Dubtes freqüents: Què és la llegítima?

Dubtes freqüents: Què és la llegítima?

 Què és la llegítima?

La llegítima catalana és un dret de caràcter legal imperatiu de naturalesa mortis causa i contingut patrimonial a favor de determinades persones, anomenades legitimaris, en la successió del causant.

La seva regulació legal s’ubica en el capítol I La llegítima del Títol V Altres atribucions successòries determinades per la llei de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (art. 451-1 a 451-27).

El dret a la llegítima neix a la mort del causant i fins a l’existència d’aquest esdeveniment, la mort, és inembargable per deutes dels presumptes legitimaris.

La configuració actual de la llegítima catalana és de naturalesa creditícia de responsabilitat de l’hereu-va.

La quantia de la llegítima ve determinada en l’article 451-5 del CCC, que disposa:

“Quantia i còmput de la llegítima

La quantia de la llegítima és la quarta part de la quantitat base que resulta d’aplicar les regles següents:
a) Es parteix del valor que els béns de l’herència tenen en el moment de la mort del causant, amb deducció dels deutes i les despeses de la darrera malaltia i de l’enterrament o la incineració.
b) Al valor líquid que resulta d’aplicar la regla de la lletra a, s’hi ha d’afegir el dels béns donats o alienats per un altre títol gratuït pel causant en els deu anys precedents a la seva mort, excloses les liberalitats d’ús. El valor dels béns que han estat objecte de donacions imputables a la llegítima s’ha de computar, en tot cas, amb independència de la data de la donació.
c) El valor dels béns objecte de les donacions o d’altres actes dispositius computables és el que tenien en el moment de morir el causant, amb la deducció de les despeses útils sobre els béns donats costejades pel donatari i de l’import de les despeses extraordinàries de conservació o reparació, no causades per culpa seva, que ell hagi sufragat. En canvi, s’ha d’afegir al valor d’aquests béns l’estimació dels deterioraments originats per culpa del donatari que en puguin haver minvat el valor.
d) Si el donatari ha alienat els béns donats o si els béns s’han perdut per culpa del donatari, s’afegeix, al valor líquid que resulta d’aplicar la regla de la lletra a, el valor que tenien els béns en el moment de l’alienació o destrucció.”

El dret a la llegítima pot existir i tot i no haver béns o drets a heretar o fins i tot en herències deficitàries. La regla de càlcul no únicament atén al cabal hereditari.

Són legitimaris els fills del causant per parts iguals, s’admet el dret de representació, per als supòsits de premoriència, desheretament just, els declarats indignes i absents, a excepció de renúncia a la llegítima efectuada després de la mort del causant.

A  manca de descendents supervivents al causant resulten legitimaris els progenitors del causant. El cònjuge o convivent en parella estable no és legitimari.

L’atribució de la llegítima pot atribuir-se a títol d’institució hereditària, llegat, atribució particular o donació, o de qualsevol altre forma (art. 451-1 CCC). A manca de satisfacció o front la insuficiència la llei catalana preveu com a accions possibles: la de reclamació de llegítima, la de reclamació del suplement de llegítima, que prescriuen als 10 anys a comptar des de la mort del causant i, en el seu cas, i sotmès al termini de quatre anys de caducitat l’acció front al desheretament injust i l’acció d’inoficiositat legitimària.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar:

La interpel·lació a l’hereu és per acceptar o repudiar l’herència, no per a la partició i adjudicació de béns, o per a la seva addició

  La recent resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de 30 de juny de 2022 té la utilitat de fer-nos recordatori d’un aspecte que és bàsic en el dret de successions, espanyol i català: que el requeriment notarial en virtut del qual un...

Els “altres” parents col·laterals amb dret a la successió intestada, relacionats genèricament (sense especificar) a l’article 442-11 del Codi civil de Catalunya

ELS “ALTRES” PARENTS COL·LATERALS AMB DRET A LA SUCCESSIÓ INTESTADA, RELACIONATS GENÈRICAMENT (SENSE ESPECIFICAR)  A L’ARTICLE 442-11 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA   Sorprèn que cap tractadista de Dret civil català, almenys dels més recents i contemporanis, no hagi...

Dubtes freqüents: Què és la llegítima?

 Què és la llegítima? La llegítima catalana és un dret de caràcter legal imperatiu de naturalesa mortis causa i contingut patrimonial a favor de determinades persones, anomenades legitimaris, en la successió del causant. La seva regulació legal s’ubica en el capítol I...

Heretament

L'heretament o pacte successori d'institució d'hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l'heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21 CCCat. La...

Els pactes successoris

En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d'elles, mitjançant la institució d'un o més hereus i la realització d'atribucions a títol particular. Poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de...

El prellegat

El cohereu o l'hereu únic afavorit amb algun llegat l'adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d'hereu, encara que el causant l'hagi imposat determinadament a càrrec d'ell mateix, sens perjudici de la facultat que l'article 464-6.1 reconeix als cohereus. Antoni...

Els llegats

El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària. És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari...

Institució d’hereu o legatari de confiança

El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit. El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si...

El testament

La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d'acord amb la llei. En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de...

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Què és el marmessor? És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les...
Catalunya farà més fàcil desheretar fills i nets?

Catalunya farà més fàcil desheretar fills i nets?

Catalunya farà més fàcil desheretar fills i nets? L’avantprojecte de llei d’actualització, incorporació i modificació de determinats articles del Codi civil de Catalunya, que està tramitant el Departament de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya, actualment en fase de sol·licitud de dictàmens, pretén modificar la regulació de la llegítima i de l’acceptació de l’herència.

Pel que fa a la regulació de la llegítima, consideren convenient prosseguir amb la tendència legislativa de reduir progressivament el seu abast, així com també la de reforçar la posició de la persona hereva davant la de la legitimària.

Pel que fa a la regulació del desheretament, pretén introduir dues novetats. D’una banda, es precisa que el “maltractament greu” que el justifica inclogui el maltractament de caràcter psicològic. D’altra banda, pel que fa a la possibilitat d’impugnació del desheretament per la persona legitimària, s’inverteix la càrrega de la prova en el cas que la causa sigui l’absència de relació familiar entre la persona causant i la legitimària. D’aprovar-se la Llei, li correspondrà a la persona legitimària provar la inexistència de la causa manifestada pel testador, atès que a la pràctica s’ha posat de manifest la dificultat de l’hereu o hereva en demostrar l’absència de relació familiar exclusivament imputable a la persona legitimària que justifica el desheretament.

De reeixir l’avantprojecte del Departament de Justícia, el projecte del govern de la Generalitat serà presentat al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació.

És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, àmbit en la que el nostre despatx és una referència en l’àmbit de l’assessorament extrajudicial i en la defensa dels interessos davant dels Tribunals.  Contacti amb nosaltres Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?

 

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Dubtes freqüents: Què és el marmessor?

Què és el marmessor?

És aquella o aquelles persones nomenades pel testador en escriptura pública, i que reben l’encàrrec d’executar o fer executar en interès aliè la seva darrera voluntat, com tenir cura del compliment de les disposicions testamentàries i prendre les mesures necessàries perquè els béns de l’herència es conservin fins al seu repartiment d’acord amb el que ordeni el causant o s’infereixi del testament. Segons quines siguin les facultats conferides al marmessor, distingim els marmessors universals i els marmessors particulars.

El càrrec de marmessor és voluntari, renunciable– al·legant justa causa –, personalíssim, retribuït i temporal. És necessari que la persona designada accepti o rebutgi aquest càrrec. En el dret català l’encàrrec de marmessor en principi és retribuït i aquesta retribució tindrà la consideració de càrrega hereditària.

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: És recomanable fer testament?

Dubtes freqüents: És recomanable fer testament?

És aconsellable fer testament?

Sí, no només pel fet que evitem promoure una acta de declaració d’hereus abintestat, sempre més costosa econòmicament (aranzel notarial) i lenta.

També el testament, permet al testador ordenar a través de clàusules la seva voluntat, com vol que quedi regulada la seva successió i la seva futura herència, entesa aquest darrer com el patrimoni relicte. El testador disposa la seva futura herència i ordena la seva successió, contemplant la seva mort, del destí dels seus béns, drets i obligacions, com a futur causant de la seva pròpia successió.

Entre altres disposicions podrà configurar una comunitat hereditària (instituint varis hereus), ordenar l’atribució de certs béns a favor de certs beneficiaris (a través dels llegats), condonar deutes o establir obligacions personals o reals, establir substitucions o acreixements dels afavorits testamentaris davant de l’eventualitat de renúncies o premoriències (preveure si l’afavorit testamentari mor abans que el testador), entre d’altres supòsits. I podem establir càrregues, modes i altres disposicions sempre recollint la voluntat del testador degudament assessorada.

El testament permet evitar disputes entre hereus, o decidir qui s’ocuparà dels fills si falten tots dos progenitors, que precisa de la redacció de certes clàusules i un estudi normatiu acurat.

On no aparegui la claredat en la clàusula és el terreny abonat del conflicte, que hom sanament pretén evitar.

Per tant, resulta molt beneficiós i indispensable un bon assessorament per part d’advocat especialitzat, abans d’atorgar el testament. Al notari s’hi a d’acudir amb la feina feta, és a dir, assessorat amb les clàusules redactades. Si hom vetlla i protegeix el patrimoni en vida s’ha de procurar tenir la previsió de quin destí volem donar als nostres béns i drets adquirits per l’esforç, ja sigui per compra, o per altre títol (herència prèvia o donació, entre d’altres) i deixar arreglat tot el que es pugui en benefici dels teus afavorits.

En funció de les circumstàncies de cada cas resultarà necessari i convenient la redacció de clàusules especials per recollir, amb precisió, la voluntat del testador. Un bon testament exigeix d’advocat especialitzat, de l’àmbit successori i tributari, atès la transcendència econòmica dels béns i drets a heretar, de les càrregues pròpies de la successió i demés obligacions legals, com la llegítima.

Cal ressenyar el caràcter revocable del testament, sempre pot ser modificat a voluntat del testador.

És imprescindible el millor assessorament per part d’advocat especialitzat en herències, àmbit en la que el nostre despatx és una referència en l’àmbit de l’assessorament extrajudicial i en la defensa dels interessos en els Tribunals.  Contacti amb nosaltres Joan Muntada Artiles Advocats Girona.

També et pot interessar:

Dubtes freqüents: Es pot desheretar a un fill?

Qüestions transitòries, processals i internacionals del derogat article 28 de la Llei Hipotecària

Qüestions transitòries, processals i internacionals del derogat article 28 de la Llei Hipotecària

La Revista Jurídica del Col·legi Notarial de Madrid El Notario del Siglo XXI ha publicat el meu article de doctrina jurídica sobre les herències i el Registre de la Propietat. El tens disponible al web: “Cuestiones transitorias, procesales e internacionales del derogado artículo 28 de la Ley Hipotecaria“. 
És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.