-va.

La quantia de la llegítima ve determinada en l’article 451-5 del CCC, que disposa:

“Quantia i còmput de la llegítima

La quantia de la llegítima és la quarta part de la quantitat base que resulta d’aplicar les regles següents:
a) Es parteix del valor que els béns de l’herència tenen en el moment de la mort del causant, amb deducció dels deutes i les despeses de la darrera malaltia i de l’enterrament o la incineració.
b) Al valor líquid que resulta d’aplicar la regla de la lletra a, s’hi ha d’afegir el dels béns donats o alienats per un altre títol gratuït pel causant en els deu anys precedents a la seva mort, excloses les liberalitats d’ús. El valor dels béns que han estat objecte de donacions imputables a la llegítima s’ha de computar, en tot cas, amb independència de la data de la donació.
c) El valor dels béns objecte de les donacions o d’altres actes dispositius computables és el que tenien en el moment de morir el causant, amb la deducció de les despeses útils sobre els béns donats costejades pel donatari i de l’import de les despeses extraordinàries de conservació o reparació, no causades per culpa seva, que ell hagi sufragat. En canvi, s’ha d’afegir al valor d’aquests béns l’estimació dels deterioraments originats per culpa del donatari que en puguin haver minvat el valor.
d) Si el donatari ha alienat els béns donats o si els béns s’han perdut per culpa del donatari, s’afegeix, al valor líquid que resulta d’aplicar la regla de la lletra a, el valor que tenien els béns en el moment de l’alienació o destrucció.”

El dret a la llegítima pot existir i tot i no haver béns o drets a heretar o fins i tot en herències deficitàries. La regla de càlcul no únicament atén al cabal hereditari.

Són legitimaris els fills del causant per parts iguals, s’admet el dret de representació, per als supòsits de premoriència, desheretament just, els declarats indignes i absents, a excepció de renúncia a la llegítima efectuada després de la mort del causant.

A  manca de descendents supervivents al causant resulten legitimaris els progenitors del causant. El cònjuge o convivent en parella estable no és legitimari.

L’atribució de la llegítima pot atribuir-se a títol d’institució hereditària, llegat, atribució particular o donació, o de qualsevol altre forma (art. 451-1 CCC). A manca de satisfacció o front la insuficiència la llei catalana preveu com a accions possibles: la de reclamació de llegítima, la de reclamació del suplement de llegítima, que prescriuen als 10 anys a comptar des de la mort del causant i, en el seu cas, i sotmès al termini de quatre anys de caducitat l’acció front al desheretament injust i l’acció d’inoficiositat legitimària.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Què és la llegítima?

 Què és la llegítima? La llegítima catalana és un dret de caràcter legal imperatiu de naturalesa mortis causa i contingut patrimonial a favor de determinades persones, anomenades legitimaris, en la successió del causant. La seva regulació legal s’ubica en el capítol I...

Heretament

L'heretament o pacte successori d'institució d'hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l'heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21 CCCat. La...

Els pactes successoris

En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d'elles, mitjançant la institució d'un o més hereus i la realització d'atribucions a títol particular. Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de...

El prellegat

El cohereu o l'hereu únic afavorit amb algun llegat l'adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d'hereu, encara que el causant l'hagi imposat determinadament a càrrec d'ell mateix, sens perjudici de la facultat que l'article 464-6.1 reconeix als cohereus. Antoni...

Els llegats

El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari...

Institució d’hereu o legatari de confiança

El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit. El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si...

El testament

La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d'acord amb la llei. En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de...

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Què és el marmessor? És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les...

Dubtes freqüents: Què és la quarta vidual?

Què és la quarta vidual? És el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella, que amb el béns propis, els drets econòmics que li correspongui per la liquidació del règim econòmic matrimonial i les atribucions successòries ordenades pel causant,...

Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?

Es pot desheretar a un fill? Sí es pot desheretar a un fill, el Codi civil de Catalunya permet que el causant impedeixi, sancioni, a un legitimari negant el seu dret  a la llegítima. Aquestes conductes causalitzades, que poden privar del dret a la llegítima, estan...
Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Què és el marmessor?

És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les mesures necessàries perquè els béns de l’herència es conservin fins al seu repartiment d’acord amb el que ordeni el causant o s’infereixi del testament. Segons quines siguin les facultats conferides al marmessor, distingim els marmessors universals i els marmessors particulars.

El càrrec de marmessor és voluntari, renunciable– al·legant justa causa –, personalíssim, retribuït i temporal. És necessari que la persona designada accepti o rebutgi aquest càrrec. En el dret català l’encàrrec de marmessor en principi és retribuït i aquesta retribució tindrà la consideració de càrrega hereditària.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Què és la quarta vidual?

Dubtes freqüents: Què és la quarta vidual?

Què és la quarta vidual?

És el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella, que amb el béns propis, els drets econòmics que li correspongui per la liquidació del règim econòmic matrimonial i les atribucions successòries ordenades pel causant, que resulten insuficients per a satisfer les seves necessitats, a obtenir en la successió fins a un màxim de la quarta part de l’actiu hereditari líquid, per a atendre-les. Per a determinar les necessitats del cònjuge o del convivent es tindrà en compte el nivell de vida que gaudia durant la convivència i el patrimoni relicte, també la seva edat, l’estat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altra circumstància rellevant del beneficiari.

 

La quarta vidual confereix acció personal contra els hereus i prescriu al cap de tres anys de la mort del causant –testador–. Per a fer el pagament els hereus poden optar per fer-ho en diners o en béns de l’herència, d’acord amb les normes sobre el pagament de la llegítima.

 

El dret a reclamar la quarta vidual s’extingeix:

  1. a) Per renúncia feta després de la mort del causant.
  2. b) Per matrimoni o convivència marital amb una altra persona, després de la mort del causant i abans d’haver-lo exercit.
  3. c) Per la mort del cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent sense haver-lo exercit.
  4. d) Per suspensió o privació de la potestat del cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella supervivent, per causa que li sigui imputable, sobre els fills comuns amb el causant.

 

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

 

 

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Què és la llegítima?

 Què és la llegítima? La llegítima catalana és un dret de caràcter legal imperatiu de naturalesa mortis causa i contingut patrimonial a favor de determinades persones, anomenades legitimaris, en la successió del causant. La seva regulació legal s’ubica en el capítol I...

Heretament

L'heretament o pacte successori d'institució d'hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l'heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21 CCCat. La...

Els pactes successoris

En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d'elles, mitjançant la institució d'un o més hereus i la realització d'atribucions a títol particular. Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de...

El prellegat

El cohereu o l'hereu únic afavorit amb algun llegat l'adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d'hereu, encara que el causant l'hagi imposat determinadament a càrrec d'ell mateix, sens perjudici de la facultat que l'article 464-6.1 reconeix als cohereus. Antoni...

Els llegats

El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari...

Institució d’hereu o legatari de confiança

El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit. El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si...

El testament

La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d'acord amb la llei. En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de...

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Què és el marmessor? És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les...

Dubtes freqüents: Què és la quarta vidual?

Què és la quarta vidual? És el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella, que amb el béns propis, els drets econòmics que li correspongui per la liquidació del règim econòmic matrimonial i les atribucions successòries ordenades pel causant,...

Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?

Es pot desheretar a un fill? Sí es pot desheretar a un fill, el Codi civil de Catalunya permet que el causant impedeixi, sancioni, a un legitimari negant el seu dret  a la llegítima. Aquestes conductes causalitzades, que poden privar del dret a la llegítima, estan...
Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?

Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?

Es pot desheretar a un fill?

Sí es pot desheretar a un fill, el Codi civil de Catalunya permet que el causant impedeixi, sancioni, a un legitimari negant el seu dret  a la llegítima. Aquestes conductes causalitzades, que poden privar del dret a la llegítima, estan previstes en l’article 451-17 CCCat, i són:

  • El qui ha estat condemnat per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i la indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el testador, la seva parella, fills o pares del testador.
  • La denegació d’aliments o maltractament greu al testador o parella, fills o pares del testador en els casos en què hi ha l’obligació legal de prestar-los-en.
  • La suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat
  • L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.

El desheretament perquè sigui vàlid i efectiu s’ha de fer en testament, codicil o pacte successori i requereix l’expressió d’una de les causes descrites anteriorment i la designació nominal del legitimari desheretat.

El desheretament no pot ésser ni parcial ni condicional i és reversible; és a dir, la reconciliació del testador amb el legitimari que ha incorregut en causa de desheretament, sempre que sigui per actes indubtables, i el perdó concedit en escriptura pública deixen sense efecte el desheretament, tant si la reconciliació o el perdó són anteriors al desheretament com si són posteriors.

La reconciliació i el perdó són irrevocables.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar:

 

Dubtes freqüents: Què és la llegítima?

 Què és la llegítima? La llegítima catalana és un dret de caràcter legal imperatiu de naturalesa mortis causa i contingut patrimonial a favor de determinades persones, anomenades legitimaris, en la successió del causant. La seva regulació legal s’ubica en el capítol I...

Heretament

L'heretament o pacte successori d'institució d'hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l'heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21 CCCat. La...

Els pactes successoris

En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d'elles, mitjançant la institució d'un o més hereus i la realització d'atribucions a títol particular. Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de...

El prellegat

El cohereu o l'hereu únic afavorit amb algun llegat l'adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d'hereu, encara que el causant l'hagi imposat determinadament a càrrec d'ell mateix, sens perjudici de la facultat que l'article 464-6.1 reconeix als cohereus. Antoni...

Els llegats

El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari...

Institució d’hereu o legatari de confiança

El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit. El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si...

El testament

La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d'acord amb la llei. En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de...

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Què és el marmessor? És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les...

Dubtes freqüents: Què és la quarta vidual?

Què és la quarta vidual? És el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella, que amb el béns propis, els drets econòmics que li correspongui per la liquidació del règim econòmic matrimonial i les atribucions successòries ordenades pel causant,...

Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?

Es pot desheretar a un fill? Sí es pot desheretar a un fill, el Codi civil de Catalunya permet que el causant impedeixi, sancioni, a un legitimari negant el seu dret  a la llegítima. Aquestes conductes causalitzades, que poden privar del dret a la llegítima, estan...
Dubtes freqüents: Què és la declaració d’hereus?

Dubtes freqüents: Què és la declaració d’hereus?

Dubtes freqüents: Què és la declaració d’hereus?

La declaració d’hereus és un expedient notarial que, a través d’una acta de notorietat, determina qui són els hereus del causant de l’herència, davant la manca de testament ni heretament o del declarat nul o ineficaç.

Aquest expedient  es coneix com de successió legal o intestada –abintestat– perquè és la llei qui determini qui seran els hereu, determina les crides legals, i conseqüentment els hereus titulars de la delació. L’article 442-1 CCCat disposa que són cridats a heretar: en primer lloc, els fills per dret propi i llurs descendents per dret de representació, sense perjudici dels drets del cònjuge vidu o del convivent en parella estable supervivent.

Si el cònjuge vidu o el convivent estable supervivent concorre a la successió amb fills del causant o descendents d’aquests, té dret a l’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança. Si el causant mor sense fills ni altres  descendents, l’herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. Si el causant mor sense descendents ni cònjuge ni  convivent en unió estable de parella són cridats como a hereus efectius els ascendents a parts iguals.

En defecte dels anteriorment anomenats succeeixen els colaterals, és a dir, els germans, i els fills de germans –per dret de representació–. A manca d’aquests, l’herència es defereix als altres parents de grau més pròxim en línia col·lateral dins del quart grau –cosins–.Si finalment manquen les persones que hem mencionat, succeeix la Generalitat de Catalunya.

Per aquet expedient, acta, és necessari la presència de dos testimonis, han de ser idonis, majors d’edat i capaços, que coneguessin la família, no resulta impediment que els testimonis siguin familiars, però cal tenir en compte que cap d’ells poden tenir interès en la successió.

En la declaració d’hereus no es realitza el repartiment dels béns del difunt, sinó que determina qui és l’hereu o hereus d’acord amb l’ordre de prelació descrit anteriorment. Iniciada la declaració d’hereus, és necessari tancar l’acta, protocol·litzar-la i estendre la còpia autèntica, transcorregut el termini de 20 dies hàbils a comptar, generalment, des del requeriment inicial, a fi de constatar la veracitat dels fets afirmats pel promotor de l’acta i testimonis, que si s’entenen acreditats finalitza per la declaració notarial dels hereus ab intestat per notorietat amb expressió de la seva fermesa.

És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, de l’àmbit successori, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

 

 

També et pot interessar:

 

Dubtes freqüents: Què és la llegítima?

 Què és la llegítima? La llegítima catalana és un dret de caràcter legal imperatiu de naturalesa mortis causa i contingut patrimonial a favor de determinades persones, anomenades legitimaris, en la successió del causant. La seva regulació legal s’ubica en el capítol I...

Heretament

L'heretament o pacte successori d'institució d'hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l'heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21 CCCat. La...

Els pactes successoris

En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d'elles, mitjançant la institució d'un o més hereus i la realització d'atribucions a títol particular. Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de...

El prellegat

El cohereu o l'hereu únic afavorit amb algun llegat l'adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d'hereu, encara que el causant l'hagi imposat determinadament a càrrec d'ell mateix, sens perjudici de la facultat que l'article 464-6.1 reconeix als cohereus. Antoni...

Els llegats

El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari...

Institució d’hereu o legatari de confiança

El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit. El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si...

El testament

La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d'acord amb la llei. En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de...

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Què és el marmessor? És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les...

Dubtes freqüents: Què és la quarta vidual?

Què és la quarta vidual? És el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella, que amb el béns propis, els drets econòmics que li correspongui per la liquidació del règim econòmic matrimonial i les atribucions successòries ordenades pel causant,...

Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?

Es pot desheretar a un fill? Sí es pot desheretar a un fill, el Codi civil de Catalunya permet que el causant impedeixi, sancioni, a un legitimari negant el seu dret  a la llegítima. Aquestes conductes causalitzades, que poden privar del dret a la llegítima, estan...