El protocol familiar-empresarial: La correcta combinació de les disposicions successòries i les clàusules estatutàries de les societats familiars – disseny, imaginació i coneixement de l’advocat

El protocol familiar-empresarial: La correcta combinació de les disposicions successòries i les clàusules estatutàries de les societats familiars – disseny, imaginació i coneixement de l’advocat

La successió en la titularitat de les accions i participacions socials, i en els òrgans de gestió i adminsitració de les empreses familiars, en un entorn, com el català, farcit de petites i mitjanes empreses, requereix dels instruments jurídics adients, que es troben en l’àmbit dels drets mercantil i civil-successori.

No és un tema de comptabilitat ni tampoc laboral.

No és una qüestió de la rutina predisposada, sense assessorament previ, que a vegades s’observa en els documents notarials.

És un tema de disseny, imaginació i coneixement que només podem proporcionar els juristes realment preparats en els àmbits civil (i singularment en el dret de successions o hereditari) i mercantil (societari).

Cal saber combinar les clàusules dels estatus de les societats anònimes i limitades amb les disposicions successòries, fetes en testament o en contracte, heretament o pacte successori.

En l’àmbit estatutari, clàusules de preferent adquisció a favor de determinades persones, valoracions raonables, limitacions de disposar durant un termini a favor de tercer, organització del Consell d’Administració….

En l’àmbit successori, testament amb institució d’hereu condicionat, clàusules de preferent adqusisicó entre fills i/o germans, limitacions de disposar de determinats béns durant un termini, drets d’usdefruit de títols socials….

Tot un conglomerat de possiblitats, com a resposta a la veritable voluntat de qui vol organitzar dignament la successió de la seva empresa.

CONSULTI’NS. És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.

 

 

La guarda i custòdia

La guarda i custòdia

Tenir compartida la cura dels fills entre ambdòs progenitors,  procurant l’estabilitat dels fills i la continuïtat en la rutina dels mateixos,  de manera que els afecti el menys possible la separació o divorci.

La custodia dels fills ve determinada pel que estableixin els cònjugues en el pla de parentalitat, excepte si la decisió presa pot esdevenir perjudicial pels menors. Per el cas de que no existeixi acord entre els progenitors o bé quan un fa la petició de guarda exclusiva i l’altre de guarda compartida, o bé tots de guardes exclusives diferents, què és el que tindrà present el jutge?

En aquest casos el Jutjat prèvia audiència al Ministeri Fiscal, serà qui decidirà sobre el règim de custodia, atribuint de forma preferent la custodia compartida i sempre valorant l’interès del menor. A tal efecte, l’art. 233 – 11 del CC català ens determina quins elements ha de tenir presents el jutge:

1.-El primer element és la vinculació afectiva.

2.-Aptituds dels pares o mares (capacitats generals).

3.- Actituds (comportament que tenen els progenitors adreçats a garantir el benestar del menor).

4. – El criteri de permanència.

5- Opinió dels fills, tot i que no se’ls ha de fer triar.

6.-Acords previs a la ruptura.

7.- Ubicació dels habitatges, els horaris i les activitats.

8- Violència de gènere o domèstica.

9. – No separar els germans.

El camí de la mediació és el camí més adequat per a resoldre conflictes familiars. Les persones que participen en un procés de mediació tenen una capacitat de diàleg més elevada i amb reconeixement de l’altre que els ajudarà a resoldre els conflictes que puguin sorgir entre ells.

 

És imprescindible un bon assessorament per part de l’advocat, contacti amb nosaltres. Joan Muntada Artiles Advocats a Girona.

 

El testament i la llegítima

El testament i la llegítima

La mort és una certesa que molt sovint preferim ignorar; alguns per massa joves altres per què potser parlar-ne ens recorda que no la podrem esquivar.Arribat el moment una mala planificació de les conseqüències de la mateixa, fa que apareguin tot tipus de seriosos problemes. Alguns d’ells els podrem evitar amb un testament, amb ell podem determinar qui volem que sigui/n el/s nostres hereus. En cas que la persona difunta no deixi testament, serà la llei en vigor l’encarregada de disposar a qui corresponen les obligacions i els drets que atorga la condició d’hereu o hereva. Amb un testament podem determinar com es farà el repartiment dels nostres béns i entre qui, però amb algunes limitacions. La principal, sens dubte, la llegítima,  que és el dret d’algunes parents del causant a obtenir una part del valor patrimonial de la herència del difunt (a Catalunya, una quarta part; al Codi civil espanyol, una terç), al marge de que aquesta fos o no la seva voluntat. És, per tant, una limitació a la potestat de lliure disposició per causa de mort.
Si la persona que ha fet el testament vol privar els beneficiaris de la llegítima de qualsevol participació en el repartiment dels seus béns, haurà de provar l’existència d’una causa legal per poder fer-ho. És el que s’anomena en termes jurídics causa de just desheretament o indignitat successòria i inclou comportaments com ara la denegació d’aliments per part del llegitimari al testador, el maltractament greu, la suspensió o privació de la potestat parental o l’absència manifesta i continuada de relació familiar.
El repartiment d’una herència pot arribar a ser una font important de conflictes familiars. És per això que des de Joan Muntada Artiles – Advocats t’oferim assessorament legal en l’àmbit del Dret Successori i intervenim en la resolució d’aquests desagradables conflictes, ja sigui extrajudicialment o, si fos necessari, als tribunals.

Fes-nos la teva consulta

Fes-nos la teva consulta

Per posar-vos en contacte amb nosaltres, ho podeu fer omplint aquest formulari, enviant un email a info@joanmuntada.com o trucant al Telf. 972 212 542.

Què passa si no es fa testament?

Què passa si no es fa testament?

Quan una persona mor sense haver fet testament s’obre la successió intestada, segons la qual:

  • Són cridats com a hereus del difunt els fills i si han mort, els fills o nets d’aquests. El vidu o el convivent supervivent en una parella estable adquireix l’usdefruit de tota l’herència, però pot optar per commutar-lo per una quarta part alíquota de l’herència, a més de l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar.
  • Si no hi ha descendents, hereta el cònjuge vidu o el convivent supervivent en una parella estable.
  • Si no hi ha ni descendents ni cònjuge o convivent en una parella estable, hereten els ascendents i a manca d’aquests, els col·laterals fins al quart grau, en els dos casos seguint l’ordre que estableix la llei.
  • Si falten les persones esmentades succeeix la Generalitat de Catalunya.